La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha reclamat aquest dilluns al Parlament que la futura llei de drets culturals de Catalunya reconegui de manera específica les particularitats de la cultura popular i del teixit associatiu. El president de l’entitat, Albert Torres, ha comparegut davant la comissió parlamentària que tramita el projecte de llei.
La CCCC valora positivament que el text consideri la cultura com un dret universal i que estableixi un mínim del 2% del pressupost de la Generalitat destinat al Departament de Cultura, però considera necessari que aquest augment de recursos tingui una incidència directa en les colles i en l’activitat que desenvolupen a les places, als carrers i als locals d’assaig.
Un dels principals punts plantejats per la Coordinadora és la necessitat de diferenciar clarament la cultura popular associativa d’altres agents del sector cultural, com els grans equipaments, les empreses culturals o els mitjans de comunicació. L’entitat alerta que imposar a les colles les mateixes obligacions administratives que a estructures professionalitzades podria perjudicar un moviment que funciona, principalment, gràcies al voluntariat.
Per aquest motiu, la CCCC reclama que la llei incorpori un principi de proporcionalitat, simplifiqui els tràmits administratius i avanci cap a un model de finestreta única.
Finançament estable i suport al mecenatge
En l’àmbit econòmic, la Coordinadora ha defensat la creació de línies de finançament específiques, directes, estables i pluriennals per a la cultura de base. L’objectiu és evitar que els increments pressupostaris acabin concentrant-se únicament en els grans equipaments o en els sectors professionalitzats.
L’entitat també celebra que el projecte legislatiu contempli les quotes dels socis com una activitat susceptible de mecenatge i reclama incentius fiscals que facilitin el patrocini de l’activitat castellera per part d’empreses i particulars.
Locals d’assaig dignes
Torres també ha posat l’accent en les condicions dels espais d’assaig. La Coordinadora representa actualment 105 colles de Catalunya, repartides en 75 municipis i 29 comarques, amb més de 13.000 participants actius. A aquestes cal afegir-hi 17 formacions de fora del país.
Malgrat els avenços de les darreres dècades en matèria de seguretat, amb elements com els cascs homologats, les assegurances o la formació per prevenir lesions, la CCCC adverteix que encara hi ha colles que assagen en espais cedits que no disposen de les condicions adequades.
Per això, reclama un compromís de les administracions per garantir l’accés a locals d’assaig dignes, segurs i adaptats a les necessitats de l’activitat castellera.
La Coordinadora també ha advertit sobre l’aplicació a les diades de normatives concebudes inicialment per a concerts o espectacles de masses. Considera que el desplegament de la nova llei hauria de tenir en compte les particularitats pròpies dels castells i la seva presència habitual a l’espai públic.
«Als castells, el metge, la fustera, l’estudiant, la persona jubilada o la persona nouvinguda s’uneixen a la mateixa pinya per aconseguir un objectiu comú», ha destacat Albert Torres durant la seva intervenció al Parlament.




