Continuació de l’article anterior Les actuacions castelleres. Elements per l’anàlisi i revisió (I)
Situació a plaça
A l’hora d’analitzar com es col·loquen les diferents colles participants en una actuació, crec que els organitzadors i les pròpies colles haurien de tenir en compte diferents aspectes:
-El primer són les característiques de la plaça i els punts de referència per les colles
El primer que cal veure és si la plaça és idònia per fer castells. A vegades ens podem trobar que és un indret preciós, amb una casa modernista única al món, amb un color per les fotos espectacular, però que no ajuda a les colles a enlairar els castells perquè és massa petita, massa gran, amb massa sol pel públic, amb moltes terrasses, amb una fira al costat, les colles queden separades del públic o tenen la casa més propera a vint metres, etc. Hi ha places que, sincerament, no serveixen per fer castells i això és el primer que s’hauria de valorar amb els organitzadors.
Si s’analitza la plaça i la situació de les colles, i no es vol canviar d’espai, es pot mirar si movent les colles i/o canviant la distribució la cosa millora. Tot punt de vista diferent és important en la revisió.
En actuacions ja consolidades poca cosa es pot canviar però en actuacions de relativa nova creació el marge pels canvis és encara gran.
– Públic
El mateix que hem dit abans serveix per valorar l’assistència dels espectadors. Al final, els castells es fan per ser vistos i més enllà de la superació individual com a colla, de la superació de la colla rival i de les ganes com a col.lectiu de descarregar els objectius, els castells són un espectacle de folklore tradicional per ser vist i valorat. I tenint en compte això, els organitzadors i les colles, haurien d’analitzar si el públic es troba còmode a la plaça on es volen fer els castells i/o si s’han de prendre mesures perquè ho estiguin.
– Número de colles
Aquest element va en relació amb el que vam comentar a la primera part de l’article i sobretot, amb els sistemes de rondes que analitzarem més endavant.
– Elements arquitectònics o naturals
A l’hora d’analitzar una plaça s’haurien de revisar tots aquells elements que poden entorpir el fet d’enlairar amb comoditat un castell o col.locar una pinya a l’espai més idoni.
Per posar exemples que il.lustren aquest fet podem recordar que a la diada de Sant Pere que organitzen els Xiquets del Serrallo a la plaça de Sant Magí, els bancs fixos on la gent s’asseu al llarg de l’any són retirats per seguretat i per poder encabir-hi les pinyes.
Un altre exemple és la farola que es va treure per seguretat de la cantonada més propera on s’aixequen els castells a la plaça de les Cols a Tarragona. Una plaça històrica on hi va haver una revisió i una millora. El motiu, la Colla Jove intentaria per primera vegada allí el 9de8 l’any 2013.
Per últim, les branques del plàtan centenari que hi ha a la plaça Major de La Riera de Gaià. Però aquest fet, el comentarem més tard.
Places tradicionals
Hi ha places que, tot i que han patit modificacions urbanístiques, tenen una tradició de dècades o segles que marca la posició on enlairen els seus castells les diferents colles participants.
La repetició anual ha fet que es doni per normal i bona aquesta col.locació. Els castellers i el públic estan acostumats i això ofereix una comoditat mental i tècnica. No obstant, això no vol dir que any rere s’hagin de fer valoracions per millorar la comoditat de colles i públic.
A tall d’exemple podem parlar de diferents places que compleixen el que estem explicant. Ens centrarem en el triangle Tarragona- Vilafranca-Valls.
Actualment a Tarragona hi ha quatre colles però no sempre ha estat així. Sense anar als orígens dels castells a la ciutat, cal recordar que el 1970, en temps franquistes obligats per l’Ajuntament, les dues colles existents en aquell moment, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí, es reunificaren en els actuals Xiquets.
La suma de les dues colles no va doblar el número de castellers. La rivalitat, l’obligatorietat de la decisió i el fet que la Colla Vella estava quasi desapareguda, van fer que en un tant per cent altíssim, els castellers que van romandre en la nova colla fossin de la Nova de Sant Magí.
Què té a veure això amb la posició de les colles a l’actualitat a la Plaça de la Font, al menys en la línia més propera a la façana? Doncs als inicis, els Xiquets de Tarragona ratllats van ocupar el centre de la plaça però quan va aparèixer una segona colla, la Jove, es van veure obligats a repartir l’espai. És lògic pensar que una majoria de castellers que deu anys abans actuaven amb la Nova a l’esquerra de la façana, apretessin per recuperar aquell espai com així va ser.
La posició de les quatre colles a l’actualitat, tant en les diades locals com a la del Pimer Diumenge de Festes, correspon a aquest criteri i, degut a la forma de la plaça, al de màxima visibilitat per l’espectador.
La Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, igual que a Tarragona, és una altra on hi participen, en actuacions tradicionals com Sant Fèlix, quatre colles. La distribució i posició de les colles no és la mateixa a causa d’una tradició històrica i unes característiques diferents de la plaça que abans era carrer i que valen per quatre colles o per tres com s’ha vist en moltes diades.
Fent una mica d’història, i seguint el magnífic llibre de Pep Ribes, Vilafranca, la plaça més castellera, la Casa del Consistori es trasllada al carrer de la Cort l’any 1599.
