Dijous, 2 juliol 2020

10 apunts per entendre el món casteller que tampoc t’interessen (l’últim sí)

|

Per aprofitar aquests dies de confinament i reclusió de la pitjor manera possible, us hem preparat un breu resum de 10 punts per tal que, un cop hagi passat el confinament, pugueu entendre els castells que veureu a places i pàrkings d’aquest país al llarg d’aquest mig 2020.

Està pensat per gent tan limitadeta com l’autor d’aquestes línies i en format de les preguntes i afirmacions poc desenvolupades que els castellers sentim habitualment.

Publicitat

Velcros posats i comencem:

Com és que fas castells?

Sense entrar en detalls històrics que interessen 0, podem dir que l’antiga dansa del Ball de Valencians ha pres el seu curs per la vida empapant el món amb el seu aspecte més aspectecular. La torre, les ganes de trencar sostres, la pròpia adrenalina del fet casteller, la comunió de la carn bastint alçades impossibles i l’ego individual són entre els motius habituals de la gent que fa castells.
La segueix la possiblitat de fer una activitat en germanor etílica, el canguratge involuntari per pares desesperats i amb poc sentit del risc o el trencament de l’avorriment. Hi ha molta gent que fa castells perquè s’avorreix. Cal saber-se avorrir, amigues.

Aquest castell quin és? El 3 de 7 amb manilles?

No, les manilles te les hauríen de posar a tu si no respectes el puto confinament, desgraciat!
Anem per parts: els castells tenen una base, la pinya, a partir de la qual es comença a comptar. La pinya, on està tothom amuntegat seguint un desordre organitzadíssim, són el pis 1. A partir d’aquí vas sumant i cada persona que veguis posada una sobre l’altra és un pis més.

Imatge d’una pinya, el pis número 1 | Foto Lins Griñó

Les 4 criatures que culminen el cim dels castells són tres pisos, el pom de dalt.

El pom de dalt està format per quatre nenes i nens: dosos, aixecador i enxaneta | Foto Lins Griñó

Llavors, per cada persona per pis que hi hagi veurem quina forma de castell és: si n’hi van 3, serà un 3 de X pisos.

Estructura amb tres castellers per pis | Foto Lins Griñó

Si hi ha una segona pinya, aquesta rep el nom de folre, i només és per castells d’alçada que requereixen un suport adicional. Si n’hi ha 3, cosa força excepcional, manilles, i una quarta pinya rebria el nom de puntals, tot i que només s’ha vist un cop i sense l’èxit esperat.

La pinya, el folre i les manilles en un 2de9

I això de les gralles, sonen quan volen i com volen?

Podríem dir que més com volen que quan volen, però hi són perquè cal que hi siguin. El món graller és divers i té la consistència que pot tenir qualsevol mena de cultura musical basada en fer sonar la flauta dolça a l’escola a nens sense cap mena d’interès pel tema. Seguim sense consciència de tenir uns instruments propis i amb recorregut històric com qualsevol altre país, des de la gralla fins al flabiol, els rabequets o violins de pastor, o les bandes o les cobles.

Tenen una funció concreta, i la seva litúrgia, però serveixen per saber quan comença i quan acaba un castell per la gent que és a la pinya, que en principi ha d’estar tota amb el cap avall i el cor al cel.

I quan cauen què?

Doncs apretar fort el cul i pregar que no passi res. En un primer instant, la plaça es queda amb el cor en un puny perquè la imatge és d’esgarrifança, però just passat el primer tràngol els aplaudiments van omplint de caliu el cos entumit dels castellers desafortunats.

via GIPHY

Generalment el risc de lesions és baix, i més encara després d’anys de presa de consciència col·lectiva a l’hora de col·locar-se tant al tronc com a les pinyes. A més, els assaigs de les colles ja no són les festes d’eixelebrats d’antes i són quelcom més organitzat. Ara posaríem tot de dades que no es miraria ningú però sí que podem dir que es cau menys i menys pitjor, tot i que l’augment de l’activitat sempre facilitarà que hi hagi més possibilitats d’error. A voltes, però, la rivalitat entre colles i els objectius propis fan prémer més l’accelerador del que toca.

Com que rivalitat…? Que hi ha una competició?

És molt llarg d’explicar i al cap i a la fi és potser la part més interessant de fer entendre, perquè és on hi ha el marro gros i tota la pesca. És tan absurda com troncal al fet casteller, puix els primers castells neixen de la rivalitat per fer construccions superiors a les d’altres agrupacions del ball de Valencians, i així fins els nostres dies.

A grans trets, els castells es fan per quedar bé amb un mateix davant del món, i sempre hi haurà una altra colla a qui superar, així que el conte aquest de l’autosuperació és més autocompassió que pretesa cultura de l’esforç. Sí que hi ha competició, però no tothom la viu igual ni la valora de la mateixa manera. Cert que hi ha una taula de punts i que es pot valorar la temporada i les actuacions amb uns rànquings (que cadascú fa com vol) com si fos una lliga, però els castellers també podem fer una temporada basada en objectius aliens als punts i al concurs, i sovint és així. Perquè sovint el que ens mou és més el col·lectiu i la força del nostre entorn que no pas l’odi a la colla veïna. Però que caiguin (però que no es facin mal).

