Dijous, 9 juliol 2020

El pilar de 6 que va canviar-ho tot

11 de desembre de 1994, diada de Santa Llúcia a l’Arboç. Data poc habitual per a la pràctica castellera, però amb els Castellers de Vilafranca prenent-se molt seriosament aquell compromís. Seria la darrera oportunitat de l’any per provar la torre de 9 amb folre i manilles, el somni perseguit des de 1989. Però una vegada més, l’intent es quedaria a quatre passes de l’enxaneta per coronar-se, com tots els que aquell any durien a terme. 

Però entre aquella barreja de desesperació i malastrugança a causa de la torre fallida, l’actuació arbocenca va culminar amb èxit gràcies al pilar de 6 carregat. Molts components de la colla consideren que allò va salvar una de les pitjors temporades, però el que potser ningú no s’imaginaria és que aquell dia sembrarien no només la llavor de la recuperació dels grans pilars, sinó també el salt de qualitat dels vilafranquins, que acabarien col·leccionant nous èxits i liderant el panorama casteller durant un bon grapat d’anys.

 

Pilar de 6 carregat pels Castellers de Vilafranca l’11 de desembre de 1994

Els Castellers de Vilafranca van treballar el pilar de 6 gairebé tota la temporada amb un tronc que trencava alguns estereotips per la seva poca alçada i pes. Qui fou un dels seus instigadors, en Fèlix Miret (que el pararia a segons durant molts anys), reconeix que va ser difícil convèncer a la tècnica per assajar-los “perquè tenien l’etiqueta de que les caigudes dels pilars eren molt dolentes per la canalla”. Miret també recorda les paraules del terç, David Monteagudo, que assegurava que algun dia “el pilar de sis seria com el de cinc, que es faria molt sovint. I tenia raó! Tot i que quan ell ho deia ningú no s’ho creia!”.

Del pilar de 6 a la recuperació del de 8

L’evolució pilanera dels de Vilafranca anava a contratemps, ja que encara sense haver completat el de 6, van aventurar-se amb els de 7 i de 8, en la cerca d’uns èxits que en les darreres temporades no acabaven d’arribar. Així, el gener del 1995, a la desapareguda diada de Sant Raimon, intentaven el pilar de 7 amb folre en l’estrena de Francesc Moreno ‘Melilla’ com a cap de colla. Feia 22 anys que cap formació no el portava a plaça (precisament va ser la mateixa colla qui l’havia intentat per última vegada, l’any 1973 al Concurs de Mobles Quer). Finalment el coronen a les Fires de maig del 1995, recuperant-lo 25 anys després dels darrers carregats a càrrec dels Nens i la Colla Vella.
Dos mesos més tard, el 22 de juliol, proven sense sort el primer intent de pilar de 8 de l’era moderna, cedint amb l’enxaneta damunt la sisena. Uns dies després, a la festa major de Vilanova, descarreguen ara sí el pilar de 6, mentre que l’endemà de Sant Fèlix, el 31 d’agost, tornen a provar el de 8, que aquesta vegada carreguen, per esdevenir el primer de la història en 120 anys.
Ja l’1 d’octubre a Reus completen el primer de 7 (fita que no s’aconseguia des de que el descarreguessin els Nens el 1969), i dos anys després, el 28 de setembre del 1997, tanquen el cercle, descarregant el pilar de 8 emmanillat.

Primer pilar de 8 descarregat en l’era moderna

Sense deixar de banda aquell màgic 1995 dels verds, la confiança adquirida i la seva implicació amb els pilars va portar-los a executar l’inèdit 4de9 amb folre i agulla. Va ser gràcies a una seqüència de rècord, ja que a principis d’octubre descarregaven el primer 4de8 amb l’agulla del selge XX, que poques setmanes després, per Tots Sants, aixecarien amb un pis més, aconseguint carregar-lo al primer intent. Una proesa inimaginable uns dies enrere i que situaria aquesta construcció com a sostre del moment.

Puntals pel pilar de 9

La colla va protagonitzar un altre capítol destacat en la història quan a la diada de Tots Sants de 2002 portant a terme l’intent de l’imponent pilar de 9 amb folre, manilles i puntals (una inèdi pis situat damunt de les manilles). El pilar, però, va acabar cedint amb la pujada de la setena, l’Olga Àlvarez, és a dir, tot just al sonar les primeres notes del toc de castells. Disset anys després, aquest pilar continua inèdit i mai més s’ha tornat a portar a plaça.

Únic intent de pilar de 9 de la història, Tots Sants de 2002

Més recentment la colla va aconseguir altres construccions inèdites, ampliant el ventall amb el 3de9, el 5de8 i el 7de8, tots tres amb l’agulla. Tot plegat, esdevenint una continuació del llegat plantat a l’Arboç i que ha caracteritzat l’estil dels vilafranquins en les dues darreres dècades i mitja.

Avui fa 25 anys que es van revaloritzar els grans pilars, absents durant una pila d’anys (el darrer de 6 descarregat datava del 1988, i l’anterior del 1972). Es pot dir que d’aquell pilar de 6 carregat a l’Arboç també neix un altre concepte d’assaig, ja que les colles van introduïr-ne un d’específic, a més d’un element nou: la xarxa de seguretat que més tard serviria per altres estructures, com els castells desfolrats.

Segueix-nos a les xarxes socials:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.