Vilafranca del Penedès no només s’alça com a capital del vi, sinó també com una ciutat que vibra amb la cultura popular. La seva Festa Major, considerada la més típica de Catalunya, n’és l’expressió més viva: tradició, patrimoni i identitat que articula bona part del teixit social i cultural. En aquest entramat, el món casteller ocupa un lloc central. Però com es pot fer que els castells siguin més que una expressió tradicional i esdevinguin un veritable motor cultural, integrador i turístic? Aquesta és una de les preguntes que Àngels Dalmau, regidora de Cultura, intenta respondre des que va assumir el càrrec.
“Els castells són veritat. I en un món ple de cartró-pedra, això commou”, afirma Dalmau. Aquesta sinceritat que es viu a plaça és, per a ella, el nucli d’un projecte molt més ampli: fer del fet casteller un element que traspassi l’àmbit festiu i esdevingui una eina de cohesió social, d’educació, ciència i art.
La idea és clara: cal treure el fet casteller de la plaça i escampar-lo per la vila. La jornada ‘Xerrem de Castells’ en va ser un primer pas. Experts i veus diverses hi van analitzar els castells des de disciplines com l’arquitectura, la matemàtica o l’art.
“El món casteller és estèticament poderós i molt inspirador”, explica Dalmau, que també es proposa apropar aquesta dimensió als joves, oferint-los mirades noves sobre un fenomen que és, a la vegada, ancestral i vigent.
Una de les accions visibles d’aquesta voluntat són els vinils castellers que es van escampar per carrers i places vilafranquines. Frases d’historiadors, autors i docents es combinen amb imatges i missatges potents per fer dels carrers una extensió simbòlica de la plaça.
Buscar les arrels per mirar el futur
Un dels projectes estrella de l’àrea de Cultura ha estat el MICH (Mostra Internacional de Construccions Humanes), una trobada on Vilafranca es connecta amb altres expressions culturals basades en l’equilibri i la força col·lectiva. “D’on venen els castells?”, es pregunta Dalmau. La resposta cal buscar-la en el ball de valencians, origen compartit amb altres formes expressions. “La trobada amb altres pobles que comparteixen aquesta expressió ens fa adonar de la riquesa que tenim”, apunta. I afegeix: “No només es tracta de mirar cap endins, sinó de crear xarxes culturals que ens enforteixin”. De cara al futur, s’obre la porta a la presència internacional amb tradicions com les dels Govindes de l’Índia, els altres referents mundials en construccions humanes.
Vídeo: Actuació conjunta al MICH
Des de l’Ajuntament vilafranquí recolzen altres iniciatives com el Festival de Cinema Castells o el JOVERD, que busca integrar joves de diversos instituts de l’Alt Penedès al món casteller, o la participació en el documental ‘Encamisats’, que recupera el paper de la immigració dels anys 60 i 70 en l’auge dels castells i la festa major.
“Tenim una assignatura pendent: fer dels castells una eina real d’inclusió. El potencial hi és, i només cal activar-lo”, diu convençuda.
Però el futur també planteja reptes. El canvi climàtic és un dels més immediats, i des de la regidoria s’hi vol donar resposta. S’han valorat mesures per protegir el públic i els castellers del sol intens, encara que algunes propostes s’han descartat per dificultats tècniques.
En paral·lel, s’ha creat la Càtedra del Vi i Canvi Climàtic, en col·laboració amb la URV, que estudia l’impacte del clima tant en la vinya com en les activitats culturals. El Consell de Castells, coordinat amb l’Ajuntament, treballa també en la millora dels protocols de seguretat en diades multitudinàries.
Tot plegat encaixa en una visió global que vol fer de Vilafranca una ciutat de referència. Amb el VINSEUM, la Casa de la Festa Major i la idea d’una futura ruta castellera, Dalmau vol consolidar un eix museogràfic que expliqui el passat, connecti el present i projecti el futur. “Per una ciutat de 43.000 habitants, tenir un museu del vi com el VINSEUM, reconegut a nivell europeu, és excepcional. Hem de ser capaços de fer-lo jugar a favor del desenvolupament cultural i econòmic de la vila”.
Quan a Dalmau se li demana què li agradaria aconseguir abans d’acabar el mandat, no ho dubta: “Que el món casteller arreli entre els més petits i doni cabuda a les cultures diverses que conviuen a la nostra vila. Que els castells siguin una porta d’entrada a la ciutat i a la convivència”. Perquè al cap i a la fi, com diu ella, “els castells són veritat”. I aquesta veritat és la base sobre la qual volen construir el futur.
