Diumenge, 25 de setembre del 2022

Opinió

Quan els mínims són insuficients

|

Per fer bons castells cal picar molta, molta pedra. I tenir molts coneixements, fer molts sacrificis i practicar molt. Requereix una implicació individual i col·lectiva que no tothom està disposat a fer al mateix nivell, sigui en una colla nova o en una de veterana, faci castells de 6 o de gamma extra.

Publicitat

I bons castells no vull dir que hagin de ser de 8 o de 9 pisos; se’n poden fer de 6 amb traça i demostrant projecció per aspirar a alguna cosa més. És el mínim que podríem exigir a plaça: castells de 6 ben preparats.
Però, malauradament, és el contrari del que està passant diumenge rere diumenge; amb molts intents, intents desmuntats o alguns castells de 6 pisos només carregats. I en els pitjors dels casos, algunes colles només oferint estructures de 5 pisos o plantant-se amb pilars de 4. I tothom té dret a fer castells, es clar que sí, però és que per fer bons castells cal picar molta pedra, tenir molts coneixements, fer molts sacrificis i practicar molt. I l’excusa del mal que ha fet la pandèmia a aquesta tradició no sempre funciona: això no és nou, els problemes que es pateixen en aquest nivell mínim de mínims ja venen d’abans.

Segurament, tractar aquest tema en un article d’opinió és massa recurrent, i que enfocar les crítiques cap a aquestes colles és molt fàcil. Jo no dic que tothom hagi d’actuar a plaça amb aquells mínims de la clàssica de 7 (3de7, 4de7, 2de6) que algunes van autoimposar-se en temps passats; veig colles que fan castells de 6 de la manera més digna, i fer-los dignament sí que és el mínim de mínims a exigir.
Dissabte passat veia certa dignitat en una plaça on van coincidir dues formacions que no passaven de la seixantena de camises. Els seus troncs ben ordenats i amb mides correctes, mostraven, però, algunes mancances que els va impedir assolir algunes construccions, sobretot per problemes als poms de dalt. En algun intent desmuntat va faltar lideratge i mà esquerra, res que no es pugui corregir si se saben detectar alguns aspectes negatius i poleixen alguns detalls. Coses que, molt sovint, la canalla sí que ho sap detectar i acaba optant per fer-se enrere voluntàriament (amb criteri).

En altres colles, en canvi, hi ha un caos generalitzat que es veu de lluny, tan en la manera de fer com entendre els castells, ja siguin formacions de l’àrea històrica com de la nova implantació castellera. Ni evolucionen, ni possiblement ho faran mai. I en algun moment, diumenge rere diumenge, continuaran mostrant incapacitats. Algunes, fins i tot, ho fan en places de gran trajectòria, i d’altres en places i poblacions castellerament més discretes. Però el problema és el mateix i alguns resultats en diades de qualsevol cap de setmana realment fan mal als ulls. I així continuaran arrossegant les seves mancances, fins que es compliquin, per exemple, quan hagin de renovar una peça important del tronc, perquè ja s’ha cansat de perdre el temps i ha deixat l’activitat, o acabi provant sort en una colla més solvent en tots els sentits.

I quan els mínims són insuficients, qui té cap solució? Qui ajuda a aquestes colles per resoldre els seus problemes o mancances, sovint tant -i massa- evidents, si és que algú ha d’interferir?

Publicitat

9 COMENTARIS

  1. Clarament, la pandèmia del COVID 19 ha fet que formacions grans de castells de gamma extra es trobi fent castells de 8 pisos… I les formacions que es trobava fent castells de 8 es tornar a trobar amb castells de 6… Aquestes colles, segueixen igual que les grans, un mateix criteri i uns mateixos valors.
    Equilibri, força, valor i seny.
    Molts ens trobem en la dificultat de portar camises a les places, o de recuperar castellers que ara per ara han trobat que l’activitat els ha quedat en segon pla dins de les seves rutines…
    El fet de portar a les places estructures de 5 els fa ser visibles i assolir objectius que no podrien assolir a l’assaig.
    Al igual que uns castellers de Vilafranca o Minyons estan mostrant uns bons castells de 8 i persegueixen poder carregar i descarregar el 9, les formacions petites, també poden tenir el dret, de dur una estructura de 5 amb pinya o amb més o menys mèrit una estructura neta de 5.
    Pel món casteller i la visibilitat del món casteller, veure opinions on es digui a castellers, que el que estan fent fa “mal al ulls”, potser s’hauria de anar colla per colla, i donar més la visibilitat a les petites formacions, que estan assaig rere assaig buscant la fórmula, per pujar aquest pis més.

    Sóc cap de colla d’una colla en formació i des de el retorn de l’activitat, hem assolit 3 pilars de 4 nous un aixecat per sota, i establir un 3 de 5 net, u una ,torre de 5 acabada d’estrenar. I ben orgullós de la meva colla com ha assolit aquests objectius.

    Gracies per la teva opinió, espero que entenguis la meva opinió.

