L’actuació de la Bisbal va tornar a la població penedesenca al nivell que havia tingut anys enrere. Sempre s’havia dit que era la plaça més important sense colla pròpia. Amb la irrupció dels Bous i la seva bona ubicació en l’actuació, crec que enguany la Bisbal s’ha tornat situar en aquell escalafó de diades just al darrera de les 4 o 5 més grandioses. Després d’uns anys d’irregularitat en la seva organització, és bo pel món casteller i per la gent de la Societat que s’hagi pogut tornar a gaudir dels castells en estat pur sense cap ingerència ignorant en això dels castells.
L’actuació va deixar uns registres extraordinaris però em deixa diversos interrogants o qüestions que serà interessant veure com ho resolen les colles d’ara en endavant. Sobretot les dues favorites al concurs fins que arribi el 2 d’octubre.
Ara succeeix que molts dels castells que abans eren extraordinaris i molt cars de veure, com el dos castells de 9 amb agulla, el 5 de 9 i potser ara el 3 de 8aps, s’estan convertint en habituals en el repertori de Vilafranca i de la Vella.
Presumiblement, és probable que cap d’aquests castells els hi serveixi per puntuar al concurs. El o els castells de 10 i els castells sense folre, han o haurien de conformar el trio guanyador. Però clar, pel camí hi ha moltes actuacions de nivell on ja s’han fet aquests castells, on ara sembla difícil que es rebaixi aquest nivell (Catllar, Arboç, primer diumenge…) Anar fent aquests grans castells també comporta molt més risc a mesura que es van avançant setmanes, tal i com li va passar a la Vella. És clar que els castells cauen i poden caure sempre. També és cert però, que als assajos aquests castells abans anomenats que poden ser claus al concurs han de guanyar temps, terreny i importància, però sense descuidar tots aquests altres enguany ja assolits.
Per tant, la gestió de tots aquests grans castells que ens estan oferint enguany i que possiblement no entrin en la planificació de les dues o tres diades més grans, serà interessant de veure com els distribueixen en les actuacions properes. Perquè sortir més o menys “guanyador” o reforçat davant de la colla rival en aquestes actuacions, no és decisiu, però també compta. No en punts, però si en moral, en l’estat d’ànim, que al cap i a la fi és el més important que mouen els castells.
PD: La tarda del dia 15 a la Societat, segur que van recollir més plaques de cava que no pas n’hauran d’afegir a la façana!
