Dissabte, 26 de novembre del 2022

El Concurs de la represa

|

- Publicitat -

Fa 90 anys naixia el Concurs de Castells de Tarragona amb la funció d’estimular una tradició que intentava, poc a poc, superar l’etapa de la decadència castellera. Competició pura reglada amb unes bases, puntuacions i un premi econòmic segons la classificació. El certamen d’enguany no ha tornat als seus orígens, òbviament, però sí que ha col·laborat molt en l’any de la recuperació de la normalitat castellera. Convé ser pesats i recordar que fa tan sols 1 any de l’inici de l’anomenada represa. I no només això, perquè superats els primers mesos es discutia la necessitat de fer castells o no a les Decennals de Valls, pel respecte que feia exposar-se a possibles nous contagis en plena onada postnadalenca. Al final, moltes colles van declinar anar-hi.  
Sí, la pandèmia ha afectat les colles, i els seus efectes no s’han difuminat encara, però en general la recuperació del nivell està arribant més aviat del previst i el Concurs  ho ha certificat novament.

8 gammes extres al Concurs

Fins a 8 construccions de gamma extra/de 10. Tres d’ells descarregats i 5 de carregats. Potser és un balanç que no satisfà, especialment a les colles que no van culminar tots els seus objectius. Ja ho va dir Sisco Benet, el cap de colla guanyador: “estem contents, però no del tot satisfets”. La llepada del 4de9 va ser dura i veurem si els pot condicionar o no pel que resta de temporada. El cert és que els verds s’havien passat més de mitja temporada treballant aquest 4de9 sense folre i el van portar a plaça just després de descarregar-lo sencer a l’interior de la xarxa d’assaig. Per això del 4 -que va ser cabdal per guanyar, tot i que ho va ser més descarregar el 3de10 i el 5de9- n’esperaven més, els vilafranquins. I potser també n’esperaven més del 4de10. Això explica que no estiguin del tot satisfets.

El 3de10 dels Castellers de Vilafranca a la TAP (Gemma Sànchez/ACN)
Publicitat

Com els de Valls, que n’esperaven més després de descarregar en repetides ocasions (també a la xarxa) el 2de8, o fent proves molt serioses de 4de9, i una d’al·lucinant, on la Vella posava l’aixecador al 3de9. Van ser uns assajos previs increïbles, conscients i molt treballats, però que no podien garantir res. Perquè els castells, com sempre, es fan a plaça amb totes les seves conseqüències, plenes de factors que als assajos ni hi són ni hi seran mai. Al final, l’èxit en un castell es troba en una fórmula que barreja la feina dels assajos amb la força mental, de coco. I no és el mateix fer castells en una diada qualsevol que fer-los al Concurs, o Santa Úrsula, o a Sant Fèlix, o Santa Tecla, o… Com tampoc és el mateix actuar a la TAP el dissabte, que fer-ho el diumenge.

Guanyen els millors i la Joves s’hi acosta

Els verds van adjudicar-se el 12è Concurs de Castells de la seva història (La Fatxenda)

Habitualment, el Concurs acaba reflectint el que passa durant la temporada. I enguany, els grans dominadors són els Castellers de Vilafranca. Diumenge van tornar a ser l’única colla capaç de descarregar dos gammes extres en una mateixa actuació (3de10 i 5de9). Ja ho van fer en altres dues ocasions més al llarg del curs: 5de9 i pilar de 8 a Sant Fèlix, torre de 9 i pilar de 8 a Santa Tecla.
Disposen de més gamma que ningú: 3de10, 5de9, tde9 i pilar de 8 descarregats, a més del 4de9sf carregat. Han deixat en intent el 4de9 amb l’agulla i el 4de10, precedits per grans assajos. També han fet bones proves de 3de9 amb l’agulla, tot i que encara no ha vist la llum. De moment, un total de 7 construccions de gamma extra provades, combinant manilles, castells sense folre o amb l’agulla. Si els castells són coco, a plaça els verds segurament hi arribaven mentalment més preparats que la resta. Són els justos vencedors.

Malgrat tot, la Colla Joves va ser l’única capaç de fer-los ombra i disputar el primer lloc als vilafranquins amb una mostra de les seves capacitats. Especialment habilidosos amb el 4de9 -i de quina manera!-, i que junt amb el 2de8 i el 5de9 carregats els va servir per anotar-se la seva millor actuació històrica. El gran paper dels vermells a la TAP segur que els servirà de revulsiu per enllestir una Santa Úrsula molt ambiciosa.

