Cossetània Edicions acaba de publicar els dos primers volums de l’Enciclopèdia Castellera, un resum excel·lent d’història i de consulta obligada. L’Enciclopèdia és una obra coral que a través dels estudis i articles d’un ampli ventall d’autors i autores, especialistes de la tradició, sintetitza i actualitza els coneixements castellers des dels seus inicis fins al 2016. Aglutinarà diverses temàtiques; des de la història, la tècnica, la ciència, passant per l’antropologia o sociologia, en un total de 5 o 6 volums que s’aniran publicant entre el 2018 i 2019.
Neix amb la voluntat de convertir-se en una obra de referència en el camp casteller i només cal fer-li una ullada als dos primers volums per assegurar que ho aconseguirà en molt poc temps.
Parlem amb el director de l’Enciclopèdia, el filòleg i periodista casteller Xavier Brotons.
Com descriuries l’Enciclopèdia Castellera?
L’Enciclopèdia Castellera és una obra de síntesi dels coneixements que actualment tenim del món casteller, que en són molts, i sobretot, són més els coneixements que ara tenim del món casteller que no pas fa 30 anys. Per què ho dic? Perquè un antecedent important és l’obra “Món Casteller” dirigida pel malaguanyat Pere Català i Roca. “Món Casteller” era una obra que també tenia vocació enciclopèdica en el sentit que tractava molts temes relacionats amb els castells, però va tenir la “mala sort” que es va deixar de publicar just l’any 1981, quan comença la Segona Època d’Or, que de fet és aquell punt d’inflexió que ens ha portat fins a l’etapa d’èxit indiscutible actual del món casteller.
Amb quin objectiu neix?
Com tota obra enciclopèdica hi ha aquesta voluntat de síntesi de tots els coneixements, actualitzats en aquest cas amb estudis que acaben de sortir, com el llibre de l’Àlex Cervelló, que es va publicar el desembre i que hem estat a temps d’incloure tota aquesta aportació al primer volum de l’enciclopèdia. Hi ha un altre objectiu, indirecte si vols, que és un cop tens reunit aquest compendi de coneixements sobre els castells, hi ha aquesta voluntat també de ser dipositari de tot un patrimoni, que forma part del món casteller però també de la cultura catalana i de la cultura mundial. I d’alguna manera també estimular les recerques futures.
Ara han sortit aquests dos primers volums que són la història dels castells des dels seus antecedents fins a l’època actual, que per raons editorials hem hagut d’acotar fins al 2016 inclòs. Però els següents volums contindrien aspectes com la ciència i la tècnica castellera. En l’apartat científic també s’han fet molts avenços (hi ha tot el tema de la prevenció de lesions, les qüestions físiques dels castells; quant pesa un castell, quan fan d’alçada…), tot això juntament amb la tècnica, va en el tercer volum. En els últims anys s’han escrit moltes coses interessants sobre tècnica; sobre com són els diferents castells, quines diferències hi ha entre uns i altres, etc.
Parlant d’història i de castells inèdits del segle XIX, que apareix en el primer volum, l’Enciclopèdia resoldrà dubtes o aportarà noves respostes?
Al primer volum hi ha dos subcapítols, un està dedicat als castells nets polèmics del segle XIX, que bàsicament són el 3 de 9 sense folre, la torre de 8 sense folre i el pilar de 7 sense folre, i després un subcapítol dedicat a la possibilitat que s’intentés o fes un castell de 10. El primer capítol l’ha fet el Jordi Castañeda que ha recollit tota la informació que coneixem i fins i tot les diferents reinterpretacions de diferents historiadors. És més exposar l’estat de la qüestió que dir sí o no. A vegades en història passa això, que més que poder dir això va passar o no va passar, pots dir; això és el que sabem ara d’aquest tema amb la informació i amb les fonts de les quals disposem. I això és el més honrat que pot fer un historiador, més que no pas dir sí o no quan no hi ha una certesa absoluta.
En alguns casos hi ha certeses absolutes.
Sí, per exemple que es va fer el 4 de 9 sense folre del 1881. Per què? Perquè hi ha dues o tres fonts que ho avalen. La tradició oral, la crònica del Diari de Tarragona -que diu claríssimament i sense dubte: “los cuatro pilares de á nueve sin ayudas ni refuerzos de ninguna clase”-. Això ho sabem que va a missa, però hi ha altres coses que no. Tens aquesta informació i aquella altra, doncs segons l’estat actual dels nostres coneixements, el tema està així. A partir d’aquí hi pot haver qui hi cregui més que es va fer o qui cregui menys.
I què hi ha del castell de 10?
És veritat que hi ha algunes notícies que parlen de donar un premi a qui faci un castell de 10. Hi ha una obra poètica que parla que es fa un castell de 10, però clar, és una obra poètica! Això és el que hi ha. A l’Enciclopèdia el Pere Ferrando diu això sobre aquest tema, el Jordi Bertran diu això altre, l’Eloi Miralles és el que millor ha defensat els arguments dels que diuen que no es va fer, doncs tot això s’exposa al primer volum.
Creus que es va intentar?
