La glòria dels Xiquets de Valls a Sant Fèlix

La Joves firma la millor actuació del dia i de la seva història, mentre que la Vella exhibeix un imponent 4de9 i recupera el 3de10 carregat set anys després. La Jove de Tarragona corona el 3de10 i els verds completen el tercer 9de9 amb folre, però deixen pendent el castell de 10.

Les dues colles dels Xiquets de Valls han enlluernat la plaça “més castellera” en un Sant Fèlix intens, llarg, incert i amb les emocions a flor de pell. Una diada només apta per les millors formacions del moment, les més capacitades, i el d’avui amb una triomfadora indiscutible: la Joves Xiquets de Valls.

Els vermells han signat la millor actuació de la seva història gràcies al 4de9 i el 2de8 sense folre, que per primera vegada ha descarregat en una mateixa acutació, a més del 2de9 i el pilar de 8 emmanillats. Els seus grans rivals, la Colla Vella, han protagonitzat un descomunal 4de9 sense folre, i ha coronat, set anys després, el 3de10. Avui, la glòria a Sant Fèlix ha estat pels Xiquets de Valls, el dia que el castell de 10, cridat a ser un dels grans protagonistes de Sant Fèlix, ha demostrat la seva enorme dificultat: la Jove de Tarragona i la Colla Vella l’han carregat, i els verds l’han desmuntat en tres ocasions. Els vilafranquins han sortit de plaça amb l’actuació menor del dia, tot i coronar el castell de major dificultat: un 9de9f que se’ls ha acabat escapant.

Publicitat

Ningú vol caure i avui s’ha demostrat amb la quantitat d’intents o peus desmuntats, provocant que la diada s’allargués durant més de cinc hores. El final, però, ha estat apoteòsic: per primera vegada s’han vist quatre pilars de 8 descarregats en una mateixa actuació!

Triomf vermell

La Joves confiava tant en l’èxit del 4de9 sense folre que ha estat l’escollit per obrir la Diada, però amb tot el pes dalt, i veient les dificultats que presentava pels pisos superiors, han optat per desmuntar-lo a l’alçada dels dosos. 

En el seu torn han jugat la carta del 2de9fm per assegurar-se la primera construcció del dia, que s’han embutxacat amb seguretat, suposant el quart de l’any.
Tot seguit, i amb un canvi d’ultima hora per reforçar el pis de quints, els vermells han enlairat novament el 4de9, on han exhibit una enorme capacitat tècnica, física i mental per dominar-lo. Remenant continuament als pisos inferiors, l’ofici del tronc s’ha acabat imposant i s’ha descarregat enmig d’una eufòria desbordant.

 
 
 
 
 
Ver esta publicación en Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de elMonCasteller.cat (@moncasteller)

Conscients del preu altíssim que havien tingut avui els intents de tresos de 10 i amb la voluntat d’arrodonir l’actuació sortint intactes de plaça, la Joves ha decidit aparcar el seu esperat 3de10 i decantar-se pel 2de8 sense folre que ja havia carregat a la Bisbal. L’execució, molt pausada i planificada, ha generat alguns dubtes, sobretot per les complicacions que s’han vist entre terços i quarts. Tot i això, la colla, crescuda, ha sabut corregir el traspàs de la canalla i, amb molta habilitat i cap fred, ha superat la fràgil baixada. El moment ha estat enorme: fusió d’abraçades vermelles en una pinya desbordada d’alegria.

Un 4de9 molt emotiu

Sant Fèlix arribava en un gran moment de forma per a la Colla Vella, tal com ja apuntàvem a la prèvia. Després d’un 5de9 amb folre d’inici, tremoladís però ben controlat de cap a peus, els de Manel Urbano han fet un pas endavant amb el primer 3de10 amb folre i manilles de la temporada.

El colós ha pujat amb moltes dificultats, amb l’esperança que el pes ajudés a redreçar-lo, però en cap moment ha trobat l’estabilitat ni l’aplom necessaris. Les manilles han anat de bòlit i només la determinació de la canalla ha estat clau per, com a mínim, dibuixar-li l’aleta. Poc més es podia defensar: segons després s’ha acabat esfumant. Tot i quedar-se a mitges, la Vella ha celebrat eufòrica el primer 3de10 carregat des del 2018.

La caiguda no els ha fet arronsar i, en tercera ronda, han ofert possiblement el millor moment de la jornada amb un 4de9 sense folre de postal. Un domini aclaparador, gairebé insultant, que ha fet esclatar la plaça i ha colpit de ple els sentiments de la colla. El castell s’ha omplert de dedicatòries: a la Mia, l’aixecadora lesionada en el 4 carregat de l’any passat, i al Pau de Magrinyà, membre del pis de segons dels 4de9 que els rosats completaven des del 2015 i que va traspassar el mes de maig. Ha estat, sens dubte, el gran moment del dia, i la plaça els ho ha reconegut com calia.

