La presència castellera al Ripollès

La comarca del Ripollès no té cap colla castellera pròpia tot i estar rodejada completament de comarques amb colles actives. L’any 2025 això és gairebé una anomalia, ja que el 70% de les comarques de Catalunya tenen, almenys, una colla castellera. A més, totes les comarques limítrofes amb el Ripollès tenen o han tingut una o més colles castelleres.

Pel sud, la comarca d’Osona té des del 1997 als Sagals d’Osona, i ha tingut durant més de dues dècades als Nyerros de la Plana, actius entre el 1998 i el 2022. Per la proximitat entre Vic i Ripoll, de poc més de 30 quilòmetres, hom podria pensar que els Sagals haurien hagut d’actuar molt sovint al Ripollès, però més endavant en aquest mateix article veurem que la presència de la colla osonenca ha sigut més aviat esporàdica. Tampoc els Nyerros de la Plana, colla amb gairebé vint-i-cinc any de trajectòria i amb seu a Manlleu -encara més a prop!-, van actuar-hi gaire mentre van ser una colla activa. A l’est, la Garrotxa té des del 2001 als Xerrics d’Olot, aquests sí molt més presents a la seva comarca veïna. Per l’oest, el 2012 van aparèixer els Castellers de Berga i pel nord-oest el 2018 els Castellers de la Cerdanya, ambdues colles amb una presència inexistent al Ripollès. Finalment, el 2024, van aparèixer els Castellers del Lluçanès a la nova comarca del Lluçanès, tot i que encara no han estat batejats oficialment. I per si no n’hi hagués prou, si passem pel Pirineu i anem a la Catalunya Nord, ens trobem que des de l’any 2012 existeixen els Pallagos del Conflent, amb seu a Prada, i entre el 2001 i el 2019 van existir els Angelets del Vallespir, de Sant Joan de Pladecorts. Així doncs, podem observar com en l’època de màxima esplendor, creixement i difusió del fet casteller, el Ripollès s’ha mantingut orfe, sense colla pròpia. I de fet, és l’única comarca de la província de Girona que no té cap colla.

A què es deu aquesta situació? Hom podria pensar que és una qüestió demogràfica. Si consultem a la web de l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, en dades del 2024 a la seva capital, Ripoll, hi havia 10.773 habitants i en el conjunt de la comarca hi havia censades 25.826 persones. No és una xifra gens menyspreable ja que hi ha diversos municipis més petits amb colla castellera pròpia. Per posar un exemple, a Guissona, a la comarca de la Segarra, el mateix any tenia 7.586 habitants i tenen una colla castellera pròpia des del 2007, els Margeners de Guissona, colla que no fa massa temps va arribar a fer, fins i tot, castells de la magnitud del 4 de 8 o el 2 de 7, a part de sovintejar els castells de 7 pisos.

I quines són les altres comarques que a inicis de l’any 2026 no tenen cap colla castellera en cap dels seus municipis? A la província de Barcelona solament hi ha el Moianès -comarca de recent creació l’any 2015-, sense cap colla. A la província de Tarragona solament la Terra Alta i la Ribera d’Ebre no tenen cap colla. No obstant, a la Terra Alta hi hagué un intent l’any 2018 de fundar una colla, els Minyons de la Terra Alta, projecte que no reeixí. Finalment, a la província de Lleida és on hi ha més comarques sense colla local. Les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran són comarques sense colles. Tampoc el Solsonès té cap colla en actiu, tot i que els Castellers de Solsona van actuar entre 2010 i 2016 i, precisament, van visitar el Ripollès en alguna ocasió. Així doncs, podem observar que l’oest de Catalunya és la zona més orfe de castells, però no el nord-est del país, sent així el Ripollès un cas singular del seu entorn. 

Tot i aquesta absència de colla castellera local o comarcal, això no significa que al Ripollès no s’hi hagin fet castells. Encara que en un volum reduït, els castells també han tingut presència a la comarca al llarg dels anys. En total hem pogut documentar 86 actuacions castelleres repartides en 13 municipis diferents entre 1947, data de la primera actuació mai feta al Ripollès, fins al final de la temporada del 2025. Aquestes 86 actuacions han estat realitzades per 33 colles castelleres diferents.

Primerament mostrem una taula on consta la data, el municipi, les colles participants, els castells realitzats i el motiu de l’actuació en qüestió. Així, en aquesta taula hi ha resumida i esquematitzada tota l’activitat castellera a la comarca del Ripollès durant pràcticament vuit dècades.

