Divendres, 7 agost 2020

Menys caigudes però lesions més greus durant la temporada 2019

La Coordinadora de Colles Castelleres ha publicat l'informe de sinistralitat de la temporada 2019, que es va tancar amb l’índex de caigudes més baix dels darrers 10 anys

|

Segons aquest informe, la temporada castellera 2019 es va tancar amb menys nombre de castells respecte al 2018, amb un total de 6.145 construccions, sense comptar els pilars de 4, prop de 2.000 de diferència. La majoria són castells de set pisos (2.853) i de sis (2.171). Els de gamma extra (96) són els que menys es van freqüentar, juntament amb els castells de nou, amb 162. Tot i el descens, cap grup destaca per la seva variabilitat en nombre.

El nombre de caigudes sí que ha experimentat una baixada significativa. Sense comptar els pilars de 4, el 2019 va cloure amb un índex de caigudes del 2,77%, el percentatge més baix dels darrers deu anys. Així com, essent l’any amb menys sinistres des del 2012, amb 413. És a dir, el nombre de castellers que han necessitat una primera atenció mèdica i que la colla els ha donat d’alta a l’assegurança.

Publicitat

Creixen les lesions greus

No obstant això, l’índex de Lesió Potencialment Greu (LPG) ha anat creixent en els darrers anys, situant-se en un 7,75% del total dels sinistres aquest 2019, essent el més alt des del 2012.

Si ens fixem en el nombre de sinistres des del 2015 per nivell de colla, es pot apreciar com el nombre de lesions greus és major en les de nou pisos i gamma extra (112) respecte de les de vuit (33). Per tant, a major dificultat i nivell, major risc de caiguda i, per tant, més risc de patir una lesió potencialment greu.

La protecció passiva i l’excessiva durada, factors claus

De fet, aquest índex ha crescut substancialment des del 2014 i, actualment, gairebé dobla el nombre. Des del 2014, el nivell i el nombre de castells ha incrementat de tal manera que és un dels factors pels quals les caigudes també han pujat, tot i que els darrers dos anys han disminuït.

Un dels factors plantejats és l’efecte de la falsa seguretat que provoquen els elements i mesures de protecció passiva i que deriven a un estat de relaxació a l’hora de fer el castell. Així com la fatiga que provoca l’excessiva durada d’una jornada castellera, sigui assaig o a plaça.

Folres i manilles provoquen més sinistres

El 3de9 amb folre va ser el castell que va registrar més sinistres el 2019 amb un total de 21 castellers atesos seguit del 2de8f (18) i el 3de10 amb folre i manilles (14). Per tant, es confirma que els castells amb folre o folre i manilles són els que produeixen més persones ateses per l’atenció mèdica.

Els castells que registren més sinistres quan cauen són el 4de10fm seguit del 3de8 per sota i el 3de10fm. A més persones implicades, més probabilitat de major nombre d’accidents en cas de caiguda. Però, si es valora la gravetat de la lesió potencialment greu en cas de caiguda, el 3de9 sense folre, el 5de8 i el 9de8 són els que registren més perill de patir una lesió potencialment greu, en cas de fer llenya.

Alerta dels impactes cap a terra
El setembre (88) i l’octubre (66) es registren més sinistres que la resta dels mesos de l’any. Però, cal recordar que és l’època amb més nombre de diades i major intensitat castellera. De fet, diades castelleres amb molt de nivell com Santa Tecla, la Mercè, el Concurs de Castells o Santa Úrsula tenen llocs en ambdós mesos.

La CCCC alerta que l’índex de sinistres per impactes a terra se situa per sobre del 4,5% i exigeix que ha de ser 0 o molt proper a 0. Per això, el cordó de seguretat és de vital importància per evitar aquestes caigudes així com la dimensió de la pinya. La Coordinadora demana que el darrer cordó estigui format per persones amb bona condició física per frenar l’impacte dels castellers i castelleres cap a terra.

Els nens i joves, els més susceptibles
Els adolescents i joves castellers i castelleres (de 16 a 25 anys) són els més susceptibles a patir una lesió castellera. Però el que més preocupa és la franja dels 10 als 15 anys que se situa com la tercera franja amb més perill, ja que es troben en canvis maduratius i de creixement ossi.

Pel que fa a la fiabilitat de les dades, la CCCC assegura que cal millorar el mecanisme de comunicació dels informes mèdics, ja que prop d’un 12% dels sinistres no disposen d’un informe mèdic adjunt. La concordança entre el diagnòstic introduït i els posteriors informes mèdics és del 70%, per tant, un de cada tres sinistres té un diagnòstic que no és real. Per això, la Coordinadora insisteix en la necessitat de disposar el màxim d’informació possible per poder actuar en conseqüència en matèria de seguretat.

L’informe de la CCCC es pot consultar en aquest enllaç.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.