Els Minyons de Terrassa volen fer un pas més pel que fa a la seguretat i prevenció de lesions en els castells i aposten per una decisió inèdita en tot el món casteller: A partir d’aquesta temporada la colla considerarà com a carregats aquelles construccions que, ja sigui per una celebració anticipada o per esgotament de l’estructura, acabin patint un enfonsament. Així doncs, els de la camisa malva només donaran per descarregats els seus castells quan el pis de segons baixi de la seva posició.
16 enfonsaments en la temporada del 2016
Generalment, l’enfonsament d’un castell és una situació en el que les estructures dels folres o manilles s’acaben desplomant damunt de la pinya, provocats per diversos factors; ja sigui per la caiguda del propi castell, per un esgotament provocat durant una execució treballada, o, a vegades, per la gestió en les habituals mostres d’eufòria d’alguns castellers quan s’aconsegueix una gran fita.
Segons dades recollides per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, en la temporada del 2016 es van produir 16 enfonsaments en castells amb folre, o folre i manilles. Aquests van generar un total de 36 sinistres, dels quals es van comptabilitzar fins a 8 lesions considerades greus.
Un exemple d’un castell on s’enfonsa el folre i les manilles és el que es pot veure clarament en el següent vídeo. És el que van patir els mateixos Minyons de Terrassa durant la seva Diada del 2016, en un 4de10. Coincidint amb la sortida del pis de quarts i amb els castellers de les manilles al límit, l’estructura s’acaba desplomant a causa del desgast que els va generar aquella execució, que tot i tenir sota control tot, els va exigir molt d’esforç (també s’hi observa alguna celebració anticipada). Tot i que en aquesta fase el castell ja està considerat descarregat (en un castell de 10 pisos es considera així quan ja ha baixat el pis de sisens), enguany, a partir d’aquesta nova mesura, els Minyons el farien constar només com a carregat si la situació de l’enfonsament es tornés a repetir.
Amb el projecte de pinya a l’antiga
D’altra banda, els malves s’afegeixen a l’estudi de la pinya a l’antiga impulsat el 2016 pels Castellers de Sants. Consisteix en tancar les pinyes dels castells amb folre i/o manilles amb el sistema propi d’un castell que no porta folre; és a dir, amb els braços per damunt, enlloc de com es fa convencionalment en les construccions amb folre i/o manilles, que és per baix.
Amb aquestes dues mesures els Minyons volen evitar al màxim algunes de les lesions més freqüents, i sobretot algunes de les més greus, i que a la vegada ja fa anys que han estat detectades durant la pràctica castellera.
La proposta, que s’englobava entre els objectius de la candidatura a la junta tècnica encapçalada per Àlex Riveiro, va ser aprovada en l’assemblea de la colla celebrada el passat desembre. Riveiro, ha assegurat que “el món casteller ha d’avançar en direcció a la seguretat, i és per aquest motiu que, si volem continuar mantenint el nivell d’exigència castellera que ens pertoca, hem d’aprendre a identificar i actuar en els punts més compromesos en aquest àmbit”. El nou cap de colla dels malves creu que aquest serà “un punt d’inflexió que ha de marcar de forma clara la filosofia del projecte, un projecte encarat a la seguretat i el respecte, amb el compromís de continuar avançant en aquesta direcció”.
Per la seva banda, l’exdirector mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i membre de junta de la Colla, Jaume Rosset, ha declarat que “encara hi ha riscos que tenim ben detectats i sobre els quals es pot incidir d’una forma relativament fàcil. Hem de col·laborar amb les colles que ja els estan treballant i, en el possible, ajudar a obrir camí en aquells que encara no s’han explorat”.
