Josep Torreño
[dropcap]M[/dropcap]iquel Rosell, més conegut com a ‘Tiru’, és casteller des de 1998. Coneix molt bé als Arreplegats perquè es va integrar a aquesta colla universitària a l’any 2000. Tot i que es va introduir al món casteller de la mà dels Castellers de la Vila de Gràcia -on va tenir responsabilitats a l’equip de pinyes- actualment vesteix la camisa verda dels Castellers de Vilafranca. Fent de terç amb la colla del Penedès ha participat en diversos castells, com els 3de9 i el 4de9 amb folre i agulla, o de segon, des del pilar de 6 al 4de9 sense folre (carregat), als 3de10 amb folre i manilles que els verds van completar la passada temporada o al primer intent de 4de10 amb folre i manilles de la història, entre altres.
D’un castell menor a tots aquests però que segurament en guarda un millor record, és el 4de8 que va descarregar a segons amb els Arreplegats. Dijous vinent, repeteix al tronc, només 2 castellers més d’aquella construcció repetiran. Ell però, serà l’únic que ho farà en la mateixa posició. Amb en Tiru aprofitem per parlar a nivell tècnic d’aquest 4de8 singular i de com l’enfronten cinc anys després.
Són bones les sensacions als assaigs d’ara si les comparem amb les del 2009?
Les sensacions són diferents. El fet que no sigui la primera vegada que la colla s’enfronta a aquest castell fa que la ment funcioni d’una altra manera. Es percep més confiança, més tranquil·litat. Això es tradueix en una millor sensació tècnica als troncs, però no crec que tingui tant a veure amb el canvi de peces, com amb el canvi de mentalitat.
Confies amb què podeu tornar-lo a descarregar?
Si el portem a plaça és que el tenim per descarregar. Una colla universitària, amb el pes de canalla que això comporta, no es pot permetre portar a plaça un castell com el 4de8 si no hi ha plena confiança. La feina està feta, les ganes hi són, i la colla se’l creu. Si no es torça res, dijous veurem el segon 4de8 dels Arrplegats.
“El 4de8 (dels Arreplegats) és l’esfondrament d’un mite, el trencament d’una barrera que molts mai hauríem imaginat possible”
Tu que has fet aquest castell amb una colla universitària i una de convencional en la mateixa posició… Quines necessitats tècniques requereix aquest 4de8 universitari?
L’abisme tècnic entre un 4de8 convencional i un d’universitari es troba al pis de quints. Són ells (elles en el cas d’aquest 4de8 Arreplegat), qui suporta un major augment de pes relatiu, car el pom pràcticament dobla el seu pes. Els altres pisos no varien massa i, a segons, la diferència de pes no es pot dir que sigui exagerada. El 4de8 universitari és un castell que es fa per dalt. Com em deia fa pocs dies en Galu, (Jaume Galofré, cap de colla dels Arreplegats) els castells sí que es comencen per la teulada! I la nostra teulada és ferma, àgil i segura.
I el 3de8, és factible per als Arreplegats?
Si una cosa he après en 13 temporades universitàries amb Arreplegats, és que parlar de límits és un contrasentit. Per algun motiu perdura a Arreplegats un esperit de superació il·limitat. Hi ha un número de la revista de la colla, dels primers anys, en el que es planteja una hipotètica taula de puntuacions amb castells Arreplegats. Molts dels castells aleshores considerats més enllà de la ciència-ficció (la colla amb prou feines feia la torre de 6) han sigut assolits amb els anys. Arreplegats farà tots els castells que es plantegi i que pugui assajar. El límit d’Arreplegats no depèn de la viabilitat intrínseca d’un castell determinat, sinó de la possibilitat d’assajar-lo, de què la gent respongui a assaig, que la colla segueixi creixent.
No només veig el 3de8, com portem imprès a la dessuadora de la colla: “Tot el que podem somniar ho podem aconseguir”.
I per acabar. Quina gesta dels Arreplegats consideres més important, el pde7fm o el 4de8?
Penso que són gestes complementàries, que demostren coses diferents i responen a funcions diferents dins la colla.El 4de8 és l’esfondrament d’un mite, el trencament d’una barrera que molts mai hauríem imaginat possible. És una demostració tècnica i de potencial casteller, de feina ben feta a l’assaig, de la capacitat d’esprémer la colla fins al límit. Repetir aquesta gesta i, en certa manera normalitzar-la, obre les portes a un futur il·limitat.
El pd7fm és una brutalitat a nivell de formació, és la participació de la gent que normalment va a pinya en el desenvolupament d’un monstre desconegut. Fer aquelles manilles va voler dir formar desenes de persones, fer folres amb gent que no n’ha fet mai, buscar baixos, porta crosses,… Posicions que en les colles convencionals sovint ocupen veterans, i per a les que hi ha molt pocs joves formats. En aquest cas es tracta de treure suc a la gent del peu, de demostrar a la colla que els qui toquen de peus a terra també poden haver de treballar al límit. És una construcció que permet, a través de fer sentir la gent més partícip, millorar encara més la psicologia de colla.
També et parlaré del 3de7 per sota. Una animalada descomunal que penso que ajunta els dos conceptes anteriors: Un tronc d’elit, i una pinya al límit. Un castell que fa treballar tothom, i que crea sinergies entre el tronc i la pinya que, al seu temps, ajuden a millorar la resta de castells. Un castell que va caure el primer tram, i que representa una gran prova de foc. En aquest castell, la diferència de pes respecte als castells de colles convencionals es trasllada a la pinya que ha de fer l’esforç d’aixecar. A més, el gran augment de pes a la cúpula fa que el centre de gravetat del castell sigui més alt, fent més inestable una estructura que, aixecada per sota, branda considerablement.