És possible. Jo que he fet aquest subcapítol del castell de 10, arribo a la conclusió personal que hi ha prou indicis que els hi passés pel cap, seguríssim. Ara, no podem assegurar que s’arribés a intentar o no. Hi ha autors que si, eh? El Jordi Bertran i el Pere Ferrando tots dos diuen que segur que es va intentar. Ara ja tens un altre dubte: es va fer? Tampoc no hi ha una crònica que certifiqui que es va fer. El que no hi creu llavors et diu que, si s’hagués fet, és impossible que no hagués quedat una gesta d’aquesta categoria. Doncs has de treballar amb això, ens hem d’acostumar al fet que la història moltes vegades és això, a vegades no es pot donar una resposta definitiva si realment no tens tota la informació per fer-ho.
Tornant als continguts, quins altres aspectes més trobarem a l’Enciclopèdia?
Els següents volums contindran articles sobre sociologia castellera, sobre antropologia, sobre la projecció del fet casteller, que aquest és un fet molt important. També temes com el periodisme casteller i quina evolució històrica ha tingut. I lògicament, hi ha molts temes que podrien formar part d’un volum que en podríem dir de miscel·lània, que serien l’art i els castells, la literatura i els castells, la llengua dels castells, el cinema i els castells, etc.
Han passat tantes coses des de “Món Casteller” de Pere Català que potser ha trigat massa a aparèixer aquesta enciclopèdia…
I tan importants que, jo dic mig en broma, que ara el món casteller no es podria permetre no fer l’Enciclopèdia. Ara, que és un moment d’èxit i que diguem-ne que d’alguna manera teníem aquesta mancança d’una gran obra de síntesi. Estem molt contents d’haver-la pogut fer ara perquè, només a nivell historiogràfic, amb tot el que sabem ara i que no sabíem en temps de Pere Català i Roca en molts períodes de la història. Un exemple és el llibre “Els orígens del fet casteller”, de l’Àlex Cervelló, però si mires la bibliografia del primer volum hi ha un munt d’articles, com els del Xavier Güell, Pere Ferrando… Hi ha molta gent que en els últims 20 o 30 anys ha treballat molt, també en altres àmbits castellers.
Encara queda molt per explorar al fet casteller?
Encara hi ha bastants aspectes del món casteller que estan per estudiar i si aquesta obra també serveix com a estímul per aquesta recerca, doncs benvinguda sigui. Si t’hi fixes, analitzant el que s’ha fet al voltant dels castells es veu una certa descompensació entre el que ha estat l’interès per la història dels castells i l’interès per altres facetes com més antropològiques o sociològiques. S’ha fet molta recerca historiogràfica i se n’ha fet, però no tanta, d’aquests altres àmbits, potser caldria que se’n fes més de sociologia, antropologia o psicologia…
Encara hi ha bastants aspectes del món casteller que estan per estudiar i si aquesta obra també serveix com a estímul per aquesta recerca, benvinguda sigui.
Un tema seria el fet casteller i la política i el procés sobiranista?
Aquesta és una realitat. D’alguna manera les interferències que hi ha hagut entre castells i política és un capítol interessant, ara es veu molt clar com les colles s’hi han identificat i ha participat en manifestacions. Però si analitzes altres períodes històrics veus per exemple que als orígens del fet casteller la qüestió política és molt important per explicar la rivalitat entre les dues colles de Valls. Després hi ha tot el tema del franquisme, que també hi ha el llibre de l’Àlex Cervelló “Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme”, i també és un dels capítols del segon volum. El franquisme es va apropiar dels castells, no els va prohibir, sinó que al revés, va intentar controlar les colles i les alcaldíes decreten que allà on hi ha dues colles se’n facin una per controlar millor els castellers. En molts actes franquistes es feien servir els castells…. Tota aquesta relació és molt interessant.
Com a director què destacaries del conjunt de l’Enciclopèdia?
Que el principal actiu són els seus col·laboradors, és a dir, els articles elaborats pels especialistes, perquè realment es nota quan una persona domina un tema, perquè veus que pràcticament ho ha llegit tot sobre aquell tema, s’ho coneix tot i és la persona indicada per fer els capítols dels precedents, els orígens, etc. D’altra banda la recomanaria perquè com a obra de conjunt, si tu estàs interessat en un tema, has d’anar a buscar la bibliografia que lògicament està dispersa, en diferents publicacions i diferents anys, i en canvi aquí tens l’avantatge que t’ho recull en un sol lloc i amb una visió de conjunt. Després tens un apartat de referències bibliogràfiques per si vols aprofundir en aquell tema. Si vols tenir una bona visió de conjunt global del món casteller, aquesta enciclopèdia és un bon instrument.
I què has descobert o t’han sorprès dirigint l’Enciclopèdia Castellera?
