Divendres, 3 juliol 2020

Les actuacions castelleres. Elements per l’anàlisi i revisió (I)

Aquest article es basa en la conferència “Les actuacions castelleres. Elements per l’anàlisi i revisió”, a càrrec de Joan Sala que va formar part del 22è Cicle de Conferències de Temàtica Castellera organitzada per la Societat Cultural i Creativa de La La Bisbal del Penedès.

|

Hi ha una frase, “sempre s’ha fet així”, que moltes vegades amaga les pors i les inseguretats de l’ésser humà davant dels canvis que es produeixen en tots els aspectes de la vida. En castells, a vegades, s’associa amb el concepte de la tradició intentant justificar l’immobilisme.

La tradició és la repetició d’unes creences i d’unes costums que es transmeten de generació en generació. Però l’essència d’aquestes és la que, al meu parer, ha de prevaldre com el tresor més valuós. El format, importantíssim evidentment, pot tendir a evolucionar per fer més entendible el fons dins d’una societat que també evoluciona.

Publicitat

La introdueixo ja des del primer paràgraf perquè crec que en el tema d’aquest article, les actuacions castelleres, i obviant unes poques excepcions, hi ha una manca important d’anàlisi i valoració per part de colles i organitzadors. Crec que s’ha de començar a trencar el marc mental actual i començar a repensar el moment en que ensenyem públicament la nostra tradició.

Organitzadors

Al llarg d’una temporada castellera es duen a terme centenars d’actuacions protagonitzades per les colles i pels seus castellers.

Aquestes colles hi actuen perquè algú, ja sigui una entitat pública o privada o una altra agrupació les han contractat. Però el fet de ser part contractada no eximeix, en cap cas, d’una anàlisi acurada que hauria de tenir com a objectiu la millora de l’actuació.

Les colles, alhora de negociar i pactar aquestes actuacions, es troben amb tot tipus de persones i situacions. Anem a veure-ho a grosso modo.

Administracions públiques. Principalment ajuntaments

Regidors i/o Tècnics competents. Els més agraïts i, a la vegada, exigents. Coneixen les característiques del món casteller, saben què volen veure a la seva plaça i és fàcil parlar d’una manera directa des del coneixement mutu.
Regidors i/o Tècnics voluntariosos. No s’han de desmeréixer. Coneixen els castells i confien en les colles i en els seus consells però en algun moment poden comentar o suggerir alguna proposta fora de lloc.
Responsable extern. A vegades hi ha ajuntaments que encarreguen l’organització de l’actuació castellera, i/o de tota la festa major, a una persona que no forma part de l’equip de govern ni del cos de tècnics. Un exemple clar són els Administradors de Vilafranca del Penedès, els Pabordes de Vilanova i la Geltrú o la plaça del Catllar. Això, evidentment, pot generar problemes d’inexperiència si són nous cada any, tot i que, de ben segur, existeixen mecanismes interns que ho poden minimitzar.
Persona sense coneixement ni voluntat. Malauradament també es pot trobar aquest fet. Per les colles és sovint un suplici negociar i fer entendre coses que són elementals. 

Les colles com a organitzadores d’actuacions i diades
-Actuacions potents amb tradició.
Penso per dir algunes en Tots Sants dels Castellers de Vilafranca, la Diada dels Minyons de Terrassa o la del Pati de la Joves de Valls. Són actuacions que ja tenen el seu lloc fix al calendari i que fa molts anys que se celebren.
-Actuacions de nova creació amb un bon format. Són més recents i per l’encert en l’assoliment d’objectius castellers i organitzatius s’ha aconseguit situar-les en poc temps en un lloc destacat de la temporada. Poso per exemple la del Pla de la Seu dels Xiquets de Tarragona o la de Sant Isidre de la Colla Vella.
-Actuacions amb més bona voluntat que coneixement. N’hi ha que al llarg de l’any aguanten perquè quan una colla hi va està molt ben tractada i per poca cosa més.
-Actuacions que són un desastre. Per desgràcia se’n veuen bastantes al llarg de l’any i no ajuden a que les colles organitzadores potenciïn el fet casteller a la seva localitat. Poc o gens de públic, llocs pocs idonis, horari intempestiu, organització zero…

Empreses privades. Les anomenades actuacions de congrés
-Empreses ja coneixedores del món casteller
i que tenen relació professional, personal i/o contractual amb una o vàries colles i que saben els trets característics d’una actuació d’aquest tipus.
-Empreses que fan seu, lícitament, el concepte “qui paga mana” i alguns o tots els aspectes de l’actuació estan supeditats a una coreogràfia aliena als castells o decidits per un client capritxós.

Reitero, veient tot això, que les colles i els seus dirigents, ja sigui com a organitzadores o contractades, haurien d’entendre que han de fer sempre una valoració crítica de les actuacions on participen. Formen part d’un sistema que pot i ha de buscar la millora contínua i no ha de fer por asseure’s amb l’organitzador i plantejar punts de millora.