  2. Article clarament amb visió de colla gran. Desconeixement absolut de la realitat de les colles petites, del seu dia a dia, del mal que ha fet la pandèmia a aquestes, perquè perdre 10-15 camises en una colla petita és molt més dur.
    Però és que a més sempre és posa el focus en aquestes, però perquè no critiquem que el 2d8 amb folre de dissabte, des del cordó on s’acabava el folre era tot de dues colles petites que els acompanyaven?
    Potser que en comptes de criticar les colles que intenten sobreviure siguem més empàtics i les encoratgem més…

  3. Després de patir una pandèmia a nivell mundial que ha desetructurat la normalitat, la vida quotidiana i la socialització, tal i com la coneixíem, és, penso jo, molt atrevit parlar de manca o merma de dignitat, parlant d’aquelles Colles novelles o de minsa creació, i fins hi tot d’aquelles ja amb trajectòria i bagatge però que per les diferents característiques que les envolten no creixen, en molts aspectes, i prou feina tenen en sobreviure, ja en condicions normals, any rera any…
    Siguem prudents, savis, generosos i justos per reconèixer que aquestes Colles han ajudat a que les Colles “més dignes” hagin tingut una major projecció, creixement i reconeixement, tant en el Món Casteller com en el conjunt de la nostra societat.

  4. Sense cap excusa per la pandèmia, el 2019 ja vàrem tenir una devallada de camises, malgrat tot el 2020 aconseguim carregar un castell exclusivament femení. Vàrem tornat a fer castells a plaça el 2021 i aquest 2022 ja n’hem fet. Malgrat tot segur que no arribàrem a vestir estructures mínimes en totes les diades, no per això deixarem de picar pedra. Ens veiem a plaça.

  5. Doncs comparteixo en part, les colles grans tenen problemes i les petites es veuen obligades a dur a plaça una diada sencera per què si no podries perdre la categoria, categoria de colla de sis es que ja no tens categoria i lluites amb el que tens. Més suport i una crítica construcció per part d’un equip tècnic de la CCCC és el que cal. Tu mateix indiqués que aquella colla amb dos retocs ho tenen fet i amb solvència. Així és el que cal. Tant de bo les colles petites puguessim tindre aquesta solvència, però si fas un assaig amb 20-25 persones, si la canalla és més alta i gran que els mateixos pares de la colla. Es molt fotut, amb sort treballés una setmana abans de la festa major O de la diada de.la.colla i no tens.mes remei que dur a plaça el que tens que de vegades es poca cosa.

  6. Hi ha persones que no entenen que de vegades poc és molt.
    Amb molt esforç i molta il·lusió intentem tornar a tirar endavant una colla petita, necessitem opinions constructives, que ens ajudin, no n’hi ha prou amb bona voluntat, però sense ella tampoc ho podrem fer.
    Des d’aquí vull donar les gràcies als companys que poc a poc van tornant a la colla.
    Salut i castells, ens veiem a plaça!

  7. Com membre d’una colla petita no estic d’acord amb el teu escrit. La pandèmia ha passat factura a tots!! Seguim picant pedra per poder continuar i com nosaltres diem primer fem castellers i després farem castells. I si ha dia d’avui tenim q tirar un 3d5 net per nosaltres és un orgull i sacrifici perquè sabem que picant pedra i treballant al assaig i portant gent nova farem el 3d6 i no en FA MALT ELS ULLS!!
    Ànims a tothom
    Salut i Castells

  8. Osti quanta pedanteria en un article tant curt… La cultura popular, és això; popular, del poble, i pel poble. Si la tornem elitista i exclusiva, deixarà de ser popular, perquè son conceptes antagònics, i passarà a ser un simple espectacle d’acrobàcia, i per això ja tenim “le cirque du soleil”. Si algú vol veure castells de gama extra, o d’exquisidesa tècnica ja sap on ha d’anar i si va a veure la colla castellera de Sant Pancraç de Ribatorta, o a la Trobada de Colles en Formació, ja sap que hi trobarà. I si no ho sap, o n’espera una altre cosa, potser és que el problema el té aquesta persona.
    Desacreditar, menystenir, atacar i ofendre a colles, que treballen, que piquen pedra i que s’hi esforcen (encara que a algú li pugui semblar que no ho fan), em sembla una falta de respecte imperdonable, i des del meu punt de vista contrari als valors castellers.
    El mínim que podem exigir a plaça és que hi hagi respecte, voluntat, passió, diversió… i si han castells de 6 ben preparats, millor que millor, però si son de menys, o no estan ben preparats, també m’està be. No acceptar això, seria com dir que quan el teu fill (o qualsevol aficionat) juga a futbol (o al que sigui) que no està jugant a futbol, que a futbol hi juguen en Piqué o en Messi, que el que fa ell no es digne i no mereix respecte. Evidentment hi ha diferencia entre un jugador professional i un aficionat, però el dos juguen al mateix esport i els dos tenen el dret a jugar-hi.
    Condiciones el valor de l’esforç a l’èxit obtingut, i si bé tenen una relació, no és directament proporcional. I hi ha milions de persones i col·lectius que s’hi esforcen i no obtenen el resultat desitjat. L’esforç te valor per si mateix, s’obtinguin o no els resultats desitjats.
    “Que hi ha colles que ni evolucionen ni ho faran mai”, doncs potser si. Però on està el problema? A mi em sembla bastant evident, que un poble de 5000 habitants sense tradició castellera, ben aviat pot arribar al seu màxim i estancar-se. I no hi veig el problema. Pot ser que una colla amb un miler de membres, també s’estanqui perquè a nivell tècnic o de recursos, no pot (o no vol) evolucionar més. I tampoc em sembla un problema. Mentre la colla tingui passió, convicció i voluntat, que segueixin fent castells. Perquè els castells; no es fan pels de fora, es fan pels de dins!
    I no podem permetre que fer castells deixi de ser cultura popular per a convertir-se en un espectacle elitista.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.