Actuacions castelleres al Ripollès (Font: Elaboració pròpia)

A continuació, i per anar desgranant i poder analitzar més bé la història castellera del Ripollès, mostrem un parell de taules estadístiques més. La primera d’elles referent als municipis, el nombre d’actuacions castelleres que s’hi han fet, les dates de la primera i última actuació, i el millor castell que s’hi ha assolit. Hem ordenat els municipis no pel volum total d’actuacions castelleres sinó en ordre cronològic segons quan va ser la primera actuació que s’hi va realitzar.

La segona taula mostra específicament a les colles que en algun moment de la seva trajectòria han visitat el Ripollès i hi han alçat algun castell, el nombre de visites que han realitzat a la comarca així com els millors castells que hi han alçat al llarg de les seves visites.

Municipis del Ripollès amb actuacions castelleres (Font: elaboració pròpia)

Colles castelleres que han actuat al Ripollès. (Font: Elaboració pròpia)

Algunes consideracions sobre les actuacions, les colles, els municipis i els castells assolits.

Si observem amb deteniment les tres taules estadístiques anteriors podem extreure’n algunes consideracions que ens permetin una visió completa de la realitat castellera de la comarca del Ripollès al llarg de la història.

La primera actuació: Ribes de Freser, 1947

El primer element que crida l’atenció és la data de la primera actuació castellera, el 15 d’agost del 1947 a Ribes de Freser, en motiu de la festa major del poble, i per part de la colla Muixerra de Valls. Aquesta primera actuació val la pena comentar-la més detalladament perquè és un cas singular i aïllat. De fet, no tornarien a haver-hi castells en cap municipi del Ripollès fins vint-i-cinc anys després. Així doncs, aquella actuació fou un fet anecdòtic, sense cap mena de continuïtat. A finals dels anys 40 la realitat castellera era molt diferent de l’actual, amb molt poques colles i amb un radi d’actuacions molt més limitat. Per una colla de Valls, actuar a Ribes de Freser suposava un desplaçament molt considerable. Les dues localitats, en línia recta estan separades per gairebé 140 quilòmetres, però el trajecte per carretera rondava els 200 quilòmetres. Així doncs, estem parlant d’un desplaçament important i encara més en aquells temps en què l’activitat castellera era molt minoritària. La Muixerra, la colla que va visitar el Ripollès per primera vegada, era la colla castellera més potent del moment. L’expedició de la Muixerra va durar tres dies i, després de Ribes, actuaren també a les localitats de Badalona i Mollet, aixecant més de cent castells entre els tres dies. Tot i així, no hem pogut documentar les construccions que van realitzar a Ribes i, per tant, no sabem quin va ser el primer castell realitzat al Ripollès en tota la història. Al setmanari vallenc Juventud, publicació oficial de FET-JONS a la capital de l’Alt Camp, titulaven a l’edició posterior a aquesta expedició: “XIQUETS DE VALLS. 105 castillos ha levantado en tres días, “La Muxerra”. La cifra constituye un verdadero récord”. I en la nota informativa al respecte d’aquesta expedició comentaven del seu pas per Ribes de Freser:

“En Ribas, el día 15 y en Badalona los días 16 y 17, el pueblo en masa, que nos recordaba nuestra plaza Mayor en los días de gran efervescencia, les siguió y presenció todas sus exhibiciones. Fué una lástima el tiempo lluvioso que hizo en Ribas, por el que se vió imposibilitada de actuar, por la tarde, y de complacer a las múltiples demandas que recibiera.”

En la mateixa notícia informaven de tots els castells realitzats al llarg dels tres dies, sense especificar però en quina localitat s’havia fet cada un d’ells. Tot i així, podem pensar que si en el transcurs de l’expedició van realitzar fins a setze 4 de 7, algun d’ells perfectament podria haver estat fet a Ribes de Freser. També van realitzar altres castells de 7 pisos com el 3 de 7 aixecat per sota, el 3 de 7 o el 2 de 7, però aquests en molt menor quantitat i no podem tenir cap certesa de si algun d’ells va ser fet a Ribes. El què és segur és que de castells de 6 se’n devien veure en gran nombre i que la presència dels vallencs no va ser efímera sinó que va durar tot el dia 15. La nota informativa de Juventud ens mostra que els xiquets vallencs degueren anar fent castells pel poble durant tot el dia, que a la tarda no van poder fer-ne tants per culpa de la pluja, i que l’espectacle completament nou pels ribetans va causar sensació i acudiren massivament a presenciar la novetat.

