Dies d'història

50 anys del primer pilar de 7 amb folre dels Nens del Vendrell

Avui es compleixen 50 anys del mític primer pilar de 7 del Nens del Vendrell, que completaren al primer intent i, que a la vegada, es tractaria de la primera construcció folrada assolida en tot el segle XX. Fou un dels seus grans èxits, com el primer 3de8 (1951) o la torre de 8 folrada (1970), també els primers completats del segle, i que marcarien una etapa brillant de l’entitat.

L’aventura per aconseguir aquell espadat arrenca amb la iniciativa del terç Pere Rosell “Benet”, assajant-lo a casa seva amb el quart, el quint i l’enxaneta. L’acabarien provant a plaça per la Fira de Santa Teresa, sense sort, però el carregarien al segon intent el 12 de novembre de 1967. Va ser el famós ‘pilar de l’individu’, tal com va ser batejat en aquell moment (un episodi que l’historiador Pere Ferrando documenta en un reportatge publicat fa dos anys en aquest mitjà).
Després de deixar-ne alguns a mitges l’any següent, el pilar de 6 el descarregarien en dues ocasions consecutives entre el setembre i l’octubre del 1969.
Aquells dies el fet casteller assistia a uns moments històrics, ja que el 12 d’octubre del 1969 la Colla Vella dels Xiquets de Valls carregava el primer 5de8 del segle i provaria sense èxit el 2de8, la primera estructura amb folre que s’intentava en tota la centúria. Aquell intent fallit va motivar als del Vendrell a provar sort amb els folres, i s’inventarien una diada amb l’objectiu de tastar-lo per la via del pilar de 7.

Durant els dies previs el treball es va enfocar en l’encaix de la pinya i el folre, introduint alguns canvis respecte el 2de8 intentat per la Vella. Els penedesencs van optar perquè la pinya fes pressió de pit, tal com la majoria de colles fan avui dia, i no aixecant els braços per subjectar el segon pis, a més de reforçar el folre amb una trentena de castellers (al 2de8 la Vella només en van posar 12).

Tot estava preparat perquè aquell 23 de novembre del 1969 els Nens ataquessin el pilar de 7. Fins i tot el pacte amb el mossèn per provar l’espadat a l’interior de l’eslgèsia, en cas que no cedís la pluja que queia a la capital del Baix Penedès aquell matí. Finalment el van dur a terme a la Plaça Vella, que va omplir-se de gom a gom per la gran expectació aixecada. Els Nens van encarar el pilar amb molta confiança, fins que l’assolien descarregar, al primer intent, i fent esclatar d’eufòria la plaça vendrellenca, testimoni de la fita més important d’aquella època fins al moment.

Sobre aquella fita existeixen algunes fotografies prou conegudes, però les que us mostrem a continuació no s’han publicat mai. Les va captar Antoni Montserrat i Fontanals i ens les ha cedit el seu fill, en Francesc Montserrat, per il·lustrar aquest article.

Aleta del primer pilar de 7 amb folre del s. XX a càrrec dels Nens del Vendrell (Foto: Antoni Montserrat Fontanals)

El fotògraf va captar una sèrie d’instantànies des de l’inici de l’execució fins al moment de l’aleta, però l’emoció del moment no li va permetre continuar fins que el pilar es va veure descarregat.

Sortida del quart del pilar de 7 (Foto: Antoni Montserrat Fontanals)

Els Nens tornarien a anotar-se el pilar de 7 en dues ocasions més l’any 1970, però tan sols carregats: a Vilafranca, per Sant Fèlix i guanyant la tercera i penúltima edició de l'”Anxaneta de Plata”, i al Concurs de Castells de Tarragona, per també adjudicar-se el que s’anomenà “Concurs del Segle”. Es va batejar així per l’intens frec a frec entre els del Vendrell i la Colla Vella. Els vallencs s’estrenaven amb els folres carregant el seu primer pilar de 7, i carregant el primer 2de8f de la centúria, una construcció que els Nens acabarien completant per primera vegada minuts més tard.

Però la trajectòria del pilar de 7 va esdevenir curta. Van passar 25 anys fins que els Castellers de Vilafranca (que ja l’havien provat el 1973) el rescatessin de l’oblit, carregat el maig del 1995 i el descarregant-lo per segona vegada al segle, a l’octubre del mateix any.

Des d’aleshores diverses colles se l’han anotat, incloent-hi els Nens, que el 2015 el van tornar a completar en una actuació a Terrassa, quaranta-sis anys després d’aquell mític episodi que avui, ni més ni menys, compleix mig segle.