Fa uns mesos vaig estar a Valls participant en la Jornada de Prevenció de Lesions, concretament en la xerrada debat “El valor dels castells carregats”, i mirant detalladament el programa dels diferents tallers que s’hi van fer vaig quedar gratament sorprès i esperançat.
Reconec que no havia anat a cap de les jornades anteriors i tampoc hi havia prestat gaire atenció. Pensava que era un tema més enfocat als companys dels equips sanitaris, però vaig veure que no era així. Tallers de com quadrar el 4, de com s’implanten nous mètodes a l’assaig, i d’altres. La jornada anava més enllà del tema estrictament preventiu de lesions.
En alguns d’aquests tallers es parlava de tècnica castellera, de castells purs i durs i de fet, diria que és l’únic moment de l’any en què es comparteixen coneixements tècnics públicament. I això és sensacional!
És clar que això té certa relació amb les lesions, perquè a millor tècnica, millors castells, millors resultats i menys probabilitats de caure. De la mateixa manera penso que tots els castellers dels equips tècnics hi hauran d’anar “obligatòriament” per aprendre conceptes, tècniques i maneres de fer d’altres colles. Aquí és on tothom està en igualtat de condicions. No necessàriament per ser d’una colla que fa castells més grans, es tenen millors coneixements o més capacitat d’innovació que altres colles no tan potents. I de tot i de tothom se’n poden treure conclusions interessants per després aplicar com cadascú cregui convenient.
Dit això, he reclamat en més d’una ocasió que es parli més de castells i tècnica castellera. Sobretot a les colles més noves que es van incorporant en aquest món, com ja vaig explicar en un article anterior. És clar que aquestes jornades, tot i que sempre a expenses del que esculli la colla organitzadora, poden ser productives i fins a cert punt cobrir una part d’aquesta mancança. Ara bé, potser també atraurien a més gent i n’augmentarien el seu interès si en lloc de la paraula “lesions” en el seu títol hi figurés algun concepte més global de “tècnica” per donar cabuda a més inquietuds i dubtes que poguessin sorgir al voltant d’aquestes qüestions.