El cas de Ripoll

Ripoll és, després de Queralbs, el municipi ripollenc més visitat per les colles castelleres, amb fins a 16 actuacions. Això és comprensible tenint en compte que és la capital i el municipi més gran i poblat de la comarca, a més d’un indret de gran rellevància històrica pel país. La primera actuació castellera feta a Ripoll, i la segona de tota la comarca, fou el 14 de maig del 1972 per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i en el marc de la Festa de la Llana. La premsa vallenca se’n féu ressò i gràcies a la crònica del setmanari local Joventut de l’Alt Camp, sabem que els vallencs realitzaren múltiples castells i pilars al llarg del dia:
“Como estaba programado en la semana anterior, la Colla Vella se desplazó el pasado domingo a Ripoll, para actuar en la “VI Fiesta Nacional de La Lana”(…) Fueron varios los castells que en Ripoll se levantaron en las dos exhibiciones efectuadas, entre los que destacaron el “quatre de set amb pilar de cinc al mig”, el “tres de set”, el “tres set aixecat per sota” y varios “pilars de cinc”, uno de los cuales se llevó al balcón del Ayuntamiento.”

Solament amb l’excepció de l’actuació dels Capgrossos de Mataró de l’any 1997 que va ser al novembre, totes les altres actuacions celebrades a Ripoll han sigut durant la Festa de la Llana del mes de maig, especialment durant la dècada de 1990 que va ser quan va tenir més continuïtat. Tot i així, el què més en destaca de totes les actuacions és el baix nivell de les construccions realitzades. Amb l’excepció del 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar de la Colla Vella de l’any 1972, en tota la resta d’actuacions castelleres celebrades a la capital no s’ha superat mai la barrera dels castells bàsics de 7 pisos, és a dir, el 3 de 7 i el 4 de 7. I majoritàriament, les colles que han visitat Ripoll hi han fet castells de 6 pisos. Aquest fet també sorprèn si tenim en compte que hi han actuat colles del nivell de la Colla Vella, la Colla Joves, els Castellers de Barcelona o, més recentment, els Castellers de Sant Cugat.

També destaca de Ripoll el fet que després de la certa regularitat de castells als anys 90, del 2002 al 2013 no hi va haver cap actuació. És a dir, en època d’expansió i popularitat dels castells arreu del país, aquests no van ser presents a la capital de la comarca. I també sorprenent és el fet de que des del 2013 fins a l’actualitat, no hi ha hagut cap més actuació castellera a la ciutat. Així doncs, en el què va de segle XXI, a Ripoll solament hi ha hagut castells en tres ocasions, el 2001, el 2002 i el 2013. Aquesta gran absència és el més sorprenent ja que després de la inclusió dels castells en la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO el 2010 s’inicià un nou boom espectacular de creació de noves colles castelleres arreu del país i d’augment del nombre d’actuacions, però això no succeí a la capital del Ripollès.

Exhibicions més que no pas actuacions. Colles petites i mitjanes, castells petits.

Observant el llistat de les 86 actuacions un dels elements més clars que s’hi observa és que en la gran majoria dels casos són actuacions amb una sola colla castellera present. Solament hi ha 14 actuacions amb dues colles compartint plaça i seguint el format habitual de diada castellera amb tres estructures diferents i pilars de comiat. Hi ha múltiples casos en què s’intercalen castells i pilars, fet que ens pot portar a pensar de que es tracta més aviat d’exhibicions i cercaviles de les colles convidades a les fires o festes concretes dels diversos municipis, més que no pas una actuació castellera com a tal. És a dir, la fira o la festa en qüestió contracta a una colla concreta per tal que amenitzi la jornada fent tants castells i pilars com vulgui i, a vegades, en diferents emplaçaments del poble, no forçosament a la plaça principal.

