Divendres, 26 febrer 2021

Xiquets de Tarragona: l’herència millorada

|

Joan Sala

[dropcap type=”1″]A[/dropcap] començament de setembre del 1970 la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí es van reunificar per imposició municipal i personificada en l’alcalde Enric Olivé Martínez, apareixent així la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona. Aquesta nova agrupació esdevindria, des d’aquell moment, hereva directa i única de totes les colles que han existit a la nostra ciutat. Per enfortir aquesta decisió, i potenciar els castells a Tarragona davant dels nuclis dominadors, Valls i el Vendrell, s’havia creat també el ja extint Patronat Municipal de Castells i es recuperà el Concurs de Castells.

Temps complicats en tots els sentits, no només políticament. Les persones que es dedicaven a fer castells eren, moltes vegades amb motiu, mal vistes per part de la ciutadania. Però no ens enganyem i no castiguem els castells de la ciutat més del que toca: això passava a tot arreu i no només a Tarragona.

Publicitat

La reunificació va donar fruits immediats i a la primera actuació, Santa Tecla, la nova colla ja va fer el 4de7 amb l’agulla, que va repetir el 27 de setembre al Concurs, tot afegint-hi el 3de7 per sota. No obstant això, l’empenta primerenca es va anar diluint. Aquest fet no ens hauria d’estranyar. No oblidem que els castellers d’ambdues colles rivals es van unir per imposició i a contracor i això segur que va ser traumàtic. Molts van plegar i els que van continuar ho van fer en un ambient enrarit.

1970
4de7 amb el pilar en l’estrena dels Xiquets de Tarragona el 23 de setembre de 1970

Amb la perspectiva del temps, podem estar orgullosos d’aquells Xiquets de Tarragona de la dècada dels 70, afirmant amb tota rotunditat que van mantenir viva, en unes condicions precàries, la tradició de fer castells a la nostra ciutat.

El 1979 es creà una nova colla després que un nucli molt reduït de castellers, alguns amb càrrec dins de l’entitat, marxessin dels Xiquets de Tarragona. Possiblement, alguns detalls no ajudaren a la normalització de la nova rivalitat local. Un d’ells, i que de ben segur causà dolor entre els antics castellers de la Colla Nova, va ser l’elecció del color de la camisa (lila com la Colla Nova) sense respectar els acords orals de 1970 entre les colles que l’alcalde Olivé coneixia i que va permetre que un tercer trenqués. No cal recordar com és d’important la camisa.

En l’aspecte estrictament casteller, en un moment actual en que es reclama una puresa en les formes, trobem per exemple castells simultanis de la nova colla en tercera ronda de Festa Major de Sant Magí i Santa Tecla de 1982 entre d’altres picaresques.

El 1980 es tornà a organitzar el Concurs de Castells, fet que, com tants d’altres, no pot ser atorgable a cap colla ni a cap situació conjectural ni a la influència de cap dirigent. Els representants de les colles i les discussions que hi va haver dins del Patronat de Castells sempre van buscar el benefici de la Tarragona castellera deixant a banda personalismes i tacticismes.

Sigui com sigui, després de diversos intents en anys anteriors, el 1981 els Xiquets de Tarragona aconseguien el primer castell de 8 plenament tarragoní del segle XX, el 4de8, i el 1984 el primer 3de8 carregat d’una colla tarragonina.

A partir d’aquesta inèdita dualitat, la història de la rivalitat a Tarragona és plena d’anècdotes i versions contraposades. L’estreta superioritat dels matalassers va marcar tots aquests anys fins que els liles van descarregar el 3de8 el 1990. Els Xiquets de Tarragona van perdre la supremacia i, menys el 2006 en què fins i tot superen la seva rival en el Concurs i el 2007, any en què és l’única colla en aconseguir carregar i descarregar el castell de 9, han hagut de seguir la roda, rivalitzar en relativa igualtat o esperonar des de darrere.

xiquets
Celebració del primer 3de8 carregat dels Xiquets de Tarragona assolit a Torredembarra el 2 de setembre de 1984

La rivalitat, però, no ha estat l’únic motor ni, en un període gran de temps, el més important. Quan es va entendre que les energies s’havien de canalitzar cap a la creació d’un model de colla propi i d’un nou plantejament casteller és quan es van començar a assentar les bases dels Xiquets actuals.

Des del 1970, podem veure diverses línies d’actuació que són més o menys constants i enèrgiques segons els moments i les situacions que viu l’entitat però que s’accentuen en els darrers anys al comprovar, amb els resultats a la mà, que es necessita un trencament radical amb les sinèrgies del passat si es vol evolucionar com a colla.

La primera, un procés intern, lent i molt feixuc d’alliberació dels pòsits negatius, de les inèrcies pròpies de les colles antigues i de superació d’una reunificació forçada. Paral·lelament existeix un procés contraposat que té com a objectiu la recuperació activa i rigorosa de la història castellera de la ciutat i que es cristal·litza amb la publicació de diversos llibres, la recopilació de milers d’imatges i acords amb estaments públics com la Generalitat per la seva divulgació.

La segona, una obertura a la ciutat, més enllà de les actuacions castelleres, en forma d’activitats, concerts, exposicions, etc. Una implicació activa en la seqüència festiva de Tarragona i la superació definitiva de dos grans dèficits històrics de la colla: l’assoliment d’un creixement transversal i, sobretot, la connexió amb el jovent sa i divers: l’esportista, el d’esplais i clubs, el polític, l’indignat, el d’ONG, el de Tòtem, etc. Tot aquell que assegura ja, d’una manera activa i present, el futur de l’entitat.

La tercera, una modernització de la imatge dels Xiquets de Tarragona, dins i fora de la ciutat, amb la utilització bàsica, en els darrers anys, de les facilitats que donen les xarxes socials i els mitjans visuals i l’adopció, per exemple, de l’escut de la ciutat a la camisa ratllada.

Per últim, un esclat casteller sense pal·liatius que es materialitza aquest 2014, després d’un intent fallit a finals dels anys 90 del segle XX que es reactiva regularment a partir del 2004 en un procés que ja no s’abandona i que és reconegut per tot el món casteller. Aquest esclat es basa en un major rigor i intensitat en l’assaig i en conseqüència un augment considerable dels resultats a plaça, una implicació definitiva de la dona en totes les parts del castell i de l’entitat, un augment considerable d’un nucli dur fidel i, finalment, la creació d’un calendari estable, repetit any rere any i assumit per tots els castellers amb una complicitat recíproca amb ajuntaments i colles locals.

Amb tots aquests arguments és fàcil d’entendre que es pugui dir, tenint molt clar quin és l’origen i el procés fet, que s’ha seguit una transició perfecta entre tradició i modernitat sense necessitat d’apel·lar a un tarragonisme que és intrínsec des del minut u de Xiquets ratllats ni a la contínua exaltació d’una hegemonia que ja s’ha tingut i que no es té cap dubte que treballant tornarà.

2de9assaig

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.