La Colla Vella dels Xiquets de Valls recollint el trofeu de guanyadors del Concurs de Castells 2018 | Foto Marc Puig i Pérez

Això és més propi d’una secta que d’una activitat d’esbarjo.

Esbarjo és el que tens al cap i no els castells. Els castells són un grup humà divers, passem moltes hores plegades fent una activitat concreta per plaer (la major part del temps), i és fins i tot lògic que aquesta colla esdevingui el pol d’afiliacions i amistat més sòlid durant l’any. Tenim càntics, hormones sobrepassades i costums mediterranis força mal gestionats. Ens papem la nostra suor i compartim mals moments i sobretot victòries. Victòries i nostàlgies, festasses èpiques i trobades poc amistoses amb la policia i el veïnat que acull els nostres locals socials. Som els millors? No som ningú per certificar-ho. Però et podem trencar la cara igual.

Ja feu la fila que sou tots iguals.

M’estàs començant a tocar la voraviu. Pot sonar com una banalitat sense més, però les colles som un pou de gent que ve dels orígens més diversos. En general, hi ha gent de totes les edats, classes socials i preferències culinàries, tot i que per norma som tots del ram de la cervesa. Els consums després de les actuacions poden ser similars als de qualsevol agrupació escolta o la secció hooligan del Wolverhampton anglès.

En períodes de crisi socioeconòmica això s’accentua encara més i hi pots trobar pràcticament tots els estrats de la societat. Aquí és quan funcionem com una xarxa d’afinitats que resol les mancances de l’estat capitalista i ajunta les ànimes en pro de causes comunes que trasvessen classes i fronteres.

Així tots catalanets i indepes, oi? Molt catalunyesc*.

Sí, som una peça vistosa de tota aquesta xerinola independentista, tot i que ha costat una mica arribar fins aquí. Te’n faries creus, perquè entre nosaltres tenim molt superat el tòpic dels castells com a part indestriable de la cultura catalana, encara que ens ho tenim cregudíssim i sempre demanarem més atenció per sobre d’altres formes de cultura popular i tradicional, si és que això existeix.

Sovint ens veiem com la ONU i estem convençudíssims que som un punt d’entrada a la integració per part de persones vingudes de fora de Catalunya: una activitat humana amb tot el que comporta, en català i (pràcticament) gratuïta. I això també veuràs que no és el mateix a una colla d’aquí dalt que una colla d’aquí baix. Nord i sud també som diferents en això.

Com que nord i sud…?

La Zona Tradicional dels castells, que respon al curs històric general dels castells implantat des de la ciutat de Tarragona fins a Vilafranca, amb epicentre a Valls i sucursals a totes les places del Camp i el Penedès: allà on els castells i els castellers van néixer. El Sud.

Podríem fer unes grans elucubracions sobre què representa la ZT respecte la ZNT (Zona No Tradicional), però bàsicament seria parlar sobre què és Catalunya del Llobregat en amunt i què és cap avall, cap al Sud, cap al gran femer de les petroquímiques i el turisme barato que la catalanitat barcelonina ha construït lluny de les seves cases de l’Empordà.

A grans trets, a la ZT els castells tenen una importància cultural i social que a la resta de viles no. Els rangs dins la colla poden esdevenir factòtums socials fora d’aquesta i el valor de les colles pròpies és molt superior i més tingut en compte que al nord. A la ZNT, en canvi, els castells són un element més del catàleg de diversions de qualsevol ànima metropolitana. Filant molt gros i sense ànim directe de ferir sensibilitats, som el que som.

I dones i homes hi esteu per igual, oi?

Nyec. El que ara veiem com habitual, dones fent castells, no ho era fins fa 40 anys. En els prop de 250 anys d’història del món casteller, la majoria d’ells han sigut sense la dona als seus pisos. No va ser fins que els Minyons ho van normalitzar a partir de 1979 que ara veiem dones ocupant posicions habituals als castells i a la organització de les colles, i de fet han sigut el revulsiu i l’element necessari per tal que ara veiem castells considerats de gamma extra, “més grans que el 3 de 9 amb folre”.

Tot i així, encara ara costa veure dones exercint de caps de colla, de presidència i d’altres figures representatives. Com a reflex de la societat, als castells s’hi reprodueixen el mateixos rols patriarcals: quan una parella castellera té un fill, normalment qui s’acaba separant de l’activitat és la dona i, de retruc, queda socialment distanciada de la colla, entre d’altres. I les colles també són massa sovint un cau infecte on hi plana l’abús i les agressions masclistes, un punt que cal tractar ja des de dins de cada colla per tal de no ser un impediment més a tota la problemàtica.

És per això que, des de fa temps i de forma espontània i alhora organitzada, existeixen els castells de dones, formacions de dins de les mateixes colles que construeixen un espai segur per bastir castells únicament amb dones des de la pinya fins el pom de dalt. I cada cop són més necessaris.

Publicitat

1 comentari

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.