Dimarts, 27 octubre 2020

Opinió

El fet casteller davant el coronavirus

Doctora en Virologia. Treballa com a investigadora al Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). També és castellera de la Vila de Gràcia i membre fundadora de les colles de Montréal i de París

Fa poques setmanes que ens trobem com a comunitat en una situació nova. L’epidèmia del COVID-19 està a l’alça i en fase exponencial al territori. No cal entrar en una preocupació excessiva, la malaltia que es deriva de la infecció no és greu en la majoria de casos i el nostre sistema sanitari és extremadament competent. Cal però, protegir als més vulnerables i evitar un col·lapse del sistema sanitari.

Tot i la incertesa, la situació podria empitjorar en les properes setmanes i és per això que certes mesures de contenció s’han començat a posar en pràctica. A la Xina, sembla que l’epidèmia ha entrat en una fase estable i de davallada, fet que suggereix que algunes mesures de contenció han funcionat. A la resta del món l’epidèmia encara fa pujada, al nord d’Itàlia els hospitals no donen abast i les mesures de confinament podrien haver arribat tard.

Les recomanacions bàsiques son les d’evitar un contacte proper, no saludar ni amb dos petons ni amb la mà, posar una distància personal d’un metre, rentar-se les mans sovint i quedar-se a casa si pensem que estem malalts. Aquestes mesures senzilles ens poden ajudar a contenir l’epidèmia però en un àmbit com el casteller semblen impossibles d’aplicar.

Com a viròloga sóc molt poc alarmista, però com a castellera hi ha certs factors que em preocupen. El contacte físic que tenim a les colles castelleres, dins les pinyes i a tronc, és un perfecte caldo de cultiu que va bàsicament en contra de tota la prevenció que podríem fer per aturar l’epidèmia. Alhora, la diversitat d’ambients on ens movem i totes les franges d’edat que comprenen els castells ens converteixen en una plataforma de difusió perfecta per a una infecció com la que estem afrontant.

Personalment, crec que seria prudent aplaçar assajos i actuacions fins que no s’hagi estabilitzat l’epidèmia. Si les mesures funcionen, això pot ser relativament ràpid. La proporció de gent més gran de 60 anys a les colles no és menyspreable, així com les persones de risc del entorn de qualsevol casteller. De moment el Departament de Salut no s’ha pronunciat sobre el fet casteller, però les colles haurien de començar a debatre la situació. No volem posar els nostres grans en perill ni ser un focus per a la població de risc. Així que potser més val pecar de prudència, plantejar aquest debat a les juntes de les colles i actuar amb la responsabilitat social que requereix el moment.