Dimarts, 24 novembre 2020

Assajos castellers en grups reduïts. Una opció per a la “nova normalitat”?

|

El 21 de juny és la data en què finalitza la darrera pròrroga de l’estat d’alarma i que donarà pas a la famosa “nova normalitat”. En aquest període l’ús de les mascaretes i el distanciament social seguiran sent mesures bàsiques obligatòries per lluitar contra el coronavirus, i aquestes són, per naturalesa, mesures molt poc compatibles amb l’activitat castellera.
Mentrestant, els patis d’assaig de les colles continuen tancats i el fet casteller té assumit que fins que no es recuperi la vida normal la temporada del 2020 estarà pràcticament sentenciada. Aquest és el sentiment més realista que s’ha instal·lat en la ment de la majoria de castellers i castelleres. Molt probablement, no es realitzaran diades amb total normalitat fins que no aparegui una vacuna que es demostri efectiva.

Retorn als assajos?

D’altra banda les diferents fases ja superades a Catalunya han relaxat algunes restriccions, i les dades dels contagis i defuncions per la covid-19 han baixat en picat. Aquest relaxament de les mesures, encara en estat d’alarma, ha despertat una mínima esperança en algunes colles, ni que sigui per imaginar-se un suposat retorn als assajos. A hores d’ara és difícil imaginar quan s’actuarà a les places, però no es vol perdre el fil i algunes formacions busquen opcions per mantenir l’engranatge de les seves construccions. És el cas dels Castellers de Vilafranca, que creuen que quan la situació els hi permeti podrien tornar a enfaixar-se més aviat del previst. Ja han mogut fitxa i un equip de la colla ha elaborat un protocol de seguretat per als seus castellers i castelleres que en els pròxims dies faran públic. Es tracta d’un protocol enfocat només per la pràctica d’uns assajos que es desenvoluparien per grups i aquests es dividirien entre els aproximadament 200 membres de la colla que assisteixen regularment setmana a setmana al seu local. Es tractaria d’una aproximació dels assajos específics que des de fa uns anys han incorporat desenes de colles, on es treballa, per exemple, l’estructura dels pilars amb l’ajuda de la xarxa on no participen tants castellers com en els assajos generals.

Publicitat

Aquest protocol dels verds contempla la implementació de les mesures d’higiene i de protecció que cobririen la seguretat dels seus components, com el control de la temperatura als assistents o la senyalització de zones del local que assegurarien el distanciament social, entre altres. El president de l’entitat, Carles Mata, explica que la previsió és confeccionar una selecció de gent per necessitats tècniques diferents i que assajarien sense barrejar-se amb la resta  dels altres grups.
Els verds són conscients que daquí a poder fer un castell amb la pinya habitual queden encara molts dies “però abans d’arribar en aquest punt hem de tenir el tronc afinat. Aquí sí que hauríem de començar la casa per la taulada, començant per afinar el pom de dalt, i de mica en mica les altres estructures del castell per acabar finalment en la part de la pinya”.
El pla ideat pels vilafranquins preveu que després del control i seguiment de cada grup, els assajos s’anirien eixamplant en nombre de gent i reduint els grups, fins que la colla pugui assajar en tot el seu conjunt.

Mata subratlla que aquest protocol no està contemplat per a les actuacions, perquè de la mateixa manera que veu amb bons ulls aquests possibles assajos per grups, li resultaria difícil imaginar-se actuacions on es limités el nombre de castellers, “això sí que seria discriminatori”, apunta. Sigui com sigui, estaran atents al que passi en les pròximes setmanes i en les mesures i recomanacions que s’imposin des de les autoritats sanitàries.

Oriol Solà, president dels Moixiganguers d’Igualada, creu que s’ha d’estudiar la manera en què tothom qui vulgui pugui participar en els assajos sense que ningú “es quedi fora pel fet d’ocupar una posició concreta”. Solà creu que una de les possibles solucions seria realitzar fins a quatre assajos a la setmana, en el cas que es disposés d’un gruix de 200 castellers disposats a assajar, i que aquests es repartirien, per exemple, en quatre grups. Pel president dels igualadins el reton als assajos en una temporada on no se sap si es reactivarà serien útils per dos motius: “primer perquè ens agrada fer castells i ens agrada assajar” i segon, “per estar a punt per a quan es pugui tornar”. Solà creu que és bàsic que s’estudiïn diverses opcions en matèria de seguretat i adaptar-s’hi: “si la transmissió del virus necessita un període llarg d’exposició, potser podem fer proves més curtes, sense folres i manilles, podem intentar disminuir la durada dels assaigs o de les actuacions…” i subratlla que estudiar les diferents opcions “no vol dir que si no són segures es facin, vol dir estudiar-les”.

