Dimecres, 23 Octubre 2019

#TotsSants2015; Història pels verds, manilles convidades

Joan Sala

Passat ja el temps prudencial, intentaré fer la meva valoració de Tots Sants 2015

   

Vagi per endavant pel que fa a la meva colla, els Xiquets de Tarragona, que tot i l’enorme il·lusió, i crec compromís, que des del 2011 tenim amb Vilafranca del Penedès, la veritat és que ens suposa un esforç terrible allargar la temporada fins aquestes dates. Es fa convençuts que podem donar el màxim i perquè el retorn que ens dóna en forma de castells i presència exterior és impagable, però evidentment, en un cicle de calendari diferent que les altres colles convidades, molt més fresques. No és cap excusa, és una constatació de la realitat.

El dia va començar amb un bon esmorzar al Platets amb amics de la colla, els dos Valeris de Vilafranca i el Jaume de la Colla Joves. Vam conversar de metodologies d’assaig, de canvis de caps de colla, de les colles participants a Sant Fèlix 2016…Vaja, de castells. Especifico això perquè sempre és interessant conèixer dinàmiques i interioritats d’aficionats i castellers d’altres colles per adonar-te que, malgrat a vegades ho sembli, la teva colla no és excepció de res, ni en els aspectes positius ni en els negatius.

Pagat l’esmorzar ens adrecem cap a la Basílica de Santa Maria on veiem la foto de família dels Castellers de Vilafranca i trobem les primeres cares conegudes de les altres colles: l’Andreu Botella de Sants, el Manel Ortiz dels Verds, que ens explica que acaben de fer al local una magnífica prova de 2de8 net fins a dosos i especula amb la possibilitat de que sigui, fins i tot, castell de sortida; El bon amic Lluís Esclassans que vetlla en tot moment per realitzar aquell impagable càrrec que jo anomeno el Senyor Ja, és a dir, aquella persona que s’encarrega de que es compleixi l’horari d’inici i el protocol d’entrada a plaça. També parlem amb el Cugat Comas i l’amic Lluís Feliu de Capgrossos de Mataró.

Una vegada enfaixats vam tenir un moment delicat a l’entrada a plaça. Una mica de descoordinació va fer que s’hagués de córrer. Debut de luxe de l’enxaneta que segur que ho recordarà per sempre.
Quan estem a lloc comentem que no hi ha tants espectadors com altres anys. Suposo que el fet que les quatre colles anunciéssim programes ja assolits i les magnífiques retransmissions de televisió van fer que molta de l’afició castellera es quedés a casa. Una llàstima perquè a part de la brutal actuació dels Verds, crec que es van veure coses molt interessants.

A primera ronda enlairem el 3de9f. El dotzè de dotze. Algun treball específic a nivell de crosses però no té cap més dificultat. De tràmit però sense perdre de vista que és un 3de9f. Valorem-ho com toca. A segona ronda l’objectiu. El 2 emmanillat. Aquell castell del que portem acumulats, des del descarregat de Sant Magí del 2014, quatre carregats i dos intents. La Junta Tècnica, després de la parada de després de Santa Tecla va optar per canviar els dos terços del castell baixant així la seva alçada i possibilitant que les manilles poguessin arribar més amunt i travar millor els quarts. En aquesta direcció, ens hem cansat de fer 2de8f a plaça i sencers a cada assaig i una feina de laboratori amb les manilles en quasi bé una dinàmica obsessiva amb la única finalitat de tornar a descarregar-lo.

14 mesos i mig després objectiu complert. No analitzaré el castell ni la feina de totes les parts de l’estructura. Era el nostre objectiu i es va assolir. Deute tancat amb una plaça que ha vist com ens fèiem grans, que ens va donar l’oportunitat de demostrar-ho quan encara no ho érem, i on hem deixat algunes de les nostres esperances i il·lusions d’aconseguir passes endavant en forma d’intents i intents desmuntats de 5de9f.

16vila

A partir d’aquí ens enredem. I ens enredem molt. I ens enredem d’una manera que, francament, és difícil d’explicar. És veritat que enguany el 4de9f no ha estat l’alegria de la huerta i que, el fet d’ampliar gamma provoca que alguns castells no es puguin assajar com caldrien. A més, només s’arriba amb 3 descarregats, 1 carregat i 1 intent desmuntat. Hi ha canvis, d’estructura i de nucli, i la descompressió que patim després de descarregar el 2 també influeix. En definitiva un molt trist intent. Un intent que ens emprenya i que, en el nostre caràcter autoexigent, esborra l’alegria recent.

Però ja està. Tot el que passi d’aquí és no entendre els castells i sobretot no gaudir-los ni aprendre d’ells. El temps ho posarà tot a lloc. Seguidament, intent desmuntat de 4de8a i p7f carregat. Una llàstima acabar la diada així però ningú ens pot tirar en cara res, només haver allargat la diada.

A modus d’afegitó i a títol totalment personal, el 2de9fm de Tots Sants representa el sisè de les tres estructures de gamma extra matalassers aquesta temporada, a anys llum dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa, els mateixos que l’altra colla de Tarragona que té més descarregats però una estructura de gamma menys i dos més que la Colla Joves Xiquets de Valls. Amb això, i amb total humilitat i respecte cap a tots,  no vull remarcar que siguem ni millors ni pitjors que ningú. Seria absurd. Cada colla té el seu projecte vital i les seves dinàmiques. Però m’agrada molt rebre imputs de gent de fora dels Xiquets dient-me que som candidats a Sant Fèlix 2016, amb un tant per cent molt baix de possibilitats, és clar. Però treure el cap per aquestes alçades, recordant d’on venim, dóna un orgull molt gran. Tanco l’afegitó.