En aquesta línia, crec que la recerca d’aquests objectius, més enllà dels castells, haurien de ser:
– Conèixer els aspectes positius i negatius de cada actuació on es participa.
– Suggerir, si milloren, l’adoptar o adaptar protocols que es realitzen en d’altres places.
– Aconseguir actuacions més entendibles i amenes pel públic per tal de millorar-ne la presència.
– Revisar dinàmiques internes per millorar l’assistència de castellers propis.

Per dur a terme aquesta anàlisi hi ha molts elements a tenir en compte. De ben segur que alguns tenen un tant per cent d’influència més alt que d’altres en la dinàmica d’una actuació, però crec que tots s’han de tractar des de la visió que formen part d’un tot que en un curt, mitja i/o llarg termini, pot ajudar a arribar o mantenir els objectius castellers que es tenen en una plaça determinada i en un moment concret del calendari.

Horari

Pel que fa a l’horari i prenent-ho com a referència i pal de paller d’una actuació trobem la puntualitat. És la condició irrenunciable i representa el respecte al públic i als castellers sent-ne l’organitzador el principal garant però, això sí, amb la col.laboració obligada i buscada de les colles.

En aquest sentit, i visualizant exemples de la vida quotidiana, pensem què passaria si la sessió de cinema que anem a veure comença vint minuts després de l’hora programada, o si el bus o tren, això ja és més fàcil malauradament, arriba un quart d’hora tard. Efectivament, l’emprenyada o la sensació de pèrdua de temps seria molt gran.

Traslladem-ho doncs a una actuació i pensem en aquell casteller que deixa el que ens imaginem cadascú o el fet de quedar-se a casa descansant per anar a actuar amb la seva colla. No és valuós aquell temps perdut? I el del públic que assisteix per veure una actuació?

Un altre aspecte a tenir en compte és l’hora d’inici. Buscar quin moment del cap de setmana és el més idoni per cada moment de l’any assumint que la climatologia és un element que incideix molt en la nostra activitat.

Entenent que hi ha actuacions tradicionals enmarcades en una festa major i que de ben segur hi ha excepcions totalment justificades, si generalitzem, jo dividiria l’any en:

-Primer terç de la temporada: gener-maig. Crec que el moment ideal per fer una actuació castellera és el migdia del diumenge, no més tard de les dotze. En teoria són mesos on les temperatures a l’ombra encara són fresques i tot i que ja ha hagut canvi d’hora al març i els dies són més llargs, la temperatura encara no és agradable.

És ben cert també, que a mesura que ens acostem a l’estiu, estem parlant de finals d’abril i maig, les possibilitats reals de fer castells, d’una manera còmoda per castellers i públic, el dissabte a la tarda augmenten.

– Segon terç de la temporada: juny-agost. Crec que la majoria d’actuacions que es realitzen en aquest tram haurien de ser dissabte a la tarda no més aviat de les sis.

Si unim les característiques del clima mediterrani que té Catalunya i que fan que la calor i les temperatures del diumenge al migdia siguin molt altes, amb la conciliació familiar de molts castellers i castelleres i les possibilitats de passar, per exemple, el diumenge a la platja, és fàcil entreveure que la tarda vespre dels dissabtes és el moment idoni per actuar.

– Darrer terç de la temporada: setembre – novembre. Aquí penso que les pautes haurien de ser les mateixes del primer tram i que no repetirem.

Com hem apuntat abans, hi ha actuacions, sobretot al segon i part del tercer tram que tenen la particularitat que estan dins de la seqüència ritual d’una festa major. Actuacions que no s’entenen sense les matinades, l’esmorzar, l’entrada i sortida d’ofici, el ball del seguici popular, l’entrada a plaça i sense el dinar de festa major.

Sant Joan a Valls, Sant Fèlix a Vilafranca i Santa Tecla a Tarragona són, sota el meu criteri, els màxims exponents i la punta de l’iceberg d’altres que tenen característiques semblants.

S’ha de dir i destacar que en els darrers anys i seguint els criteris de valoració i millora, els organitzadors d’aquestes festes majors han dut a terme millores substancials amb l’objectiu d’augmentar la puntualitat, el ritme i les condicions per les colles. Aportacions molt interessants i que crec, en la mesura del possible i amb la particularitat de cada població, s’haurien de valorar per la resta d’actuacions de l’any.

Aquestes han de mantenir el migdia com a horari. No obstant, jo afegiria que la tradició, encara que sigui de dècades i segles, no ha de ser impediment per a que l’horari d’inici sigui com a màxim les dotze del migdia. Segur que hi ha fòrmules i flexibilitat per a que actes i elements com la sortida d’ofici o les representacions dels balls dels diferents elements dels seguicis mantinguin el seu protagonisme.

Per acabar amb l’horari, m’agradaria introduir que no crec que sigui descabellat el fet que en moltes de les actuacions de diumenge al migdia, sobretot les del primer tram que són menys exigents i si la distància amb el lloc d’origen de les colles convidades és raonable, s’avanci l’hora a les 11.30 h.

