Dissabte, 19 setembre 2020

Castellers de Sants, 10 anys posant-se’l al cap

|

Josep Torreño

Un 8 de maig d’ara fa 10 anys els Castellers de Sants van introduir per primera vegada l’ús d’un casc protegint els caps de l’enxaneta i aixecador en un 4de8. Una mesura valenta i arriscada que va agafar per sorpresa al món casteller, causant tot tipus de debat a les colles i als mitjans de comunicació sobre la conveniència o no de l’ús d’una protecció que s’utilitzaria per primera vegada en 200 anys de tradició castellera.

Publicitat

Tot i que un any abans la Coordinadora de Colles Castelleres va engegar un projecte que estudiava la possibilitat de protegir els caps dels nens del pom de dalt, els de Sants, assessorats pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, van optar per un casc de taekwondo amb la intenció d’evitar lesions craneoncefàliques que en poc temps es van produir a la colla.

L’aparició del casc dels de Sants, que va provocar tot tipus de reaccions detractores, fou l’impuls d’un l’element de seguretat que a partir de la temporada 2006 les colles porten utilitzant en els seus castells, primer implementat per aixecadors i enxanetes, i des de finals de 2009 per als components del pis de dosos. Amb el temps, les dades de la Coordinadora de Colles van demostrar una disminució important de lesions que avalen l’impuls de la colla barcelonina, i que avui dia ningú no qüestiona l’efectivitat del casc com a mesura de prevenció de lesions.

Els primers castellers amb casc

L’Albert Martínez i en Guillem Andrés, dels Castellers de Sants, continuen fent castells 10 anys després. Són l’enxaneta i l’aixecador dels primers castells on la colla els va fer pujar amb el famós casc de taekwondo.

Pel fet de ser els primers nens a utilitzar-lo reconeixen que els produïa certa vergonya i per això se’l col·locaven el mínim temps possible “fins que no tancaven pinya no ens el posàvem perquè tothom ens mirava, érem els pringats que portàvem casc” diu Guillem Andrés. Tot i aquesta vergonya, l’Albert Martínez, l’aixecador, creu que el pas que va fer la colla va ser molt important “ara els nens ja no es fan mal i estan més protegits, nosaltres també érem conscients que era per protegir-nos. Va ser un bon invent”.
La casualitat va fer que familiars dels dos castellers es van veure involucrats en els accidents més importants que va patir la colla “això ens va tocar de prop, la nostra família eren els primers que ens advertia en posar-nos-el” diu Guillem Andrés, que afegeix que la utilització del casc al món casteller “era un pas que tard o d’hora s’hauria fet, però segurament s’hagués fet més tard si els Castellers de Sants no hagués iniciat tot el projecte en contra del món casteller”.
De la vergonya del principi a l’orgull per ser els pioners en la utilització del casc, 10 anys després es veu amb una altra perspectiva “ara tothom el porta i saber que gràcies a tu pateixen menys ens fa sentir orgullosos” apunta Albert Martínez.

cascs
Guillem Andrés i Albert Martínez, enxaneta i aixecador del primer castell dels de Sants on van utilitzar el seu casc de protecció. (Foto Josep Torreño)

Publicitat

1 comentari

  1. Molt bon article Torrenyo! conve recordar l’inici de la història del casc i qui el va promoure. bon reportatje

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.