Josep Torreño | festadirecte.cat
[dropcap type=»1″]D[/dropcap]avant d’una situació de perill els humans tendim a bloquejar-nos i la reacció per fugir del risc a vegades és fins i tot més perillosa que la pròpia amenaça. Errar és d’humà. I Natividad Tapia es va equivocar.
Aquesta igualadina ha escrit un llibre titulat ‘L’últim castell’, on narra la seva mala experiència com a castellera del pis de quarts d’un 3de7 de la Jove de Vilafranca. Relata que la construcció es va alçar a Torredembarra, molt a tocar del mar en un dia de molta ventada. El vent va provocar que la sorra de la platja arribés a molestar a la visió de la canalla del castell, la construcció trontollava i la canalla -entre ells un fill de la Nati– va començar a queixar-se, i ella, la Nati, va tirar pel dret. Explica que va fer caure el castell voluntàriament per evitar que els nens despengessin sols i així caure en bloc, però el que realment va passar és que ella va sortir molt mal parada, ja que l’impacte de la caiguda li va provocar una ferida i en conseqüència, la pèrdua d’un ronyó.
Ho explica al seu llibre, que no m’he llegit entre d’altres perquè fins fa 4 dies no sabia ni que existia. Es va publicar el passat Sant Jordi passant desapercebut per la premsa, sobretot la castellera. Fins ahir, que el vam descobrir en l’entrevista que Josep Cuní va fer a l’autora i protagonista d’aquesta història nefasta.
Entenc que quan escrius un llibre el més normal és acceptar la invitació de qualsevol mitjà per fer-ne la promoció. La Nati ha aconseguit una gran campanya de publicitat de la millor manera possible; exposant-se a la demagògia i groguisme que practica darrerament el director del programa «8 al dia», Josep Cuní, regat amb els comentaris desafortunats i desinformats dels seus col·laboradors durant l’entrevista que va fer ahir a Nati Tapia. En Cuní ja fa temps que traspassa moltes línies, com va demostrar en la desgràcia de l’avió de Germanwings. Ara ho fa amb els castells ignorant la consciència de les colles en relació a la seguretat, la prevenció i el seny alhora d’aixecar castells.
L’escriptora de «L’últim castell» i Josep Cuní deuen pensar que han fet un favor explicant aquesta història, em sap greu dir-li, però, que no ho han aconseguit, almenys en l’entorn casteller. A la Nati tampoc li van fer cap favor, li van fer el joc i es van aprofitar de la seva història.
Sense convidar a ningú de l’entorn de la Coordinadora o de les colles, la van deixar sola mentre els col·laboradors del programa anaven alimentant la perillositat dels castells. Cap dret a rèplica per rebaixar l’estupidesa que la ignorància que un per un, van deixar anar.
Llençar-se d’un castell mai ha de ser, ni per ella, ni pels seus companys, cap solució en cas de por per molt que vulguis evitar un despenjament. Però com deia en començar, i sense voler justificar a ningú, errar és d’humà.
El seu precedent -o negligència- ha de prendre consciència en tots aquells castellers que s’enfilen en les construccions humanes o als membres de la pinya per la seva bona col·locació, i també que fer castells en un dia ventós vora el mar tampoc ha de ser gens recomanable.
Amb molt bon encert les colles i la Coordinadora ja fa un grapat d’anys que organitzen les Jornades de Prevenció de Lesions al món casteller, que per cert, al programa del Cuní ni ho van esmentar. Ni tampoc van parlar de la disminució de les caigudes en els darrers anys, malgrat que cada vegada s’aconsegueixin més castells de 8, de 9 o de 10 pisos… Dels 12.000 castells aixecats la temporada passada, segons dades de la Coordinadora, les caigudes només van representar un 3%. Malgrat això, cal seguir treballant i sumant esforços per mantenir i fins i tot disminuir aquestes xifres.
S’ha demostrat també que en els castells es pateixen menys lesions que en moltes pràctiques esportives, una dada que un dels participants de l’entrevista d’ahir, Josef Ajram hauria de conèixer. Els castells han evolucionat, però alguns mitjans i professionals de la comunicació vers als castells no tant.
Ningú pot negar que el risc als castells existeix. Les lesions existeixen. El ressò als mitjans quan els casos són greus també existeixen. Només un bon tractament, si cal fer-lo, aconsegueix fer pedagogia a l’hora d’explicar com s’ha produit un accident casteller.
A tot això, Josep Cuní fou nombrat Padrí dels Xiquets de Valls per l’Ajuntament de Valls l’any 2011…