Poder acabar al voltant de la una i afegir el que en rugbi s’anomena tercer temps segur que aporta elements socials positius a les colles. El que està clar és que la conciliació familiar, de ben segur, milloraria.

Sant Narcís a Girona és un exemple d’aquest argument. I un altre és el dia del Concurs, amb tots els matisos del món que existeixen i molts, on hi ha colles que tiren el seu primer castell a les deu del matí.

Entrada a plaça

Primer de tot, cal que els organitzadors i les colles es preguntin davant d’una actuació si és necessari fer entrada a plaça.
Hi ha organitzadors que demanen a les colles convidades fer una cercavila eterna i que no té cap sentit per acabar fent una entrada a plaça sense criteri. Sincerament, aquest fet no ajuda gens a la mobilització de castellers en anys posteriors. Les cercaviles, amb tots els respectes i amb el sentit més positiu de la frase, les fan els geganters. A vegades és molt més digne i coherent quedar directament a plaça que fer experiments.

A partir d’aquí, si l’aposta és fer entrada a plaça hi ha tota una sèrie d’elements que s’haurien de tenir en compte.

El primer i més important és que l’organització i els dirigents de les colles informin en tot moment de l’horari i dels condicionants de l’actuació. La transparència és clau per a que tothom estigui a l’hora i donar informació de, per exemple, on poder aparcar el cotxe, ajuda molt més del que pugui semblar.

El segon és que el punt de concentració de les colles hauria de ser relativament aprop i amb una ruta clara, ràpida i sense accions que no toquen com per exemple pilars a patrocinadors.

El tercer és que si es fa pilar caminant d’entrada a placa o pilar de salutació, aquests s’haurien de dur a terme abans de l’hora oficial d’inici de l’actuació. Si no es fa així podem retardar tranquilament l’inici de l’actuació un quart d’hora o vint minuts.

El quart elements és si s’entra només per un lloc o dues colles poden entrar al mateix moment. Un dels exemples més clars és a Vilafranca on les característiques de la plaça i carrers adjacents han permès posar en pràctica aquest canvi.

El cinquè, i per mi un dels més importants, és com entrem a plaça.

Per fer un símil, ningú entendria a aquestes alçades un partit dels All Blacks sense la haka prèvia. En castells, crec que té una similitud semblant en quant al seguiment d’una seqüència ritual. Les colles s’han d’autobligar fent didàctica interna i fent entendre que l’entrada a plaça ja forma part de l’actuació i és un element que ha de fer tothom.

Segur, i és lícit, que és més fàcil quedar amb els companys directament a plaça i/o fer abans una cervesa, o arribar in extremis a l’actuació, però quan formes part d’un col.lectiu, algunes de les obligacions que es té és guardar i millorar la imatge de la colla i crear vincles i complicitats. Crec que cap dels dos exemples que he posat ho fan.

L’entrada a plaça té un ordre: el grup de grallers i timbalers, la canalla amb el Cap de Colla i altres dirigents, i el gruix de castellers i castellers uniformats i ja preparats per fer el castell.

Una segona part d’això és, al meu parer, el tema de les motxilles. Crec que un casteller només necessita la faixa tot i que puc entendre que hi ha gent que ha de portar altres objectes en una bossa. Crec que l’organització hauria de facilitar un espai abans de l’actuació i de fer l’entrada a plaça per a que tothom pogués deixar el que no és imprescindible per enlairar castells.

Número de colles

Els organitzadors haurien de tenir en compte el número de colles que participen en una actuació per tenir present, per exemple, la possible duració, la idoneïtat d’una plaça determinada, la posició de les colles i altres aspectes que ja hem vist o veurem més endavant.

La casuística que pot fer augmentar la durada d’una actuació pot ser infinitia i moltes vegades incontrolables. Per això, és obligació d’organitzadors i colles activar mecanismes per a que estigui, al menys a priori, controlada.

En el següent quadre he intentat plasmar el que pot durar una actuació depenent del número de colles, dels castells i pilars que s’intentin i en el que el ritme sigui tranquil.

Els deu minuts transcorren des del moment en que l’anterior colla ha acabat el seu castell fins que la colla que té el torn acaba el seu. Hom pot dir que és un temps exagerat. Crec sincerament que si fem una generalització en les actuacions que es fan al llarg de la temporada estaríem bastant aprop d’aquest minuts.

Quan parlo d’intentar incidir en el ritme de l’actuació vull dir que crec que en aquest aspecte els organitzadors i les colles han de fer prèviament trobades, reunions, trucades o l’instrument comunicatiu que es vulgui o es necessiti recordant als dirigents tècnics de les colles i equips mèdics, si s’escau, la importància d’aquest aspecte. Si es van acumulant minuts, al final de la diada hi ha un temps ja insalvable.

En la segona part de l’article, es comentaran altres elements revisables com la situació a plaça, el sistema de rondes, el lloc per la canalla, els equips sanitaris i la logística a plaça.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.