Dilluns, 19 Agost 2019

Els Minyons tornen a rebentar el sostre casteller

 

Albert Mercadé | Terrassa

Els malves descarreguen el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història dels castells, i l’uneixen al tres de deu, el tres de nou amb l’agulla i el pilar de vuit | Castellers de Barcelona i Castellers de Sants s’apunten dos castells de nou, però ensopeguen amb la gamma extra i tanquen la temprada amb regust agredolç
   

Als periodistes, les darreres temporades, ens ha passat com al conte del pastor i les ovelles. Hem dit i repetit tantes vegades que acabàvem de viure “una jornada històrica” que hem acabat devaluant – involuntàriament i sempre subjectes a realitat – la majestuositat d’aquesta expressió. Que aquest petit incís serveixi per agafar perspectiva del que hem vist avui a la Plaça Vella de Terrassa.

Els Minyons sotmeten el monstre i s’apunten el doblet de deu

4de10fm, el primer de la Història i signat pels Minyons de Terrassa (Foto Albert Mercadé)

Terrassa. La Plaça Vella. Molt fred. Potser el protagonista del dia no hauria d’haver estat l’Estrella de la Mort sinó un Delorean. I és que tot semblava prèviament pensat per transportar-nos a aquell 22 de novembre de 1998: el dia que els Minyons van tastar la glòria descarregant el primer tres de deu amb folre i manilles de la història. Avui, també un 22 de novembre, les portes del cel s’han tornat a obrir perquè els malves escrivissin una nova pàgina de la història: el primer quatre de deu amb folre i manilles que veu el món casteller. L’esclat d’eufòria de la plaça vella al veure que les camises malves ja baixaven perdurarà durant molt temps a la memòria dels privilegiats que ho vam poder gaudir. S’havia trencat, novament, un dels sostres. Novament, allò que alguns qualificaven d’impossible ja era una realitat. De tot el que vaig escoltar ahir, em quedo amb una afirmació del Guillem Comas, el comandant de la nau: als castells la mentalitat és tan o més important que el físic o la tècnica. Creure-hi. Creure-hi. Creure-hi.

Instants abans, però, els egarencs havien signat el quart tres de deu amb folre i manilles que descarreguen aquesta temporada. La facilitat i seguretat amb la que els Minyons controlen aquesta bestialitat és l’exemple més gràfic del nivell d’excel·lència que han mantingut durant tota la temporada.

Amb el d’ahir, els Minyons de Terrassa van completar el quart 3de10fm de la seva temporada (Foto Albert Mercadé)

I finalment tocava culminar la gesta assaltant el bastió dels Castellers de Vilafranca: un tres de nou amb folre i agulla que, a dia d’avui, segueix tenint un únic propietari. El tres ha pujat treballat i insegur, però ha tret els galons necessaris per aguantar fins deixar lliure el pilar, que ha acabat cedint gairebé a l’instant. Una caiguda que s’encarregava de recordar-nos a tots plegats com de complicada és la perfecció.

Per tancar una jornada rodona, un pilar de vuit emmanillat que deixava pas a una celebració que es preveu a l’alçada de la gesta. Que la força els acompanyi.

Les colles de Barcelona tasten el costat amarg de la gamma extra

Els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sants arribaven a Terrassa amb la mateixa intenció: tancar la temporada repetint la seva màxima actuació fins al moment.

Els barcelonins, decidien atacar ja de sortida el gran repte del dia, el nou de vuit – amb una enxaneta –, un castell que aquesta temporada ja havien descarregat. Tot i que l’estructura ha pujat serena, s’ha començat a deformar amb el pas de l’enxaneta, i segons després de la tercera aleta s’ha acabat trencant pels pisos alts, després d’algunes escenes de lluita èpica que ens ha deixat un dels segons del castell. Tot i que els Castellers de Barcelona han donat l’estructura per coronada, no ho estaria segons la normativa del Concurs de Castells, que dicta que els dosos s’han de mantenir al seu lloc fins la tercera aleta. Els el Jaume Montolio arrodonien la diada amb el tres de nou amb folre, el cinc de vuit i el pilar de set folrat.

A l’altre cantó de la Plaça Vella s’hi aplegaven les camises grises d’una de les colles que més (merescuts) elogis està rebent els darrers temps: els Castellers de Sants. Amb una recepta que combina disciplina, treball i mètode, els borinots han abandonat el “pelotón” per aferrar-se al “cap de carrera” del món casteller. A Terrassa, però, han tastat el cantó amarg de canviar de registre.

Després d’un tres de nou treballat, tocava el plat estrella de la casa. El dos de nou amb folre i manilles – que ja havien descarregat dues vegades aquest any – aquesta vegada ha pujat més insegur que de costum. Això ha generat dubtes a la canalla, que ha acabat fent-se enrere i veient com l’estructura acabava cedint poc després del seu retrocés. Un petit recordatori de com de difícil és moure’s per aquest terreny que els Castellers de Sants han conquerit els darrers anys.

Tot i la caiguda, els borinots han pogut reconduir la diada apuntant-se el dos i un cinc de vuit que ja té mitja etapa recorreguda per acabar sobre un folre ben aviat.

   

Segueix-nos a les xarxes socials:

FER UN COMENTARI

Escriu el teu comentari
El teu nom

Opinió

La contrareforma

Article d'opinió de Cugat Comas

Assessora, que alguna cosa queda!

Article d'opinió de Josep Almirall