Dissabte, 6 juny 2020

Opinió

L’estètica de l’anunci de Sant Fèlix

Als administradors de la festa major de Vilafranca 2020 se’ls ha de felicitar perquè han anat per feina a l’hora de decidir el cartell de Sant Fèlix, que és el que es demana sempre de cara a la planificació del calendari de les colles. En canvi, no han estat encertats en la gestió de la comunicació i se’ls ha girat en contra.
Era més fàcil seguir el model recent; fent una trucada a les colles, confirmar-los la seva presència o no, i tot seguit anunciar les escollides a través de les xarxes socials. Potser estèticament aquella comunicació a través d’una piulada a Twitter no agradava de cara a la galeria, però era el més efectiu per tal d’evitar filtracions com la d’enguany.

Ningú no és perfecte i segur que el penediment per aquesta gestió informativa hi és, però no es pot pretendre comunicar qui actuarà i qui no el 30 d’agost a dues setmanes de fer l’anunci oficial i que a ningú se li “escapi” aquesta informació, que és el que ha passat. I com la informació s’ha servit en safata a un mitjà, sigui per descuit o per despit d’algú (no assenyalo a ningú), el mitjà ho ha aprofitat.

Sobre el cartell que s’anunciarà formalment el pròxim 9 de març tinc la meva opinió, que no val res. Ara bé, que ni tan sols es visiti als Minyons de Terrassa considero que ha estat un error de grans dimensions. Es mereixen més atenció i respecte. Parlo d’una visita i escoltar el seu projecte, de rebre imputs per part de la colla… Després, òbviament, que s’imposi el criteri dels administradors, només faltaria. Que l’encertin o no a mesos vista és molt arriscat, però que ho facin havent trepitjat tots els terrenys i evitin obrir ferides innecessàries entre la figura dels administradors del futur i, en aquest cas, amb la colla malva.

L’estètica de l’elecció del cartell de Sant Fèlix necessita millorar. No es pot passar d’estendre la tradicional ronda de visites a colles amb poques possibilitats de veure-les actuar el 30 d’agost, a ignorar una colla que a Vilafranca ha signat grans actuacions al llarg del temps. No es pot passar de congelar les visites a colles candidates fins que no escullin la nova tècnica i junta de torn, a tancar acords amb tècniques i juntes en funcions.

Dit això, em molesta que aquesta ronda de visites tradicional a colles candidates de veritat es posi en qüestió. És una carta de presentació, un primer contacte de les cinc persones que organitzen la festa, amb qui negociarien les condicions i signarien els contractes, etc., si finalment les acaben escollint. Cinc persones que, com els castellers i els responsables tècnics i directius de les colles, es dediquen a gestionar una festa major -i no pas una festa major qualsevol- de manera totalment altruista. I els administradors mereixen tenir dubtes i visitar a les cinc colles que ara marquen les diferències.

Una altra cosa ben diferent és que l’elecció de les colles per part dels administradors ens sembli millor o pitjor. El que està clar és que no s’ha de prendre una decisió a partir d’un sistema de valoració objectiva. Ja sabem que els estats de forma de les colles poden ser molt diferents d’una temporada a l’altra i el criteri dels administradors és l’únic que val. De fet, escollir les colles és una de les funcions dels administradors, i si un rànquing ho ha de fer per ells, malament anem.