Aquests últims anys estem veient com la Tarragona castellera, em refereixo bàsicament a les dues colles grans, Xiquets i Jove, hem maltractat un castell, una estructura que havia donat grans rèdits, el 2. Aquesta Tarragona castellera va poder veure com les seves dues colles grans feien el 2de9fm fa 4 anys i que ara amb prou feines fan el 2de8f i fins i tot el 2de7.
Si, ja sé que les colles diversifiquen molts castells, que cal donar castells a molts castellers i que el 5, el 7 o el 9 serveixen molt millor per preparar castellers, és cert. Com també és cert que si tens una altra gamma de castells com el 5 o els castells amb agulla, el 2 queda una mica relegat i passa a un segon pla en els objectius de les colles. Ara bé, d’aquí a que ni tan sols es vegi el 2de7, 2de8f en moltes actuacions en què hi podria tenir cabuda, castellerament em decep. Actuacions de principi de temporada que s’acaben resolent amb un castell de 7 bàsic, o actuacions amb castells de 8 on hi tindria perfecta cabuda el 2de8f i es fan castells de 8 bàsics. Ho hem pogut comprovar en aquestes passades festes de Santa Tecla, on malauradament, tant Xiquets com Jove haguessin tingut l’oportunitat de fer el 2de8f sense baixar tant el nivell. Potser alguns pensareu que és irrellevant acabar amb un 4de8 o amb un 2de8f., però per mi no ho és tant.
A més, les colles poden fer castells bàsics de 8 sencers a l’assaig. Per tant, l’excusa” de rodar castellers està bé, però em segueix semblant pobre respecte al nivell d’aquella colla vers la plaça, encara que sigui en una suposada “pretemporada”.
Aquesta desídia ha fet que mica en mica anés perdent tant d’interès el 2 fins a veure’l de forma residual en els objectius de les colles grans i és de suposar, que pensar en tornar-lo a veure folrat i o emmanillat per partida doble és una utopia ara mateix.
I aquesta desaparició del 2 en els objectius de les colles tant pot ser aquesta desídia de la que us parlo, com de poca capacitat tècnica dels capdavanters per trobar la millor combinació de castellers per tenir un 2 que pugui anar a qualsevol plaça en el seu moment i en el seu nivell oportú. Em sembla allò de: “quan el vulguem fer ja el farem”…i mentrestant van passat els mesos i els anys.
