Vaig començar a fer castells el setembre del 1994, que per la majoria dels castellers actuals correspon al Plistocè anterior però que pel fet casteller vol dir fa quatre dies. Tot i això, en la història particular dels Castellers de Sabadell vol dir que he tingut la sort de viure la història gairebé sencera de la nostra formació.
Aquesta petita casualitat implica que vaig viure els primers castells de 6 (fins i tot algun de 5 quan encara en dèiem castells), el pas als castells de 7, de 8 i de 9 i el repte de fer tots els castells que estan entre els bàsics d’una i altra categoria, als que en diem de gamma alta. Però entre tots aquests destaca en la nostra història el 4de8. L’altre dia va fer 8 anys del primer descarregat i m’ha fet recordar el valor d’aquesta efemèride, com el 13 de juny de 2010 va canviar per sempre la nostra història com a colla castellera.
Diu una llegenda Saballuda que un dels primers dirigents de la colla deia que s’havia de fer el 4de6, després el 4de7, el de 8, el de 9, i qui sap si llavors atacar el de 10 (quin visionari); en resum, que això de fer tantes estructures diferents era complicat i innecessari, que la gamma de castells estava sobrevalorada i que només calia créixer cap amunt (en això no ho seria tant de visionari). Vés a saber què té de certa la llegenda, però el que està clar és que la nostra relació amb el 4 és especial, vam alçar un 4de6 el dia de la nostra estrena, vam descarregar el primer 4de7 només 5 mesos més tard, per Sant Jordi, i, finalment ens vam estancar en treballar incansablement el 4de8. Ara flirtegem amb el 4de9 amb folre, que es deixa fer de tant en tant, però això ja seria una altra història.
Durant 15 temporades el 4de8 va ser el nostre gran objectiu, la màxima fita del que podia considerar-se pels Saballuts tenir èxit en el món casteller. Durant les primeres temporades vam aconseguir carregar-lo en dues ocasions, a les festes majors de Sabadell de 1996 i 1997, amb resultats devastadors per la colla. Fins el 2009 en vam fer fins a 5 intents més, 3 d’ells desmuntats. Però com la major part de qui llegiu això sabeu, aquests 7 atacs al 4de8 van ser només la punta de l’iceberg de milers d’hores de feina, de centenars de proves a l’assaig, sempre afectades per una mala planificació dels objectius, sempre pensant en el final d’un camí, un trajecte que s’acabava al final de cada temporada i al que no arribàvem mai amb els deures del 4de8 fets.
Però el 2010 algú va gosar dir-nos que estàvem equivocats, que calia somiar més lluny, que el 4de8 no podia ser el nostre objectiu com a colla, que el carro gros només era una etapa del camí a recórrer, que els Saballuts teníem potencial per fer molt més i que per tant el 4de8 que sempre havíem anhelat fer al final de temporada havia d’arribar molt abans, abans de l’estiu fins i tot, en tot cas prou abans com per a donar-nos temps a fer molts més grans castells durant la resta de la temporada. Aquest algú es diu Martí Rovira i no va ser l’únic agosarat, perquè l’assemblea el va triar com a cap de colla i vet aquí que va fer realitat el miracle del 4de8. El secret, com tothom ens deia, era alleugerir-lo, però en el nostre cas calia alleugerir-lo no només del pes del tronc que li sobrava, sinó també de la responsabilitat de ser el nostre màxim i quasi únic objectiu.
Aquell 13 de juny de 2010 quan vaig sentir la sortida llarga de les gralles vaig sentir una joia indescriptible, vaig xalar com he xalat molt poques vegades a la meva vida i un trosset del meu cor estarà sempre en aquell racó de la Plaça del Mercat de Sabadell, on de puntetes vaig descarregar el meu primer 4de8 i de la mà de molts i moltes vam fer realitat el miracle, un racó al qual torno cada vegada que lliguem el 4de8 a plaça i comencen a sonar les gralles.
Gràcies per tant, Saballuts!
Núria Benítez és castellera i expresidenta dels Castellers de Sabadell
