Vídeo | El dia que els Bordegassos van intentar el pde7 sense folre en un assaig

0
1369

Els Bordegassos de Vilanova van dominar el pilar de 6 i de 7 amb folre durant l’etapa més brillant de la colla. Fruit d’aquell estat de forma pilaner es van plantejar l’inèdit pilar de 7 sense folre, que en un assaig, a la tardor de 1999, van provar sense sort en dues ocasions. De la mà d’un excap de colla bordegàs, en Marcel·lí Ferrer, recordem com va gestar-se “el somni del Marcos”.

Quan aquell dia de novembre el silenci es va trencar, també es va trencar un somni. El somni del Marcos. Ell estava convençut que el pilar de 7 net era possible.

Marcel·lí Ferrer 

Potser per respecte o potser per admiració, sempre que comença a pujar un gran pilar, el públic calla més que no pas en altres castells. Aquell dia no estàvem a cap plaça, però el silenci va inundar l’espai de la peixateria vella fins que un gemec ens va anunciar que el pilar estava cedint. Segons abans només sentíem algunes gotes que colpejaven el sostre centenari de l’edifici. Plovia. Aquell primer cap de setmana de mes era un dia humit. Un mal dia pel dissabte de la fira de 1999. Els Bordegassos hi havíem d’actuar, però abans se’ns havia convocat a la peixateria. La peixateria és un local singular molt lligat a la història de la colla. Amb una planta circular envoltada de columnes i una alçada considerable, sembla un edifici dissenyat expressament per assajar castells. Aquell dia el Marcos hi havia instal·lat dues xarxes.

La gent que fa pilars són d’una raça especial, només ells saben l’esforç i la feina que hi ha al darrera, i per això neix un respecte i una admiració mútua entre tots ells.

Assaigs a la Masia Cabanyes
A la Masia Cabanyes amb la primera xarxa que s’utilitzà al món casteller per assajar construccions (Foto bordegassos.cat)

Quedaven molt lluny els primers retalls mal sargits lligats entre quatre arbres al jardí de la Masia Cabanyes on, d’amagatotis, fins i tot baixaven a assajar els pilaners vilafranquins. Compartien estones, reptes i tècnica. S’enfilaven els uns a sobre dels altres, provant espadats impossibles. La gent que fa pilars són d’una raça especial, només ells saben l’esforç i la feina que hi ha al darrera, i per això neix un respecte i una admiració mútua entre tots ells. Potser el púbic, a la plaça, fa silenci durant els pilars perquè capta part d’aquesta essència.

Quan aquell dia de novembre el silenci es va trencar, també es va trencar un somni. El somni del Marcos. Ell estava convençut que el pilar de 7 net era possible. De fet encara avui està convençut que si pocs dies abans no hagessin operat a la Judit, l’haguéssim carregat. És evident que no es pot parlar de carregar un pilar en un assaig, i menys utilitzant dues xarxes de seguretat, però la qüestió és que aquell dia, tot i no fer-ne publicitat, molta gent es va acostar a veure l’intent. L’expectació que va generar ens ha deixat alguna fotografia i, també, un vídeo. El Zulei era el millor enxaneta que teníem, el més ràpid, el més fi, i estava completament sincronitzat amb la Judit. A plaça havien descarregat alguns bons pilars de cinc a sobre l’Almudena, la que havia d’anar al quint, i a l’assaig, sense gaires problemes, l’enxaneta pujava fins a la seva alçada.

El Marcos sospitava que era millor provar directament el de set abans que el de 6 sencer perquè la posició a segons tenia més defensa a sobre la pinya que no pas a terra. I per això es va triar lloc i hora, sense saber que aquell dia ens fallaria la Judit. És allò de que si alguna cosa pot sortir malament, surt sempre malament. La única opció vàlida per substituir-la era el mateix Zulei, posant una altra anxaneta que seria la germana petita de la mateixa Judit. En definitiva només era un assaig. La resta del pilar seria l’habitual: el Pere Gassó a baixos, el Marcos, l’Hilari i el Jose de Ribes. A sobre: l’Almudena, el Zulei i l’Ester.

En el moment de tancar la pinya ningú no recordava quants pilars de cinc nets s’havien descarregat. Tots ens havíem descomptat de en quants d’aquells, s’havien permès el luxe de girar-los. I llavors un gemec, primer de força i després de renúncia, i el pilar va caure. Molt abans del que tothom esperava. Va caure i durant uns segons ningú va dir res, mentre els pilaners anaven baixant del laberint de xarxes. I llavors el Marcos, amb aquella veu potent i profunda que té, va dir alguna cosa en castellà que venia ser un: tornem-hi!

El Marcos (el segon del pilar) sospitava que era millor provar directament el de set abans que el de 6 sencer perquè la posició a segons tenia més defensa a sobre la pinya que no pas a terra.

Una data plujosa, amb un cel amenaçador com el que va fer volar a Bob Beamon el dia del seu rècord a Mèxic, podia ser el moment i s’havia de tornar a provar. El Marcos em diu que hauríem tingut moltes més opcions si la Ceci, una nena que llavors feia el pilar amb la colla vella, hagués nascut a Vilanova. Però no, ni tan sols era de la Geltrú. I el pilar, com el somni, va tornar a caure. Això sí: el pilar arribant una mica més lluny. I això també: el somni, com a somni que era i somni que és, quedant-se allà on li pertoca… al món dels somnis.

Vídeo (Notícia al Va de Castells de Penedès TV, novembre de 1999)

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.