Josep Torreño
[dropcap]A[/dropcap]lguns dels periodistes castellers dels mitjans més habituals prenen la paraula en aquest article on coneixerem la seva valoració. Què en pensen sobre el cartell de la diada? I de l’absència dels Minyons de Terrassa o el model comunicatiu dels administradors…? Aquests són els temes més comuns de les seves opinions.
Hi escriuen Raquel Sans, Carles Esteve, Albert Mercadé, David Prats, Àlex Alonso, Pep Ribes i en Josep Ardila.
Table of Contents
Raquel Sans (Quarts de 9, Televisió de Catalunya)
“No m’agrada gens com funciona la contractació de les colles, amb criteris que varien d’any en any i sense que les participants coneguin les regles del joc”
[dropcap]U[/dropcap]n tuit a les 22.17 hores de la nit de dijous no em sembla la millor manera de comunicar una decisió tan important, castellerament parlant. I menys encara després que durant tot el dia alguns mitjans hagin buscat una confirmació oficial del que ja feia dies que s’intuïa i que sembla que els administradors havien reservat només per al setmanari local. En pròximes edicions, els administradors farien bé de demanar consell als Castellers de Vilafranca en matèria comunicativa, ja que, tot i ser també amateurs, tenen força més ben resolt el tema; o podrien emmirallar-se en el model tarragoní, amb més amplitud de mires! Però deixant de banda aquestes qüestions més professionals, la decisió em produeix sensacions contradictòries. D’una banda, entenc que per nivell casteller la Jove es mereix sens dubte ser a la plaça de la Vila. Però per l’altra, se’m farà molt estrany un Sant Fèlix sense Minyons. Els hi recordo sempre des que tinc ús de raó. El que sí que em queda clar és que no m’agrada gens com funciona la contractació de les colles, amb criteris que varien d’any en any i sense que les participants coneguin les regles del joc. El món casteller va a l’alça i cada cop, Castellers de Vilafranca a banda, les distàncies entre colles són més curtes. Una situació que Vilafranca i els administradors de la seva Festa Major s’haurien de plantejar seriosament de cara al futur si no volen ser any rere any el centre de la polèmica. Sant Fèlix i la plaça de la Vila es mereixen més!
Carles Esteve (Revista Castells i Diada.cat)
“Vilafranca sempre ha pagat per veure els millors castells”
Albert Mercadé (Toc de Castell de Tarragona Ràdio i Canal Castellers LV)
“Seria el moment que el poble de Vilafranca estableixi, d’una vegada, un criteri per evitar que aquest “Serial Sant Fèlix” es segueixi repetint any rere any”
[dropcap]U[/dropcap]na piulada a les 22:17 de la nit i un mitjà que ja tenia la notícia cuinada i en portada. Potser no són les millors maneres de desencallar el que (malauradament) ja és va convertint en tota una tradició per aquestes dates.
No vull entrar a valorar la decisió dels administradors, perquè no em voldria trobar pas en la seva pell en el moment de prendre-la. Sigui quina sigui la colla que deixem de veure actuar el 30 d’agost serà una llàstima i hi haurà gent que, segurament amb raó, no ho entendrà.Ara, potser sí que seria el moment que el poble de Vilafranca estableixi, d’una vegada, un criteri per evitar que aquest “Serial Sant Fèlix” es segueixi repetint any rere any. Comprenc que la publicitat que genera la incertesa i l’especulació és impagable, però crec que és el moment que la que és la millor diada sobre l’escenari ho comenci a ser també darrere el teló.
David Prats (Infomakis.com)
“La decantació per una colla o una altre d’hauria pogut donar a conèixer al gener o febrer”
[dropcap]E[/dropcap]ls administradors han tardat massa en fer pública la seva sobirana decisió. Van ser nomenats al novembre i la decantació per una colla o una altra s’hauria hagut de donar a conèixer al gener o febrer, mesos en què les colles configuren el calendari. S’opta per convidar una Jove de Tarragona mereixedora de ser-hi, però han valorat poc els trenta anys de permanència de Minyons en aquesta plaça. Ara més que mai, Vilafranca, necessita una revisió a fons de com gestionar i comunicar el cartell. En cas de no fer-ho, cada any sorgiran els mateixos problemes a l’hora de contractar.