 
 
 
 
 
Ver esta publicación en Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de elMonCasteller.cat (@moncasteller)

Primer 3de10 de la Jove 

Tercera en actuar, però posant el primer castell de la jornada damunt la taula —després dels intents desmuntats de les dues primeres colles—, la Jove de Tarragona ha exhibit el 2de9 amb folre i manilles que enguany té ben apamat, tot i que el d’avui s’ha vist més nerviós.
Potser l’escenari encara els imposa, en només la seva sisena participació a la Diada. Això s’ha fet evident en el primer atac de 3de10 amb folre i manilles, que ha pujat debilitat, sobretot en el punt on enguany més han brillat: al folre i les manilles. Amb només els sisens col·locats han optat per desmuntar, però quan els quints ja baixaven, l’estructura s’ha acabat ensorrant damunt la pinya.
A la segona tampoc s’han sentit còmodes, ni al nucli del folre ni de les manilles, amb diversos canvis de peu. L’execució ha pujat enverinada, però tothom ha fet el possible per mantenir l’equilibri fins a coronar-lo. Tot i així, a la sortida de l’aixecador l’estructura s’ha desfet irremeiablement. La caiguda, dura, ha fet que part del castell s’ensorrés damunt la pinya, en l’escena més temuda per qualsevol colla.


Per completar les rondes, els tarragonins s’han anotat un 4de9f amb bona nota, tenint en compte els darrers precedents i que la jornada ja es feia feixuga.

Dia torçat pels verds

Els Castellers de Vilafranca no han tingut el dia. Els reis dels castells de 10 han vist com el 3de10fm se’ls ha resistit en les tres ocasions que l’han enlairat, tots tres deixant-lo en intent desmuntat. El darrer ha estat quan ja se superaven les quatre hores i mitja d’actuació, demostrant la seva capacitat de lluita, entrega i resistència en el dia més esperat de l’any.

En la primera temptativa han reculat a l’alçada dels dosos, tot i que la cassoleta, sense adonar-se’n de les indicacions, ha continuat avançant fins a gairebé col·locar-se. En el segon intent no han trobat les mides i la rengla se’ls ha estirat massa aviat, amb una baixada prematura a l’alçada de sisenes. I en el tercer, amb els dosos ja col·locats, després d’un avís important, el castell tampoc ha arribat a bon port.

No han trobat l’encaix adequat del folre i les manilles, amb un pis de quarts novament massa estirat a la rengla. El cap de colla ha optat per la prudència, encara amb el record ben present del Sant Fèlix de l’any passat, quan el castell va quedar en carregat a les primeres de canvi.

En tercera ronda han descarregat un solvent 5de9f, el vuitè de l’any, i a continuació han sorprès anunciant el 9de9f.

La mastodòntica construcció ha pujat més remenada del compte, tot i que amb l’arribada de la canalla ha semblat estabilitzar-se. L’exhibició de l’enxaneta passejant-se pels tres poms ha afegit una dosi d’emoció intensa a l’ambient, mentre els verds el defensaven amb urpes i dents. Han arribat més lluny que mai, però el castell s’ha acabat enfonsant en la torre de la tercera i definitiva aleta.

Els vilafranquins han sortit de plaça coronant el millor castell del dia però amb l’actuació menor, i això els ha deixat visiblement tocats. 

Històrica ronda amb quatre pilars de 8 descarregats

Tot i la duresa, la pressió, l’exigència i la llargada de la diada, les quatre colles han trobat forces per acomiadar-se amb una exhibició de pilars de 8 imponent i ja històrica. La Vella hi ha completat el millor de l’any. La Joves s’ha anotat el dissetè consecutiu, superant el rècord de setze seguits que fins ara posseïen els verds, i ha sortit amb la millor actuació en un Sant Fèlix des del 1989. Per la seva banda, la Jove de Tarragona i els verds, amb un desgast més que evident, han plantat pilars de molta qualitat.

Ha estat el millor final possible per a un Sant Fèlix que ha tornat a demostrar que els castells de 10 exigeixen un control absolut de tots els detalls, i que els desfolrats continuen sent el segell de distinció vallenc. La temporada segueix, i la sensació és que el millor encara està per arribar.

Segueix elMonCasteller.cat i viu tota l’actualitat castellera al moment.
Publicitat