Que segueixi l’espectacle!

Ja ha passat el concurs i és bo saber que ha tornat a sortir el sol i que el món casteller no ha explotat en milers de bocins. Aquesta setmana, i la vinent i l’altra i l’altra hi tornaran a haver castells sense la sempre recurrent  qüestió del concurs de castells a l’horitzó.

Com a no professional en la matèria periodística i sense necessitat d’haver de fer la crònica immediata, sempre em va bé prendre’m uns dies per reflexionar sobre el que ha passat. A més, per aportar alguna cosa una mica diferent a lo ja explicat, em cal una certa perspectiva amb uns dies ja passats.

Durant les setmanes prèvies ja havíem advertit de la igualtat i dels punts que a priori presentava cada colla, tant a favor com en contra. Segueixo pensant que castell per castell la Vella tenia més arguments favorables, però a l’hora de la veritat, la capacitat competitiva dels de Vilafranca podria neutralitzar aquest petit avantatge tècnic vallenc.

LA lluita

Al Concurs els verds van executar a la perfecció els dos castells de 10. Totes les deficiències que el 4 va mostrar a Sant Fèlix, aquest es va mostrar perfectament polit, permetent una descarregada que no va necessitar de cap èpica addicional i que els llençava cap al triomf. En canvi la Vella, en els castells de 10 no va mostrar cap evolució favorable en les últimes setmanes. El 4 va ser un calc exacte del de dos setmanes abans i potser als pisos alts els va faltar un punt de picaresca/”puteria” per guanyar alguns segons al castell.  El 3 que tant sobradament van descarregar el 30A, ja va mostrar un primer símptoma per Santa Tecla, que es va acabar de concretar amb els 0 punts que van posar-li a la TAP.

La Vella va fer una gran demostració tècnica en el 4de9sf. Va ser espectacular! El castell no es movia gens. Vaig fer l’exercici d’apartar la vista un moment i tornar-lo a mirar per comprovar la fortalesa del castell. Quina gran determinació en un moment molt complicat.

Els verds van voler tancar el triomf amb el 2de8sf però el resultat no va ser tant satisfactori com ho va ser el de l’assaig. El fet de tornar-lo a repetir per buscar els punts de descarregar, demostra confiança i valentia en una gesta de gran categoria, que d’aquí uns anys potser tindrà més valor que el què li donem ara mateix.

La puta i la ramoneta

El joc estratègic que ens van ensenyar les dues colles per portar al rival al límit, gairebé va sorgir els efectes esperats en ambdós casos. La Vella amb l’intent desmuntat va forçar a que Vilafranca provessin el 2 net per no tirar el 3 net en va. Si els verds l’haguessin descarregat ja no tenia sentit provar-lo. Els verds per la seva part, amb el peu desmuntat obligaven a la Vella a tirar-lo, fent-los perdre al menys una ronda en la batuda. No sé fins a quin punt aquests dos castells estaven previstos així abans de fer-los, en qualsevol cas, d’això es tracta també el joc del concurs i a mi particularment em fa somriure.

El futur

L’intent del 3de9sf em va semblar molt bo. Vist el que havíem vist fins ara del castell, el de diumenge passat a part de ser el que més lluny ha arribat, si que penso que ensenya possibilitats reals amb un treball més intens i més acurat del castell. No sé si això haurà encetat la cursa per enguany mateix ser els primers a fer-lo, però si que obre una possibilitat real alhora que molt difícil per veure’l fet.

Així doncs, la regularitat va tenir premi juntament amb els castells descarregats. Ara bé, el que si em sembla és que costarà encadenar una seqüència dels castells més grans (els de 10 més algun net) descarregats en la mateixa actuació. És a dir, cada colla ja ha mostrat que és capaç de fer-los, i alguns d’ells junts, però no tots. Per tant, el repte és veure qui pot completar una actuació que podria ser “clàssica de 10”.

La Jove

Per darrera la Jove va aprofitar la seva escletxa per “colar-se” al segon lloc. Em semblen cada cop més adients les declaracions del seu cap de colla l’Aleix Bordas, tant d’abans com de després, conscient de les diferències amb les dues capdavanteres, per seguir amb el seu full de ruta invariable facin el que facin. Sols ells són els seus propis rivals. Amb el bon moment de forma i l’ingent quantitat de castellers que porten, poden enfrontar-se a reptes superiors sense excessius mals de caps. Si els executen bé, en dos anys potser seran més ferms candidats a alguna cosa més.

ZT o ZNT?

De la resta destaco la valentia dels Capgrossos enfrontant-se amb el 5 de 9f. En aquest nivell ja no es regala res i les caigudes són tant dures com grans són les alegries que et donen. Sols un punt més de convenciment per dalt i haguéssim vist l’aleta segur. Una noticia important és que després no van baixar estrepitosament el nivell i van descarregar el 4de9f. Aquests detalls són els que els portaran amb més solidesa cap amunt.

Xiquets fail

Dels meus Xiquets, (perquè no es digui que no en parlo quan ens va malament) quan les coses van malament, encara que no ho sembli encara poden anar a pitjor. La colla sembla una caricatura de la que els últims anys podia amb quasi tot. Així que ens espera un hivern de reflexió (no patiu que de fred no en passarem) per no cometre els mateixos errors l’any vinent i tornar a treure tot el potencial que penso que seguim tenint, tot i els mals resultats.

Organització

El Concurs em va semblar perfectament organitzat. Ara bé, si es continua amb aquest sistema s’ha de preveure millor la situació que es va produir als Xiquets al final de la tercera ronda després de caure amb el 4de9f, que en la següent ronda que era conjunta ja havíem de fer castell. Amb gent encara a terra lesionada havíem de triar i fer castell, i la inflexió de la direcció no ens va permetre rectificar quan encara no havia començat la ronda conjunta. Ara bé, vam sortir molt tard i encara tinc més clar que amb el sistema de hora per ronda (amb matisos o sense) l’espectacle seria més imprevisible, espectacular, i alhora s’escurçaria bastant el temps. A més, estic convençut que moltes rondes no durarien una hora, amb la qual cosa abans de les 3 de la tarda el concurs podria estar enllestit. Clar que hi ha danys colaterals, com que podrien haver-hi espais morts sense castells, però crec que el resultat global seria més satisfactori.

Pel que fa al tema del fair play, crec que la campanya prèvia i les crides que van fer les colles, van funcionar molt bé. Tret d’alguns moments de nervis ja en la part final i difícilment evitables, el concurs va transcórrer entre un respecte i una admiració mútua ben explicitada entre castellers de Verds i Vella. L’escena final amb la canalla aplaudint-se mútuament, n’és el millor exemple.

Xinos si, xinos no.

Del tema de la colla xinesa, no tinc cap opinió molt clar ni en contra ni a favor. És a dir, quan sento arguments de les dues bandes, en tots els hi trobo part de raó per defensar les seves postures. Ara bé, el que no entenc és la bel·ligerància tant gran sobre aquest tema. Poden agradar o no, pots estar-hi d’acord o no, però no entenc tanta agressivitat en alguns comentaris normalment contraris a la colla de Hangzhou. Com que parlem de castells, doncs dir que les mides físiques dels seus castellers crec que ajuden en alguns aspectes del castell. Tenen unes envergadures molt més uniformes entre tots ells i suposo que la disciplina pròpia del seu país ajuda a fer bones execucions dels castells. Em va semblar admirable com es van créixer actuant davant de tant gent i en un escenari de màxims, acostumats a fer les coses en un ambient ben diferent al que hi havia a la TAP.

Amics castellers, que segueixi l’espectacle!