Aquesta idea es corrobora també amb el volum dels castells que s’han realitzat a la comarca. Si mirem els màxims castells assolits a cada municipi i totes les actuacions realitzades veurem que ben poques vegades s’han fet castells superiors al 3 de 7 i el 4 de 7, i el què predomina són els castells de 6 pisos, això sí, amb tota la seva gamma d’estructures. Per tant, estem davant d’un panorama casteller de molt baixa intensitat. Al mateix temps, veiem que moltes de les colles que han actuat al Ripollès són agrupacions que pel seu nivell i potencial han realitzat construccions molt per sota dels seus sostres castellers. Ho veiem clarament en els casos de colles com els Minyons de Terrassa, els Castellers de la Vila de Gràcia o els Castellers de Barcelona, que no han passat dels castells de 7. O també dels Sagals d’Osona, colla consolidada en els castells de 8 pisos des de fa més de vint anys i que per proximitat geogràfica i facilitat de desplaçament hauria pogut fer algun castell superior al seu sostre del 3 de 7 amb agulla.

La particularitat de Camprodon

El cas de Camprodon també és prou significatiu. Si bé celebrà una primera actuació l’any 1981 (la cinquena que es feia a la comarca), no hi tornà fins onze anys després, el 1992. I posteriorment, en els anys del gran boom casteller dels 90 i principis dels 2000, no hi hagueren castells a Camprodon durant divuit anys! Fins el 2010 no hi hagué de nou una actuació castellera. En tota la història, solament hi ha hagut castells en set ocasions, xifra molt minsa pel quart municipi més poblat de la comarca.
Tot i així, Camprodon té l’honor de ser l’únic poble de la comarca en ser plaça de 8, a l’haver-hi descarregat el 3 de 8 els Xicots de Vilafranca l’any 2015, quan la colla vilafranquina vivia els seus millors moments. A més, els vilafranquins l’acompanyaren d’un altre castell de molt nivell com el 2 de 7 que tampoc s’ha fet en cap altra plaça. Però aquesta actuació dels Xicots és un fet excepcional ja que en les set actuacions que hi ha hagut al municipi hi han predominat els castells de 6, alguns bàsics de 7 i un sol 4 de 7 amb agulla fet pels Castellers de Barcelona l’any 2014.

Queralbs: Santuari de Núria i cim del Puigmal.

Queralbs és un dels municipis més petits de la comarca, amb solament 206 habitants censats l’any 2024, i amb una densitat de població de solament 2’2 hab/km2 segons consta a l’Institut d’Estadística de Catalunya. Tot i així és, amb diferència, el poble del Ripollès amb més actuacions castelleres de tota la història, amb 23 de les 86 totals. No obstant, de totes aquestes actuacions solament una, realitzada pels Castellers de Barcelona el 8 de juliol del 2000, va ser feta a la plaça del poble, davant l’ajuntament. Totes les altres actuacions castelleres són fetes al Santuari de Núria i al cim del Puigmal, indrets de gran simbolisme pels catalans i dins del terme municipal de Queralbs, però lluny del nucli poblacional.

I de fet, al cim del Puigmal a 2.910 metres sobre el nivell del mar, hi han fet castells i pilars diverses colles i té el privilegi de ser l’indret on s’ha fet la millor actuació castellera de tota la història en territori del Ripollès. Concretament va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls qui, el 16 de setembre del 2001, va completar-hi la Clàssica de 8, és a dir, el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 7, a més d’un pilar de 5 i un pilar de 4. El dia abans, el 15 de setembre, la mateixa Colla Vella havia pujat fins el Santuari de Núria i havia realitzat també una actuació amb cinc castells: el 2 de 7, el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 9 de 6 net, a més d’un pilar de 5. La resta d’actuacions realitzades a Núria per les altres colles que hi han pujat són d’un nivell molt més baix, habitualment en forma de pilars de 4 i castells de 6 pisos, i algun 3 de 7 o 4 de 7 molt esporàdic. En el cas del Puigmal han sigut habitualment pilars de 4 i pilars de 5, i les colles dels Castellers de Barcelona i els Minyons de Terrassa també van plantar-hi un 3 de 7, els anys 2000 i 2010 respectivament.
Així doncs, el Ripollès té la peculiaritat de que la seva “plaça castellera” més important de la història és un cim a gairebé 3.000 metres d’altitud i no un emplaçament urbà d’un dels seus pobles.

I una altra dada que salta a la vista sobre les actuacions dins el municipi de Queralbs és que de l’any 2000 al 2014 va haver-hi una certa continuïtat, amb almenys una actuació cada any a Núria o al Puigmal, solament amb les excepcions del 2006 i el 2008. Aquesta mena de “consolidació” d’una presència castellera no es dóna a cap més poble del Ripollès. A més, també, es dóna el cas de que en 12 de les 23 actuacions hi han sigut presents els Castellers de Figueres, convertint-se així la colla de l’Alt Empordà en la més habitual al Santuari de Núria i també al conjunt de tota la comarca.