Pel que fa a les altres colles començaré pels veritables protagonistes: els Castellers de Vilafranca. Dir que m’esperava el resultat de l’actuació és dir una mentida. Qui més qui menys tenia els seus dubtes. Ja sigui per les empentes brutals en forma d’una sèrie regular de grandíssimes actuacions de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i dels Minyons de Terrassa, ja sigui per les sensacions que es rebien des dels Verds, ja sigui per la caiguda del 4de9fa a Sants… Però si una cosa ha demostrat aquesta generació brutal de castellers de tronc i de pinya, folre i manilles és el combat extrem i l’orgull de saber que han estat els dominadors del món casteller al llarg de quasi bé les dues darreres dècades.
Per això, i perquè és el castell que els hi ha donat el plus aquesta temporada, sis descarregats, van salvar la gran rebrincada a l’entrada de dosos per després completar el 3de9fa.
A segona ronda LA decisió que probablement va marcar l’actuació. A posteriori tots podem opinar que era lògic però si tirem d’hemeroteca no és el que la majoria haguéssim apostat. L’estructura del dos, de la torre, molt més fresca i amb el sentiment, de ben segur, de sentir-se plenament protagonista, va pujar tranquil·la fins a carregar. A partir d’allí va arribar la lluita, els cops de ronyons per redreçar-la i finalment…l’apoteosi.

_MG_8095

El fet d’haver vist en les dues darreres temporades fins a sis 2de8 carregats per part dels Castellers de Vilafranca i de la Colla Vella, a més dels intents, fa que es pugui valorar molt més el que vam viure. Tots plegats a vegades pensem aquests castells són només assaig, xarxa i repeticions, i en bona mesura així és, però quan en estructures tan fràgils com aquesta hi sumem la pressió, els crits de la gent, l’haver caigut en els darrers intents i tot el que comporta l’aspecte psicològic, factors inexistents en el local d’assaig, el mèrit és superlatiu.

El castell de la tercera ronda el vaig viure des de la pinya. Al costat d’homes que no surten a les fotos i pels qui, siguin de la colla que siguin, sento una profunda admiració. Soferts i resignats quan, enmig d’esbufecs, són trepitjats per tres castellers de folre diferents i per qui cada peu desmuntat és una llossa cada cop més pesada. Des de la meva posició, la sensació que es va tenir és que va anar tot molt ràpid, amb un moviment constant del folre però que es veia controlat. Gran triomf del treball i de la convicció i tercera temporada consecutiva que els Verds, com a mínim, carreguen el castell de 10, 3 descarregats i 5 carregats en total.

El pilar de 8 amb folre i manilles va servir per tancar la millor actuació de la Història, la millor actuació feta mai per una colla de castells i la millor manera d’acomiadar els quatre anys de mandat de Pere Almirall. La meva més gran admiració cap a ell per la seva gestió i la seva capacitat de lluita.

Capgrossos de Mataró…collons amb els Capgrossos…! Fa un mes ningú, i quan dic ningú, m’aventuro a englobar de dins i de fora, hagués donat un duro per ells. Enfonsats en caigudes de 4 amb l’agulla i de bàsics de vuit, el 2de8f i el pilar de 6 reflotaven a poc a poc la nau blau marí fins a arribar als trampolins perfectes: Tarragona i Girona.
Els Capgrossos a Tots Sants no van fer res més, acció prou complicada i inèdita des de fa dues campanyes, que seguir la ruta traçada en les darreres setmanes i enlairar magnífics bàsics de 9 i un 5de8 que segur, d’ara endavant i s’han d’obligar a què així sigui, esdevingui la punta de l’iceberg per tornar a ser el que eren en la regularitat de tot el seu calendari.

_MG_8265

El pilar de 8 amb folre i manilles va donar la justícia a tots aquells fidels que des d’inici de l’any han estat treballant. Un espadat que va pujar molt bé i que després de l’aleta se’n va anar al davant. Premi majúscul i més tenint en compte que els hi queda temporada.

Els Castellers de Sants van realitzar una actuació molt seriosa i molt d’acord amb el seu estil. M’agrada actuar amb ells i valoro molt el seu anar evolucionant sense estridències. Crec que les dues colles hem arribat a una barreja entre rivalitat llunyana i admiració mútua i dins de les importants i evidents diferències inalienables que tenim també penso que ens assemblem més del que creiem.

Gran 3de9f que saben ja de memòria i que, igual que nosaltres, els hi serveix per encarar el seu particular gamma extra. Un castell que claven però que algun problema per les parts altes obliga a desmuntar. Gran treball de folre i manilles tant en aquesta ocasió com al que finalment descarreguen. Es nota que hi han treballat a consciència. Finalment, els borinots, igual que nosaltres, completen un castell superior al 3de9f a la Plaça de la Vila.

21vila

Acaben l’actuació amb un plàcid 4de9f demostrant que els accidents en aquest tipus de castells poden passar però si hi ha assaig i planificació no deixen de ser una pedra en el camí. L’espadat, en procés d’assentament se’l guarden per més endavant. Veurem que ens depararà el final de temporada borinot. Les estructures i la gent hi són.

En definitiva, un grandíssim Tots Sants 2015. Amb matisos de diferents colors com en totes les actuacions però que va demostrar que la fórmula amb aquestes quatre colles es manté vigent i més viva que mai i que els Castellers de Vilafranca encara tenen molt a dir en aquest suposat #FinDeCiclo .

   

Segueix-nos a les xarxes socials:

FER UN COMENTARI

Escriu el teu comentari
El teu nom

Opinió

Emoció, tàctica, tècnica

Article d'opinió de Jordi Andreu

Maltractem el 2

Article d'opinió de Jordi Andreu