En canvi, altres caps de colla o representants consultats, només trobarien viable tornar als assajos quan ho pugui fer tot el col·lectiu sencer. “Nosaltres entenem els castells com una globalitat en què participem tots i totes juntes, tant és si som de pinya, tronc o de canalla, i no entenem assajar sense alguna d’aquestes parts. Però si aquests grups reduïts permetessin el treball en globalitat, seria una cosa a valorar”, diu Gorka Bertran, cap de colla de la Jove de Tarragona.

El nou cap de la Colla Joves Xiquets de Valls, Jaume Martí, tampoc no és partidari d’assajar per grups “no ens agrada la idea que haguem de seleccionar castellers, perquè per nosaltres són igual d’importants els uns que altres”. Martí creu que si algunes colles optessin per fer assajos en grups reduïts “tindrien un problema social bastant gran”.

Roser Herreros “Herre”, cocap de colla dels Capgrossos de Mataró, apunta en la mateixa direcció i pensa que no els sortiria a compte “creiem que la massa social no veuria bé el fet de fer uns assajos limitats de gent. On poses el límit de qui ve i qui no a l’assaig?”.

“Trobaria bé fer assajos de canalla, però altres opcions, tot i que poden ser interessants a nivell tècnic, també poden ser contraproduents a nivell social”, diu Bea Jiménez, cap de colla dels Castellers de Sabadell, que dubta del rendiment dels assajos per grups “perquè no sé si ens aportarien alguna cosa important tècnicament, més enllà d’anar escalfant”.

L’estat de forma de la canalla preocupa

La canalla serà el col·lectiu que patirà més aquesta inactivitat tècnica. Tothom coincideix en aquest aspecte i on es valorarien un possible retorn als assajos. Cada any, els nens i nenes del pom de dalt són els primers a enfaixar-se i moltes opten per fer-ho abans que s’incorpori la resta del gruix de la colla, ja sigui perquè les noves incorporacions necessiten formació o perquè molts dels que ja pujaven s’han de preparar per debutar en altres posicions.

Diverses formacions ja han dissenyat activitats socials pels membres més petits, amb colònies i casals d’estiu com els que ja s’han dut a terme en altres anys. “Si es poden fer casals d’estiu, potser mantenir els assajos de canalla és el que veuria més clar”, diu Llàtzer Magriñà, component de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. D’aquesta manera, afegeix, “als nens se’ls podria fer un seguiment i que els canvis de pisos no fossin tan dràstics. Potser podria entrar canalla nova i que aquests siguin els que l’any següent potser són els que els tocaria assumir els poms de dalt”. Per Magriñà, hi haurà una generació d’aixecadors i enxanetes que si es passen un any o dos inactius hauran participat molt poc “perquè aixecadors que l’any passat eren molt petits probablement van fer molt poca cosa. Potser els tocaria fer un paper molt important al cap de dos anys sense tenir altres nens a punt que els treguin la pressió”.

Eduard Valls, cocap de colla dels Xiquets de Reus, creu que a nivell de canalla també es podria fer algun pas, de fet també ho estan estudiant “però haurem d’estar pendents de les mesures que s’estan preparant als casals d’estiu, on igualment la distància social i les mascaretes veiem que estan molt lluny de l’activitat castellera”.

El fet casteller és una font de debat constant i la pandèmia n’ha afegit un altre. Sigui com sigui, ningú no farà res que pugui perjudicar i posar en perill la salut dels seus castellers i seran les mesures que aprovin les autoritats sanitàries les que marquin el retorn d’activitats de contacte, com fer pinya i enfilar-se als castells. Mentrestant, un grup d’experts impulsat per la Coordinadora de Colles Castelleres treballa en una segona versió d’un protocol específic per quan les formacions puguin tornar a la seva activitat principal.  

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.