Curiosament, però, el 2014 fou l’últim any de presència castellera. És molt possible que aquesta finalització de l’activitat castellera sigui deguda a què normalment la visita dels Castellers de Figueres es realitzava l’11 de setembre, per la Diada Nacional de Catalunya, i amb els anys del procés d’independència de Catalunya i les manifestacions multitudinàries a favor de l’autodeterminació, la majoria de colles castelleres s’hi posicionaren clarament a favor i participaren de les manifestacions. Posteriorment, però, en els anys següents no s’ha recuperat la presència castellera.

I després de la pandèmia de Covid-19?

El món casteller va estar completament aturat des del març del 2020 al setembre del 2021 degut a la pandèmia del Covid-19, però ja els mesos finals d’aquell 2021 es va poder reprendre l’activitat. L’any 2022 la temporada castellera ja va tornar a la normalitat i si bé algunes colles -sobretot les més petites- van patir molt per poder tornar als assajos i les actuacions, en poc temps el món casteller ha anat recuperant la vitalitat i, de fet, a finals del 2025 ja hi havia 104 colles castelleres en actiu, entre colles convencionals i colles universitàries. Així doncs, el fet casteller gaudeix d’una forta vitalitat i s’està vivint una nova expansió, i ja hi ha alguns nous projectes de colles en formació a indrets com el Lluçanès o el Baix Montseny. Els resultats castellers de gran part de les colles, especialment del bienni 2024-2025, també corroboren que la recuperació post-pandèmica avança a bon ritme i el nivell casteller va retornant a la situació dels anys previs al Covid.
En el cas que ens ocupa, però, si bé ja els anys previs a l’arribada de la pandèmia es veia un clar retrocés en l’activitat castellera al Ripollès, després de la pandèmia aquesta presència pràcticament ha desaparegut del tot. En el què va de dècada del 2020 solament s’han realitzat dues actuacions en territori comarcal, una a Camprodon el 2022 amb els Castellers de la Vila de Gràcia i una altra el 2024 a Campdevànol amb els Xerrics d’Olot i els Castellers de Montcada. Tant una com l’altra, però, són fets puntuals, sense cap continuïtat. En els anys de post-pandèmia els castells han tornat a tenir una presència totalment marginal i anecdòtica en els municipis del Ripollès.

El paper de les colles de comarques veïnes.

Si partim de la base de que el Ripollès no té ni ha tingut cap colla pròpia, un altre dels aspectes que més grinyolen a l’observar la història castellera de la comarca és l’escassa presència de les colles de comarques veïnes, i molt especialment de les colles d’Osona ja que tant pel què fa a la logística del desplaçament com pel vincle històric entre les dues comarques, haurien d’haver estat molt més presents al Ripollès. Tant per carretera amb la C-17 (abans N-152) com per tren amb la línia R3 de Rodalies, les principals vies de comunicació del Ripollès passen també per Osona. Però ni els Sagals d’Osona (de Vic) ni els Nyerros de la Plana (de Manlleu) han tingut en el Ripollès un destí habitual tot i la proximitat geogràfica.

Els Sagals, amb els seus vint-i-nou anys de trajectòria, solament han alçat castells en territori ripollenc en vuit ocasions. Els Nyerros, en els seus gairebé vint-i-cinc anys d’existència només van anar al Ripollès tres vegades. I si bé pot arribar a ser fins i tot comprensible en el cas d’una colla petita com els Nyerros, més difícil d’entendre és en el cas dels Sagals. La colla vigatana realitza cada any entre vint i vint-i-cinc actuacions, i en pràcticament totes elles hi executa castells molt superiors als realitzats en les seves vuit presències al Ripollès. Com és possible que els osonencs hagin fet castells de 8 pisos en indrets tan allunyats de Vic com Tarragona, Lleida o Vilafranca del Penedès i, en canvi, no hagin actuat mai a Ripoll que es troba a menys de mitja hora de trajecte? Entre les particularitats de les vuit visites dels vigatans a terres ripollenques tenim que tres d’elles van ser al petit nucli de Fornells de la Muntanya, els anys 2005, 2006 i 2007, pels volts de Sant Joan. En les tres ocasions els Sagals van fer-hi nombrosos castells i pilars, entre ells el 3 de 7 i el 4 de 7 com a més destacats. En aquestes tres ocasions, la visita comptà amb la peculiaritat de que molts dels castellers, especialment el jovent de la colla, es quedaren a la festa posterior i inclús a dormir al poble.

