Aquest dies ha sortit a la llum la nova manera amb la què els Castellers de Sants volen fer la pinya dels castells amb folre, per tal de protegir millors els castells que la formen.
Amb els braços amunt intentant protegir la seva pròpia posició i també la dels companys del davant, s’intenta aconseguir que en cas de caiguda la protecció de la zona cervical dels castellers de la pinya sigui major.
Bé, així d’entrada i després del primer moment d’estranyesa, em sembla una bona cosa que una colla miri de trencar allò tant establert de: “sempre s’ha fet així” i mirar de buscar alternatives a un problema que existeix. Que sempre s’hagi fet així no vol dir pas que sigui la única manera de fer-ho. És lògic que com tot té avantatges i inconvenients, i ara el que cal posar a la balança és si els inconvenients superen als avantatges.
Resulta curiós que després de més de 40 anys fent folres mai ningú hagi plantejat tant obertament la possibilitat de fer-ho diferent. Bé, mai ningú tampoc, perquè en Francesc Piñas, com a dissenyador dels primers folres de la Colla Vella ja va plantejar aquesta opció en els primers intents rosats. A més amb el Francesc quan he tingut la sort de parlar de castells, sempre ha acabat sortint aquest tema i la mala protecció de la gent de la pinya. Ell no sols ho diu pels castells amb folre, sinó també en els castells sols amb pinya quan sols es veuen caps enlloc de braços. Pateix molt quan veu aquestes pinyes així. Quan es van començar a fer els primers folres, evidentment que era una època en que resoldre els conflictes tècnics era molt més difícil que no pas ara. Menys assaig, menys tecnificació, sobretot menys experiència i molt més desordre alhora de fer castells, impedien que es poguessin analitzar bé els pros i contres de les diferents opcions. En plena experimentació de tot, entenc que les múltiples variants tècniques anessin ràpidament a la paperera en cas que alguna prova fos desafortunada, sense donar cap opció més a la seva evolució.
Aquesta opció que plantegen els amics de Sants, crec que pot funcionar amb castells amb folre assequibles, com poden ser el 2 de 8f i els castells de 9 bàsics. És clar que hi haurà algunes posicions del folre que tindran alguna dificultat més per ubicar-se en el lloc corresponent, però un cop posats a sobre del casteller que els pertoca, no crec que part de la pinya tingui els braços enlairats els dificulti la seva tasca. En aquests castells en que es té un grau d’eficiència bastant alt, rarament hi ha molt moviment de peus. S’ha arribat a un nivell de tecnificació tant gran que no crec que suposés cap gran entrebanc per les mans del folre, trobar-se alguns braços pel camí. És més, si en un moment donat haguessin de moure peu, el mourien igualment fins a trobar un punt de suport fent-se espai per on pogués. On si que penso que pot ser més problemàtic és en els castells més grans i de resultat molt més incert. Per aquests castells monstres ja es necessita un gruix de pinya molt més gran, i aquesta sense tanta experiència ni assaig, no sé si acabarà de saber trobar la correcta posició dels braços perquè aquesta sigui efectiva i no contraproduent.
Un dels riscos que hi hauria si un casteller de folre mogués peu, podria ser que aixafés algun braç de la pinya podent arribar a provocar alguna lesió, però com que penso que la posició tampoc seria rígida difícilment es prendria mal per això. El que si penso és en la necessitat de que la posició dels braços de la pinya no sigui rígida i inamovible, perquè amb una llenya en que el folre acaba cedint (en la majoria de casos) es podria provocar alguna trencadissa de braços no desitjada.
En fi, que penso que es busquin alternatives i es busqui innovar sempre és positiu. Això també ajuda a evolucionar les tècniques per arribar més amunt en el sostre casteller, i si a sobre és en favor de la seguretat, encara millor.
Veurem com evoluciona aquesta nova tècnica “borinota” i si s’acaba portant a la pràctica potser el proper diumenge dia 8. En qualsevol cas, el que deu al·lucinar més amb tot plegat deu ser el Francesc Piñas, que ara si amb tota la raó del món, pot dir amb la boca ben plena d’orgull: “jo ja ho deia això!”
Una pinya amb els braços amunt sempre parteix d’una posició més defensiva, està clar. Malauradament només es poden treure conclusions definitives sobre possibles lesions amb la caiguda del castell. A nivell de folre suposo que als assaigs ja deuen tenir les primeres sensacions amb els canvis de peus amb la reducció d’espai. Tot és acostumar-se també. Els pros i els contres estan molt ben explicats pel Jordi Andreu. Bon plantejament i qui sap si millors resultats.
Crec que és adient fer un apunt respecte al procés empres per Castellers de Sans de cara a millorar la seguretat dels castellers que estan a la soca dels castellers amb folre. Com bé diu el Jordi Andreu, una de les persones més preocupades en aquest sentit era el Francesc Piñas, membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i un dels creadors dels primers folres del segle XX però com bé ha explicat des del primer dia el Pere Camprovin cap de pinyes de Castellers de Sants, tot va començar a la jornada de prevenció de lesions celebrada a Barcelona fa dos anys.
Aquí teniu el que vaig escriure fa dos anys al meu bloc.
“En el meu cas he participat en el del casteller de la colla Josep Maria Casanellas que ha portat a debat la conveniència de modificar les soques dels castells amb folre per a protegir als castellers de la soca que no estan a sota del folre. És un tema que jo no havia pensat prèviament però és una problemàtica a nivell de seguretat prou important per a tenir-la en compte. Prenent de referència el 2 de 8 amb folre que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va carregar al concurs de castells del 1970 i on es pot observar que els castellers de la soca estan situats amb els braços amunt, es va debatre si era viable tècnicament i més segur fer les soques amb els castellers amb les mans amunt a semblança d’una pinya.
En general es va considerar que els castellers que estan a la soca sota del folre haurien d’anar com van ara, amb els braços avall per un tema de col-locació de peus dels castellers del folre. I que a partir d’un determinat cordó la soca anés amb els braços amunt a semblança d’una pinya. És un tema que crec que s’hauria de provar a nivell d’assaigs per a veure la viabilitat tècnica. Si ho fos i realment fos una mesura que ajudes a que les soques siguin més segures no crec que s’hagués de menystenir.”
Semblava un tema oblidat però les males experiències de Sants els han portar a prendre la iniciativa, fet que se’ls ha d’aplaudir des del primer moment. I és que en un món casteller tant exigent, amb unes temporades castelleres tant llargues i exigents, dedicar temps d’assaig a prendre mesures en pro de la seguretat en el castells quan el pots dedicar a assajar altres castells o a millorar la tècnica és un fet digne d’elogi.
S’haurà de veure com evolucionarà aquest mètode a l’hora de tancar els peus dels castells amb folre. I si altres colles faran també el pas. Sortosament el món casteller ha evolucionat al llarg de la història i seguirà evolucionant.