L’any 1985 el Patronat Municipal de Castells de Tarragona editava Els castells a l'escola. Dossier d'informació bàsica i propostes de treball, una carpeta que incloïa un llibret, unes fitxes de treball i una casset, amb música de gralles, i que era la primera publicació de distribució oberta que intentava apropar el fet casteller a l’àmbit escolar (de primària) i en proposava activitats didàctiques sistematitzades. D’aleshores ençà, han anat apareixent moltes altres iniciatives d’aquest tipus, sovint desenvolupades a partir d’una colla o emmarcades en una població castellera. També des de l’àmbit més estrictament educatiu, com ara el Camp d’Aprenentatge de Tarragona (un servei del Departament d’Ensenyament de la Generalitat), que ha editat material divers (que es pot descarregar a la xarxa) i que té una maleta pedagògica específica, que enguany mateix la Coordinadora de Colles Castelleres ha posat a disposició de totes les colles.
El passat divendres 26 de juliol, Santa Anna, per la festa major local, els Nens del Vendrell van tornar a fer l’aleta al tres de vuit després de 36 anys del darrer, carregat per la diada de Sant Fèlix a Vilafranca el 1977.
Aquesta dada, per si mateixa, demostra la transcendència que té per la colla vendrellenca haver pogut recuperar el castell, una gesta que encara se li ha de donar més importància si es té en compte que ha estat el tres de vuit més matiner de la història de la colla: fins ara era el coronat a la festa major de la Bisbal -15 d’agost- del 1975. Per tot plegat, volem aprofitar l’ocasió que ens ha ofert aquest mitjà per fer un breu repàs de la relació que ha tingut la colla amb aquest castell al llarg de la seva dilatada història, un lligam que ha viscut moments dolços però també molts altres de complicats i fins i tot d’adversos.
Aquest any els Xicots de Vilafranca estem de celebració; El pròxim 29 d’agost es compliran 15 anys d’aquell primer 4de8 que vam carregar a la vigília de Festa Major de Vilafranca. En Juan Marcianes ‘Juanillo‘ n’era el cap de colla.
Amb aquest ‘carro gros’ es complia l’objectiu dels fundadors de la colla, en Joan Sol, els germans Hill o en Polo, entre d’altres, i que era que a Vilafranca hi cabien -i hi caben- 2 colles que fessin castells grans.
Sembla ser que des de l’àmbit periodístic, es va anomenar gamma extra als castells superiors al 3 de 9 amb folre. Això devia ser cap allà a mitjans dels 90, quan aquests castells es començaven a veure, i que englobava bàsicament quatre construccions: el 2de9 i el pilar de 8 amb folre i manilles, el 5de9 amb folre i el 4de9 amb folre i agulla, a més del poc freqüent 3 de 8 aixecat per sota. Gairebé una dècada més tard, s’afegiria a aquest grup el 3 de 9 amb folre i agulla. Amb això, se suposa que els castells superiors a aquests, com els castells sense folre i el monstre dels 10 pisos, també ho serien. De totes maneres, a aquests últims potser se’ls hauria de rebatejar com a superextres o d’alguna manera que els diferenciï d’aquests primers que he anomenat. Amb això, uns anys després es fa el 9 de 8, puntuat en el concurs i en taula 2.0 per sobre del 3 de 9 folrat. Durant molts anys aquest debat no ha existit, sobretot per la poca freqüència del 9 de 8, però ara amb la irrupció d’aquest castell, enguany ja fet per tres colles i gairebé sempre descarregat, ha provocat la discussió de si el 9 és de gamma extra o no.
Andreu Botella| Membre dels Castellers de Sants
Els Castellers de Sants vam néixer ja fa vint anys amb la primera gran febrada de creació de colles de principis dels noranta. En un moment de plena explosió castellera, on la “millor diada del segle” s’anava superant setmana rere setmana, va ser quan la nostra colla va començar a assajar.