També sorprèn que una altra colla de comarca veïna com els Castellers de Berga no hagin posat mai els peus al Ripollès. En el cas dels berguedans, però, cal tenir en compte que la carretera que uneix Ripoll amb Berga tot passant per Les Lloses, la C-26, no és una carretera fàcil ni còmode per fer amb un autobús amb canalla. Tampoc és una opció fàcil i còmode fer el viatge per la GI-402 que des de Guardiola de Berguedà connecta amb Campdevànol, passant per la Pobla de Lillet i Gombrèn. Així doncs, en cas d’actuar a algun municipi ripollenc, segurament els seria més factible travessar el Lluçanès per la C-62 i seguir fins a Sant Quirze de Besora i, posteriorment, enfilar direcció nord per la C-17. Tampoc els Castellers de la Cerdanya, colla molt petita fundada el 2019 i apadrinada precisament pels Castellers de Berga, han posat mai els peus al Ripollès.

La única colla veïna que ha sovintejat el Ripollès són els Xerrics d’Olot, colla fundada el 2001 i que amb dotze presències és la segona que més vegades ha visitat la comarca al llarg de la història, només superada pels Castellers de Figueres. Els d’Olot també tenen una fàcil i bona comunicació entre comarques a través de la N-260 i els túnels de Capsacosta, inaugurats el 1994, i que comuniquen la Vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses. També amb l’antiga carretera entre Ripoll i Olot, la N-260a, molt més sinuosa i que passa per Vallfogona de Ripollès, municipi on els olotins han actuat fins a sis vegades, la meitat de totes les seves visites a la comarca.

Arribats fins aquí i analitzada tota l’experiència castellera al Ripollès, la conclusió clara que se n’extreu és que la comarca no ha tingut pràcticament mai un interès en el fet casteller, més enllà d’alguns casos puntuals. El Ripollès ha restat aïllat de la dinàmica d’expansió del fet casteller que sí que s’ha produït a tot el nord-est de Catalunya.

Si bé és cert que la primera presència castellera fou en una data prou llunyana, l’efemèride no tingué cap mena de continuïtat. Tampoc en època de gran creixement de l’activitat arreu del país com els anys 70 i 80 els castells foren gaire presents, només en comptades ocasions. Als anys 90, amb l’aparició dels castells a la televisió -especialment a Televisió de Catalunya- l’activitat visqué un primer boom, es popularitzaren com mai abans i es fundaren desenes de colles en indrets on no existia la tradició. I tot i que durant un temps sovintejaren més actuacions a la comarca, no s’hi fundà cap nova colla. Encara més sorprenent és el fet que després del segon gran boom, posterior a la inclusió en el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat del 2010, els castells han passat a ser purament anecdòtics, amb alguna actuació esporàdica però totalment irrellevant. El cas més significatiu de tot plegat és que a Ripoll solament hi hagin hagut tres actuacions en l’últim quart de segle, i la última dati ja del 2013. Alhora, que en tota la història solament s’hagin fet tres castells de 8 pisos a la comarca és prou significatiu i que, a més, dos d’ells hagin estat fets al cim del Puigmal exemplifica clarament aquesta realitat.

En definitiva, doncs, podem afirmar que el Ripollès ha viscut d’esquena a aquesta manifestació de la cultura popular catalana i que les pròpies colles veïnes tampoc han tingut un gran interès en actuar-hi, tot i ser un territori proper. El Ripollès continua sent l’últim territori “verge” de castells de tot el nord-est del país.

BIBLIOGRAFIA

BARGALLÓ, J. (2001); Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades. Valls: Cossetània Edicions.

CASELLAS, O. (2022); “Castells a Osona abans de la fundació dels Sagals. 1921-1997” dins 25 anys d’històries dels Sagals d’Osona. Vic: Associació Cultural Sagals d’Osona. p. 147-157.

CERVELLÓ, A. (2015); Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme. 1939-1960. Valls. Cossetània Edicions.

GARCIA PETIT, L. i ROIGÉ, J. (2012); “El procés cap a la proclamació dels castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat”. L’univers casteller, avui. I Simposi Casteller. Valls, 29 de gener del 2011. Valls: Cossetània Edicions.