Les tres claus del 3 rosat

El diumenge 2 d’octubre de 2016, el món casteller va fer un encàrrec a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El clam unànime a la Tàrraco Arena Plaça de Tarragona quan a l’uníson es corejava el nom de la colla encara retrona i em fa posar la pell de gallina. Acabàvem de veure un intent de 3de9 que, en cas d’haver-se coronat, hagués pogut donar el concurs als rosats. Per a mi, aquell seria el veritable “allí empezó todo”.

21 dies més tard, començava la reconquesta del tron del món casteller amb la que, fins diumenge passat, passava a ser la millor diada de la història (comptabilitzant 3 castells): 3de10fm, 4de10fm i 4de9. A partir d’aquí s’expandeix la gamma amb tot un extens repertori de castells superiors al 3de9f. Des d’aquell 2 d’octubre, dos 4de10fm, un 3de10fm, deu 2de8 (completats en menys d’un any i mig!), deu 4de9, tretze 4de9fp, dinou 5de9f, tres 2de9fm i cinc pde8fm.

 

Quantitat i qualitat. L’amplíssima gamma mostrada és fruit del treball al local d’assaig, diuen la majoria. Però els canvis no són sobtats ni sobrevinguts exclusivament per un sol factor. Personalment hi afegiria altres aspectes que, no per intangibles, són menys importants.

El primer és el lideratge. Les figures de Manel Urbano (cap de colla) i Joan Ibarra (president) són el detonant d’aquesta revolució. L’entitat fa un salt qualitatiu a partir del moment que aquests dos castellers aconsegueixen convèncer la resta de la colla que posant una marxa més, la Vella pot aconseguir tot allò que es proposi. I com hem dit això es fa patent en el concurs del 2016 i la posterior diada de Santa Úrsula. A partir d’aquí la colla es fa seu el hashtag #creure i comença la metamorfosi.

Precisament aquest factor psicològic, l’autoconvenciment, és el segon aspecte que aconsegueix conduir els de la camisa rosada al dolç moment actual. A part de saber superar les substitucions de castellers per lesió o absència en les diades ordinàries del calendari, n’hi ha una de substitució que denota aquesta fortalesa. La superació de la caiguda del 4d1e0fm a la diada del primer diumenge de festes a Tarragona. Més concretament, la d’un terç del 2de8 (Joan Ibarra), a poques setmanes de la cita bianual de la TAP. Aquell contratemps podia representar un cop baix als anhels d’intentar reconquerir el concurs. En un primer moment, la majoria social va pensar que les possibilitats s’esvaïen però la fermesa dels que anaven al capdavant va aconseguir revertir l’escomesa i es descarregava altre cop el 2d8 amb importants canvis a l’alineació.

I el tercer aspecte és, precisament, la transició d’aquest equip que va al capdavant de l’entitat. Aquest convenciment del que us parlava, va ser obra dels actuals cap de colla (Albert Martínez) i president (Albert Pedret). La Colla Vella ha canviat les persones però no ha canviat l’esperit ni la manera de fer les coses. I això no és fàcil. Amb les particularitats de cadascun d’ells, la possibilitat de què el projecte trontollés, existia. Però el temps ha acabat demostrant que no. Que els del Portal Nou mantenen aquesta línia ascendent per mèrits propis i, independentment de qui s’hi hagi posat al capdavant, ostenten el regnat del món casteller a l’actualitat.

Com deia al principi, els crits de “ i Vella, i Vella, i Vella Vella Vella!” després de l’intent de 3de9 han vist recompensat el seu desig: aquest diumenge passat, el mite queia rendit per primera vegada reverenciant a qui des de fa de 3 anys, ha tractat de tu a tu totes les altres construccions d’extrema dificultat.

I atenció a la frase de l’Albert Martínez: “Aquests castells han vingut per quedar-se”. El prefaci de la temporada 2020 està servit. Descansarem. Però la temporada que ve, en voldrem més.

   

Segueix-nos a les xarxes socials:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here