El 4de9 de la Colla Joves Xiquets de Valls al Concurs (ACN)

La bèstia indomable, sempre la bèstia  

Sis intents de 2de8 sense folre quan encara no ha acabat l’any del retorn a la normalitat. Una mostra de les ganes que el trofeu del Concurs (per cert, com més gran més lleig és) tornés a alguna vitrina de la capital de l’Alt Camp.
Ara bé, alerta perquè d’aquests sis intents només se n’ha descarregat un (el de la Vella al Primer Diumenge). Per molt preparat que arribés, al Concurs, tant el dels vermells com el dels rosats, van quedar molt lluny de descarregar-se. Queda sobradament demostrat que és una de les construccions més difícils d’exectuar a la TAP. De fet, només s’ha aconseguit completar en dues ocasions en aquest escenari: el 2012 a càrrec dels verds i el 2018 a càrrec de la Vella.
Encara que haguem normalitzat veure’l molt sovint erigit dins de la freda xarxa, enmig d’un silenci sepulcral només trencat per les indicacions de la tècnica, o per l’esbufec d’algun casteller de la pinya o tronc, o pel crit adrenalític al finalitzar la prova (si ha anat bé), ves que no sigui veritat que el 2de8 continua sent aquella bèstia tan difícil de domar! 

El 2de8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls (Gemma Sànchez/ACN)

Un castell de 10 que distorsiona realitats

I si els castells desfolrats han de continuar tenint el valor que sempre han tingut i que es mereixen, els castells de 10, també. Els verds van saber corregir detalls respecte al 3de10 que van coronar per Sant Fèlix –sense retocar res al tronc– tot i que l’execució a la TAP no va ser fàcil. Era important descarregar-lo per encarrilar la seva victòria, també per la moral de la colla i per mantenir l’hegemonia dels 10 pisos: és el divuitè 3de10 completat per l’entitat en 9 temporades hàbils, aconseguint descarregar-lo en les 6 darreres de manera consecutiva. També és el seu tercer Concurs seguit descarregant el 3. Tot plegat, unes xifres que segurament distorsionen la realitat. I una dada més; des del 2016 cap altra colla, a banda dels verds, assoleix completar el 3de10.

Realment, els pessimistes com jo, que enguany no m’imaginava ningú capaç de reunir la massa social suficient als assajos com per a preparar els castells de 10 en condicions, ens hem de treure el barret. A més, el fet d’encarar-se al colós 4de10, posant setens als assajos (i a plaça, tot i que lluny de ser carregat) ens ha destrossat tots els esquemes imaginables del 2022 i dels anys vinents que vulgueu. Soc molt pessimista, sí. Tant, que anticipo que el 4de10 trigarem molt de temps en tornar-lo a veure, quedi dit aquí.

L’intent de 4de10 dels de Vilafranca (La Fatxenda)

Estratègies

L’estratègia als castells és una de les claus, al Concurs o en qualsevol altra plaça. Sovint veiem com s’opta per la carta més “conservadora” i a la segona ronda per aquell altre amb opcions de capgirar-ho tot. Algunes colles, però, van optar per una estratègia molt valenta, i a vegades, inesperada. És el cas de la Colla Joves, que em va sorprendre gratament obrint amb el 4de9 –per demostrar-nos quina confiança li hi tenien-. Sorpresa també amb la Jove de Tarragona, que va optar per obrir de 9de8. Els liles, que arribaven al Concurs sense haver patit cap caiguda en tot l’any, començaven deixant en intent el 9 i no sumant els primers punts fins a la tercera ronda. ¿Hauria funcionat millor el seu 2de9fm, carregat en cinquena ronda, si l’estratègia s’hagués plantejat diferent? ¿Què hauria passat, per exemple, si els de Sant Pere i Sant Pau haguessin provat el 3de8 amb l’agulla abans de caure del pilar de 7? ¿O si els verds apostessin pel 4de9 en segona ronda, després de completar el 3de10 i abans de la llenya del 4de10? 
Altres estratègies van funcionar, com la dels Xiquets de Reus agafant el 3de8 com qui agafa el bou per les banyes per recuperar un castell que després de l’accident a Igualada els va afectar i condicionar.

