Josep Torreño
Els esdeveniments que està vivint el país ens ha deixat a tots amb un sentiment estrany, desconegut. Tenim el cap pensant en una altra banda. Els ulls observant atònits imatges i més imatges que mai haurien d’haver succeït. L’orella parada a les ràdios, les mans lliscant pels telèfons mòbils i per dins molta ràbia acumulada, molta.
Tot plegat complica centrar-nos en la nostra rutina i encara més pensar o concentrar-nos en aquelles coses que ara podrien passar a ser secundàries.
Però ja hem suspès assajos i diades. Ja hem vetllat col·legis electorals. Ja ens hem llevat ben d’hora, ben d’hora. Hem votat! Hem tallat carreteres, hem omplert carrers i buidat fàbriques, oficines… Hem complert amb la nostra part. Ara pensem en castells, en la vida associativa. Anem a assajar divendres i enfaixem-nos aquest cap de setmana amb moltes ganes.
Tenim una responsabilitat. A plaça ens espera molta gent que també necessita destensar-se. Gaudir amb nosaltres, tenir el cap en una altra banda, clavar els ulls en les aletes i aplaudir-les ben fortes. Seguim construint i no ens deixem vèncer per res, escampem l’esperit casteller i demostrem a tothom que som capaços de fer coses increïbles. «Els castells són la millor medicina per al cos», deia en Lucho Carrasco dels castellers de Xile. Doncs fem-nos pinya i omplim assajos i places.