A mi personalment m’agrada molt la història. Llegint els últims treballs, per exemple de l’Àlex Cervelló, o el capítol que ha fet el Jordi Bertran, d’antecedents. És preciós. M’he assabentat de coses noves però sobretot he estructurat un període que coneixia poc. Hi havia molta cosa dispersa i ell al fer un capítol de síntesi ho ha estructurat d’una manera que dius, ara ho veig clar! Una mica també aquesta és la funció de l’Enciclopèdia. Després em consta que el treball que està fent el Jaume Rosset també és molt bo. Ell ja va publicar el “Manual de supervivència del casteller” però ja fa quasi 20 anys. Ha partit d’allò però ell diu que ho està canviant moltíssim perquè hi ha molta informació nova, serà un capítol excel·lent coneixent el seu rigor. En temes sociològics hi ha enfocaments que jo no hi havia caigut.
Com ara?
M’han fet veure l’importància del canvi de model de colla que es dona a partir dels anys 80, que passa d’un model que encara era professional en decadència a l’amateurisme, com això potser va ser el canvi més important per impulsar els castells. També he descobert que hi va haver com gairebé un estancament tan important als anys 60 del segle XX que va ser molt fotut, no va arribar a ser una segona decadència però gairebé. Això potser no ho tenia tan clar abans de fer l’Enciclopèdia. En general m’ha obert la mirada i he aclarit dubtes i tinc una visió de conjunt més precisa, estructurada.
Si vols tenir una bona visió de conjunt global del món casteller, aquesta enciclopèdia és un bon instrument.
Qui et coneix sap que per a tu la nomenclatura dels castells és molt important. Sempre has defensat la nomenclatura castellera clàssica davant la que anomenes “folrista”. Com ho has enfocat en aquest sentit a l’Enciclopèdia?
De fet hi ha una nota sobre nomenclatura a les primeres pàgines del primer volum perquè com tu dius és un tema important. Li vaig donar moltes voltes, sempre he escrit i defensat una nomenclatura que anomeno clàssica perquè, d’alguna manera, si estudies les primeres cròniques, és la primera que es va fer servir. Això em plantejava un cert dilema com a director de l’Enciclopèdia. Jo quan defenso aquesta nomenclatura no tinc intenció d’imposar-la, només la defenso i l’intento argumentar. Però també he vist que hi ha molta gent que no se sent còmode i que defensa l’altra nomenclatura que jo he batejat “folrista”, la que utilitza sistemàticament “amb folre i amb folre i manilles” o fins i tot la que diu 4 de 9 en comptes de dir 4 de 9 sense folre o 4 de 9 net.
Com es resol aquest dilema?
Al final vaig decidir que la realitat històrica és la següent; que s’ha fet servir una nomenclatura i l’altra. No trobaràs cap crònica del segle XIX que digui 4 de 9 amb folre, dirà 4 de 9. Un lector ho ha de saber això, perquè si un lector actual llegeix “tres de á nueve” que no es pensi que és el 3 de 9 sense folre, ha de saber que era el 3 de 9 normal, amb folre. I al revés, modernament es pot dir que ha triomfat la terminologia folrista. Per tant, un lector, li agradi o no, també ho ha de saber, que actualment s’escriu més 3 de 9 amb folre que 3 de 9 a seques.
Cada col·laborador de l’Enciclopèdia ha fet servir una nomenclatura o una altra, respecto el seu criteri tot i que hem arribat a algun acord en algun aspecte en concret, com que el 4 de 9 sense folre en diguem només o 4 de 9 sense folre o net, no 4 de 9 a seques, perquè llavors això sí que no era coherent amb el fet que tu al segle XIX diguis el 4 de 9 (i era el 4 de 9 amb folre) i ara signifiqui una altra cosa. El més important és que no hi hagi confusió, per això ho aclarim al primer volum.
Més enllà de l’Enciclopèdia, com veus el futur del món casteller?
El present és indiscutible. Estem parlant d’una història d’èxit, que si mires una mica amb perspectiva la història dels castells veus com el model modern és el que ha assegurat aquest èxit social i èxit de funcionament de les colles, la màxima expansió, etc. Però a la vegada aquest creixement també planteja reptes i dubtes de cara al futur.
Quins?
Jo destacaria dos aspectes. D’una banda pel que fa a la qüestió de la seguretat, que és evident que el canvi a millor ha estat espectacular, i només cal llegir el capítol de la Decadència per veure com precisament cuidar poc aquest aspecte va estar a punt de fer desaparèixer els castells, ja que els castells queien molt per què es preparaven poc. Aquest canvi ha estat radical. Però paradoxalment, i això ho ha detectat el Jaume Rosset en les darreres temporades, tot i que el percentatge de caigudes s’ha mantingut en un nivell molt baix, ha augmentat el nombre de lesions més importants. També són faves comptades, com que hi ha moltes més colles es fan molts més castells, per tant, encara que el percentatge sigui el mateix vol dir que cauen més castells. Crec que és un tema que s’ha de fer un toc d’atenció.
D’altra banda, és important el tema de la sostenibilitat econòmica de les colles. Perquè en una època en què ja es veu que tot el tema d’ajuts i subvencions de les administracions va a la baixa, el món casteller ha hagut de fer mans i mànigues per buscar fórmules alternatives i imaginatives sense trencar aquest esperit amateur de l’activitat. Potser aquests són dos dels reptes pendents.