Àlex Alonso (Finet i pel mig, Tac12)
‘Un patró a seguir’
[dropcap]P[/dropcap]er tercer any consecutiu el cartell de les colles de Sant Fèlix ha tornat a aixecar polseguera, i així continuarà sent per molts anys mentre que la Festa Major vilafranquina no marqui un patró a seguir per a designar les colles que viuran una de les diades més transcendents del calendari casteller. Mereixements per ser-hi, de totes cinc colles implicades, més grans o més petits d’una o d’una altra, segons el baròmetre que es faci servir. El que és clar és que si s’opta per jugar a tenir la millor diada del panorama casteller has de dur a les millors colles del moment i aquestes ara mateix no hi ha dubte que són les quatre que conformen el cartell d’enguany. Una altra cosa és si juguem a mantenir una diada amb les seves pautes i tradicions inamovibles, que no em sembla malament, però llavors arrisquem-nos a que altres places o diades tinguin un nivell superior. Sense tindre clar això, els rumors, les critiques o les valoracions interessades seguiran any rere any, que potser ja va bé per a què se’n parli i es faci bullir l’olla durant mesos.
Uns rumors, crítiques i valoracions interessades que recauran en cinc persones que per als vilafranquins són una de les singularitats que fan especial una Festa Major amb majúscules com és l’anomenada ‘Més típica de Catalunya’, però que potser, i només pel que fa als castells, podrien estar més acompanyats. D’aquesta manera se’ls ajudaria a prendre i, sobretot a comunicar millor, una decisió què, de la mateixa manera que el món casteller en general, cada cop pren més volada.
Pep Ribes (Va de Castells, Ràdio Vilafranca i Vilafranca TV)
‘La no presència de Minyons de Terrassa, després de 30 temporades consecutives, és una pèrdua que costarà d’assimilar’
[dropcap]C[/dropcap]ert és que enguany la indiscutible presència de les dues colles de Xiquets de Valls, feia difícil l’elecció entre les altres dues colles que per mèrits mereixien ser-hi al cartell vilafranquí. Complint gairebé amb les dates habituals la proposta entre Minyons de Terrassa i Jove de Tarragona s’esperava amb ganes i passes el que passes, hi hauria opinions per tots els gustos, ja que ni entre els propis periodistes castellers ens posem d’acord.
Al final la balança de millor temporada s’ha imposat a la visió més tradicional de la diada. La no presència de Minyons de Terrassa, després de 30 temporades consecutives, és una pèrdua que costarà d’assimilar. Jo els notaré a faltar i molt, tenia ganes de no perdre’ls del cartell. Els Minyons s’han deixat la pell en aquesta plaça, però alhora també penso que la Jove de Tarragona, amb dues temporades excepcionals, mereixen ser-hi. Mereixen aquest reconeixement i oportunitat, això si amb la pressió de saber que enguany la gamma extra ha d’arribar a Vilafranca de color lila, si o sí.
La millor diada del món casteller, tindrà cartell inèdit i jo estic entre la nostàlgia de perdre els Minyons i la convicció que la presència de la Jove no és mala decisió. Potser molts em direu que no em mullo com altres anys, cert, però que voleu que us digui.
Com cada any la discussió de si han de ser administradors o consell, si ha de ser per mèrits de “rànquing” o històrics, etc… son damunt la taula i caldrà algun dia fer-hi front de veritat. Crec que no es pot seguir així. Colles i castells a banda, una estirada d’orelles si mereixen els Administradors de la Festa Major per la seva “diferent” estratègia, per no dir-li d’una altra manera, utilitzada per proclamar el cartell de la Diada de Sant Fèlix.
Només una cosa. No calia tenir als de mitjans de comunicació expectants i amb desavantatge. No costava res haver dit per avançat, que la primícia seria per un setmanari comarcal, patrocinada, just el dia abans de la seva edició. El que no entenc llavors és el tuit nocturn previ, que els ha fet quedar bastant malament i que fa reclamar que repassin i millorin la comunicació de la Festa Major més típica.
Cal cuidar les formes, per Vilafranca i Sant Fèlix és vital, gairebé tant com els castells que s’aixequen. I per acabar-ho de rematar la lectura aquest matí de la noticia patrocinada no m’ha agradat… I ha millors maneres de titular el mèrit de la Jove de Tarragona, que no el potser, desmèrit dels altres.
Josep Ardila (Diari de Tarragona)
‘L’eterna decisió’