D’on ve la paraula que designa qui corona un castell? L’historiador Joan Bofarull Solé parteix d’aquesta pregunta a L’enxaneta. Castells, història i etimologia, publicat per Rafel Dalmau, Editor. A partir de prop de quatre-cents documents, l’autor ressegueix la història del mot i el paper de la canalla en les construccions humanes, des dels balls de valencians fins als castells.
Bofarull situa l’aparició del mot enxaneta a Valls, coincidint amb els inicis dels castells. Segons l’autor, durant dècades va ser un localisme vallenc. Un dels episodis que en va afavorir la difusió va tenir lloc el 1882, quan diversos intel·lectuals catalans, valencians i balears van presenciar una actuació castellera i van començar a escriure sobre els castells i els seus protagonistes.
De genet a enxaneta
El llibre examina setze explicacions sobre l’origen del mot. Bofarull defensa la hipòtesi que el vincula amb genet i amb el nom dels zenets, una tribu amaziga. La recerca segueix el rastre d’aquests termes en diverses llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà, l’occità, l’àrab i l’amazic. L’autor també explora una possible connexió amb els orígens del circ modern, que fa més de dos segles es coneixia com a espectacle de genets.

El paper de la canalla, abans i ara
La canalla ja pujava a les estructures del ball de valencians abans que apareguessin els castells. Bofarull reivindica el valor educatiu i formatiu de l’experiència castellera i considera que, per als nens i nenes, formar part d’una colla i participar activament en els castells és una vivència enriquidora.
El llibre també qüestiona els tòpics que presenten els castells com una activitat perillosa i les acusacions de maltractament a la canalla. Bofarull atribueix aquestes afirmacions al desconeixement del món casteller o a l’animadversió envers la cultura catalana. L’autor sosté, fins i tot, que les construccions serien més perilloses sense la participació de la canalla.
Historiador, docent i casteller des de jove, Bofarull ha centrat bona part de la seva recerca en els orígens dels castells i els seus vincles amb altres tradicions de torres humanes, com els balls de valencians i les muixerangues. Ha rebut els premis Esperidió d’assaig sobre el món casteller i Isidre Rabassó d’identitat castellera.