La Jove de Tarragona va coronar el 2de9fm a la cinquena ronda (Gemma Sànchez/ACN)

Contrastos

Que el 3de10, el 4de9 o el 2de8 siguin les aletes més valuoses aconseguides al Concurs és una mostra de fins a quin punt no s’han complert els presagis catastrofistes. Tampoc si ens fixem en èxits de colles d’un nivell inferior, perquè n’hi ha que fins i tot estan millor que abans de l’esclat de la (pu**) covid. Planificacions, ganes, maneres diferents d’encarar el retorn segur que hi tenen molt a veure. Mireu els casos dels Xiquets de Tarragona o dels Moixiganguers i comparem. Per exemple, amb les colles barcelonines (que al certamen havien passejat tripletes màgiques i algun gamma extra). El diumenge, amb l’estrena del 2de8 amb folre, els Castellers de Sants i els de Barcelona (aquests, només el van carregar) igualaven el castell de menys entitat fet pels Moixiganguers. O la millor construcció dels Capgrossos, l’estrena del 5de8, és la mateixa construcció que els de l’Anoia van fer servir per “escalfar”. Recordeu que en l’anterior Concurs, el del 2018, els maresmencs quedaven en quart lloc gràcies el 5de9 i el 2de9?

O que la tripleta de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia, guanyadora a la jornada de dissabte, els ha acabat situant al vuitè lloc final. O que el modest paper dels Castellers de Sabadell a la jornada de diumenge va estar superat per ni més ni menys que 4 colles del dissabte.

El 3de9f carregat dels Moixiganguers al Concurs (Jordi Borràs/ACN)

Una jornada de dissabte millor de l’esperada

A la jornada de dissabte van passar coses realment admirables i amb moltes estrenes importants, com els 4de8 que es van anotar els de Lleida, el primer que descarreguen des del 2018. O els primers 4de8 de l’any pels Xics de Granollers, Castellers de Terrassa, Nens del Vendrell i el primer carregat per la Jove de Barcelona, que no alçaven des del 2017. O el 2de7 dels Xiquets del Serrallo, i els primers 3de7 aixecats per sota que es veien aquesta temporada (carregat pels Castellers de Terrassa primer) i gairebé simultàniament, descarregat pels d’Esplugues. Tres estrenes de la gamma alta de 7 dels Castellers de Cornellà o el paperàs dels Maduixots de l’Alt Maresme, entre altres fets destacats. No va tenir el nivell d’altres jornades de dissabte, ja ho sabíem, però també va ser millor de l’esperat. Llàstima però, que a vegades ho oblidem massa ràpid per que tot el que passa l’endemà és massa gros.

Una gran festa

Aquest ha estat el 14è Concurs que tinc el privilegi d’haver viscut, la majoria com a casteller. He de dir que des de la segona graderia, a la zona de premsa, el gaudeixo menys que des de l’arena, potser perquè des d’allà veus coses que quan estàs al rovell de l’ou no tens temps ni a fixar-te. Això sí, l’organització l’he trobat impecable, i el tracte rebut per l’equip de comunicació, encapçalat per l’Ivan Rodon, de Vilaniu, ha estat excel·lent, així com les facilitats tècniques i logístiques. Quin gust treballar així.

Segur que hi ha aspectes a millorar, com per exemple els problemes del públic amb el control de seguretat i els accessos, fins i tot per tornar a les graderies venint del bar o dels lavabos. També diuen que cal millorar la coordinació de les atencions sanitàries i protecció civil (llegiu aquest fil a Twitter).
I alguns aspectes que no m’han agradat gens; veure tantes cadires buides a la zona VIP o que la primera autoritat del país, el president de la Generalitat, arribi a mig Concurs.

Podríem allargar-nos molt més analitzant moltes altres coses del Concurs passat, amb les positives i les que no ho són tant, però crec que arribaríem a la conclusió que tot plegat va ser una gran festa, i que l’edició d’enguany ha estat fins i tot, més necessària que mai. 

La cara de felicitat de l’Edurne, aixecadora de tots els castells que la Colla Joves va anotar-se al Concurs, reflectida al trofeu de segons classificats (Jordi Borràs/ACN)

 

Publicitat

1 COMENTARI

  1. Felicitats per l’article, Josep. Molt complet i ben argumentat. El subscric. I gràcies per la floreta. Estic content que us sentissiu ben tractats i amb totes les facilitats per poder desenvolupar la vostra feina amb les comoditats necessàries. Sempre hi ha coses a millorar, per descomptat, però em satisfà la teva opinió i t’agraeixo el comentari en nom propi, de Vilaniu, de l’organització i dels companys d’altres empreses que van treballar amb una gran professionalitat. Una abraçada 😉

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.