Després de tota una sèrie de millores realitzades al llarg dels segles, trobem les espectaculars fotografies de castells aixecats al segle XIX, on podem veure un espai estret i una plaça de la vila que és un quart del que ocupa a l’actualitat.
El 1934 es va realitzar el Pla Barenys que, entre d’altres iniciatives, unificava la plaça de la Vila amb la plaça de Sant Joan. Aquesta proposta s’executa el 1937 on queda definit l’espai que tots coneixem.
Però en l’assumpte que ens ocupa, la diferència principal entre Vilafranca i Tarragona és el carrer de la Cort i la necessitat que hi ha de respectar la doble visibilitat dels espectadors d’aquest carrer i dels que es troben a la plaça de la Vila i la plaça de Sant Joan.
La plaça de la Font de Tarragona no té cap carrer paral.lel a la façana de l’Ajuntament i per això pot haver dues línies amb dues colles a cadascuna en forma de quadrat, posició que no es pot realitzar a Vilafranca.
En resum, a la capital del Penedès s’hi combina una part de tradició amb una part de respecte a tot el públic assistent repartit en diferents espais. De fet, en els darrers anys, quan en taules rodones i tertúlies formals i informals, es manifestaven idees per millorar l’actuació de Sant Fèlix, amb el primer que es topaven era amb l’obligatorietat de mantenir les colles en una sola línia al costat de la façana de l’Ajuntament.
Una altra plaça amb unes característiques definides és la plaça del Blat, exponent màxim de la dualitat i rivalitat. Fins i tot en la situació a plaça, i en les polèmiques sobre l’espai que ocupa cadascuna, trobem aquests dos elements.
Les característiques d’aquesta plaça, tot i que en dimensions més reduïdes són les mateixes que té la de Vilafranca, fan que la posició de les dues colles sigui una al costat de l’altra i arrecerades a la façana de l’Ajuntament vallenc.
El públic està situat en un triangle format per la plaça pròpiament dita, la sortida de l’església de Sant Joan, i el carrer de la Cort, via comercial a la dreta de la façana del consistori. Això fa necessari respectar la visibilitat des d’aquests espais.
Revisant fotografies i buscant en bibliografia no hem sabut trobar el perquè la Colla Vella es posa a la dreta i la Colla Joves a l’esquerra en l’actualitat.
Hem trobat fotografies com la del 1863, la més antiga documentada de castells feta a la capital de l’Alt Camp, on es veu la Colla de la Roser al lloc que ocupa actualment la Colla Vella. Però també hem trobat diferents fotografies, al llarg de tot el segle XX, actuant-hi una o dues colles en les quals es veuen posicions diferents. En tot cas, sigui com sigui, la situació a plaça de les dues agrupacions seria la mateixa.
Hi ha la particularitat que en els anys 1988 i 1989 va existir a Valls una tercera colla, els Xicots de Valls, que va obligar a repensar la distribució. La solució trobada va obligar la Colla Vella a centrar la seva posició mentre que la nova colla ocupà la cantonada amb el carrer de la Cort i respectar, això sí, tots els punts de visió dels espectadors.
Situació a plaça. Places de nova fornada o amb característiques peculiars
Prendrem com a referència dues places, una de nova creació i una altra amb un element característic que pot condicionar la posició a plaça.
El positiu de les actuacions de nova creació en places on no s’enlairaven castells és que han pogut tenir el moment de pausa per pensar quina seria la millor opció. És el cas de la Diada del Pla de la Seu, organitzada pels Xiquets de Tarragona.
La plaça de davant de la Catedral ofereix unes característiques força bones per fer castells. És bastant ample, plana i té punts de referència propers. S’ha buscat sempre que les colles estiguin formant un triangle tot i que, a l’hora de la pràctica, les inèrcies de les colles han estat tendir a buscar el centre i col.locar-se simètricament al mainell i a la punta de l’arc ogival de la porta principal. La flexibilitat de les colles és un punt a tenir en compte també.
Tot i que té una sortida cap a la dreta de la façana, és prou gran com perquè el públic vegi les tres colles perfectament.
La segona plaça, amb un element que la fa particular és la plaça Major de La Riera de Gaià, amb l’enorme plàtan que determina sobretot la visió dels espectadors.
Pel que fa a la posició de les tres colles, número més alt i estable en els darrers anys, aquesta és en línia paral.lela a la façana de l’Ajuntament però a l’hora de tirar el castell cada colla busca l’espai central. Això també es deu al fet que la façana del Consistori fa uns escassos cinc metres de llarg i és normal que les colles a més busquin punts de referència propers.
Està documentat que en el segle XIX, i entre altres anys en el mític 1881, les dues colles de Valls hi alçaren castells de 9. La diferència però amb l’actualitat és que aquests castells es van fer a uns trenta metres d’on es fan ara, concretament a la sortida de la Parròquia de Santa Margarida.
Com a anècdota, es pot explicar que el 2014, dies abans que els Xiquets de Tarragona recuperessin la Riera de Gaià com a plaça de nou es va procedir a tallar, d’acord amb l’Ajuntament, algunes de les branques del plàtan centenari per poder encabir-hi el castell en una nova mostra de la revisió i anàlisi d’on s’actua que venim demanat al llarg de l’article.
En la tercera part, i última, d’aquest article s’analitzaran els sistemes de ronda i aspectes relacionats amb la logística general que s’haurien de tenir en compte en les actuacions.
