Vilafranca va viure un altre capitol per a la història. Un més. Aquest de ben segur ha estat el trumfo més difícil, però també un dels més celebrats. Els Castellers de Vilafranca van treure’s les manies de sobre i van catapultar-se en l’última batalla de l’any, era el tot o res, fer les paus amb ells mateixos i donar un cop d’autoritat en una temporada que ja era magnífica però amb algun regust amarg per no haver completat algunes construccions. Brillants, ahir van segellar la millor actuació de tots els temps.
L’estratègia que seguiria la tècnica encapçalada per Pere Almirall era incerta fins al punt de les 12 del migdia però va acabar sent extraordinària, que van brodar obrint amb el 3de9 amb folre i agulla que van completar amb ofici, després de superar algun contratemps just quan s’incorporava el tronc del pilar i passar alguns moments delicats a la baixada del tres.
En segona ronda va arribar el moment clau de la jornada, quan van encarar la torre de 8 sense folre. Va fer-se un silenci sepulcral a tota la plaça que es va trencar quan l’enxaneta la va coronar, com ja van fer per Sant Fèlix i a Tarragona. Amb tot el pes a dalt semblava que l’estructura s’entregirava i això dificultaria el treball més difícil, descarregar-la, però un cop la canalleta iniciava la baixada la lluita per domar-la va ser titànica, defensada per un gran tronc que va saber mantenir la posició i donar-ho tot fins el darrer alè. L’eufòria va apoderar-se dels vilafranquins al descarregar la sisena torre de 8 neta de la història. Això transformar les cares dels seus castellers i va alimentar l’ambició verda per encarar el 3de10 amb folre i manilles i adjudicar-se’l.
Va ser en tercera ronda quan van jugar-se la darrera carta amb el castell de 10, que ahir va mostrar-se ràpid i més segur que en altres ocasions. Ha estat en el moment de l’aleta quan s’ha controlat del tot, amb folre i manilles treballant però sense agonitzar, obrint-se a nivell de quarts però controlant el moviment que baixava per dalt. Un esforç per no perdre les mides que ha valgut per completar el tercer 3de10fm dels verds i dibuixar la millor actuació de la història, que s’ha enllestit quan també han completat el pilar de 8 amb folre i manilles.

Els Castellers de Sants ha mostrat solvència i seguretat amb els seus tres castells, entre els quals la torre de 9 amb folre i manilles, que han tornat a descarregar. Un idil·li esplèndid amb aquesta construcció que s’han apuntat després d’un intent desmuntat amb dosos col·locats. Gran reacció santsenca i primer gamma extra de la colla a la Plaça de la Vila de Vilafranca.
També han saldat el seu deute amb la plaça uns Xiquets de Tarragona que encaraven la seva actuació de manera brillant amb el 3de9f de sortida i un gran 2de9fm en segona ronda. Han sabut superar alguns contratemps a nivell de quarts, però sota un gran domini de les manilles han mantingut les forces intactes per defensar-lo, i un cop l’han coronat ja s’intuïa una baixada més plàcida. Per fi ha arribat el segon descarregat de la seva història però a partir d’aquí s’ha torçat l’actuació, amb un intent de 4de9 amb folre, l’intent desmuntat del 4de8 amb l’agulla per indecisió de la canalla i un pilar de 7 folrat que només han pogut coronar.

Qui també surt reforçat son els Capgrossos de Mataró, que ahir van estar pletòrics. Van enlairar els dos castells de 9 bàsics que no van aparentar totes les dificultats que han anat sumant enguany. El 5de8 ha estat el tercer escollit, que no s’apuntaven des de feia dos anys. Amb l’objectiu principal de la diada assolit, els de Mataró han enlairat el pilar de 8 amb folre i manilles, que han coronat per primera vegada a la seva història. Pocs segons després de la seva aleta ha acabat saltant per dalt.
