Actuació
També: diada, jornada castellera, exhibició castellera, trobada castellera, cita castellera.
Participació d’una o més colles en una diada o jornada en què aixequen castells davant del públic.
La guia per entendre els castells, les colles i el llenguatge de plaça.
0 fitxes visibles
Font terminològica: TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari casteller, 4a ed., 2024. Una fitxa pot agrupar diverses denominacions sinònimes.
També: diada, jornada castellera, exhibició castellera, trobada castellera, cita castellera.
Participació d’una o més colles en una diada o jornada en què aixequen castells davant del públic.
Bastir-se, un castell, de bon començament amb bona quadratura.
També: agafar roba
Subjectar amb la mà, un casteller de tronc, la camisa d'un casteller del seu mateix pis.
Agafar, un casteller de pinya, la faixa d'un casteller proper com a punt de suport i per a compactar la pinya.
Bastir-se, un castell, de bon començament amb mala quadratura.
Pilar que es forma a l'interior d'un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
També: acotxador | acotxadora, cassola, cassoleta
Infant del penúltim pis del castell que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar sobre seu i coronar el castell.
Foto: Lins Griñó
També: aixecar per baix
Alçar un castell a pols, començant pels pisos superiors.
També: assentar-se, clavar-se
Acabar de brandar, un castell, generalment quan s'han col·locat els pisos superiors.
Reforçar alguna posició del castell.
Trobada de la colla abans de les actuacions per practicar les estructures que poden fer.
Casteller que ocupa el primer pis del tronc del castell i que trepitja directament el terra.
Foto: Lins Griñó
Part inferior d'un castell, on se situen els baixos, i que li serveix de base.
També: plantar
Realitzar un castell.
Moviment d'oscil·lació d'un castell.
Fer, un castell, moviments d'oscil·lació.
Dit d'un castell amb folre.
Peça de roba amb botons i màniga llarga que cobreix el tronc dels castellers i que, juntament amb l'escut de la formació cosit sobre la butxaca, distingeix i identifica una colla castellera.
També: mainada
Conjunt de membres més joves de la colla, format pels enxanetes, els aixecadors i els dosos.
Sobrenom per a l'acotxador i l'enxaneta en conjunt.
Casteller d'experiència que dirigeix el bastiment del castell.
També: coronar
Llegar, el enxaneta, a la cima de un castell, encabalgado encima del aixecador con los pies sobre los hombros de los dosos o encima de los pies del aixecador.
També: quatre de vuit, 4de8
Castell format per 5 pisos de quatre castellers cadascun i el pom de dalt.
Foto: Xics de Granollers
Peça de seguretat específic per als castellers que es col·loca al cap.
També: construcció
Torre de dimensions i alçària variables, formada per persones enfilades les unes damunt les espatlles d'altres, pròpia de certes festes populars.
També: castell amb el pilar al mig
Castell que incorpora un pilar al centre de la construcció.
Relatiu o pertanyent als castells.
Persona que participa en el bastiment de castells.
Casteller que sosté el basament d'un castell.
A member situated between the bottom tier and the tier immediately below the twos.
També: catedral dels castells, cinc de vuit
Castell format per cinc pisos de cinc castellers cadascun i el pom de dalt.
Començar a tremolar, un castell, d'una manera ostensible i incontrolada, la qual cosa acostuma a ser l'anunci d'una caiguda imminent.
Conjunt organitzat de castellers sota un mateix nom, un mateix color de camisa i dirigits per un cap de colla.
També: home de darrere | dona de darrere
Casteller de pinya que se situa darrere el baix i, amb el pit, intenta evitar que se'n vagi endarrere.
Cadascun dels grups de castellers que van omplint de manera concèntrica els espais buits que queden a la pinya.
Últim cordó de seguretat en què les persones miren el castell i fan força únicament amb els braços.
Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d'un castell.
També: completar, executar
Desfer un castell sense fer llenya, després d'haver-lo carregat.
Fer baixar l'estructura d'un castell abans de carregar-lo.
Caure del castell sense que la resta de l'estructura cedeixi.
Actuació castellera, especialment quan hi participa més d'una colla castellera, que se celebra en un lloc i una data determinats.
Foto: Lins Griñó
Pressionar endavant amb el pit, un casteller de la pinya, del folre o de les manilles, per impedir que el casteller que té immediatament davant es faci enrere a causa del pes del castell.
Casteller que ocupa el primer pis del pom de dalt del castell.
També: dos tancat | dos tancada
Dos que se sitúa sobre la rengla y que coloca los pies encima de los hombros del casteller del piso inmediatamente inferior, en un castell de estructura de tres o de cinco.
Dos que coloca los pies encima de los hombros de dos castellers distintos del piso inmediatamente inferior, en un castell de estructura de tres o de cinco.
També: pilar fort, pilar ple, plena
Pilar que se situa a la dreta de la rengla en un castell d'estructura de tres o de cinc, pel qual pugen l'enxaneta i el dos obert.
Començar a bastir un castell.
Dit d'un únic pilar d'un castell que s'ha desplaçat cap endins de la construcció mentre que les distàncies entre les altres rengles són correctes.
També: aleta
Infant que corona un castell.
També: buida, pilar buit, pilar fluix
Pilar que se situa a l'esquerra de la rengla en un castell d'estructura de tres o de cinc, pel qual puja l'aixecador.
Dit d'un únic pilar d'un castell que s'ha desplaçat cap enfora de la construcció mentre que les distàncies entre les altres rengles són correctes.
Nombre i disposició dels castellers que formen el tronc del castell.
Peça de roba molt més llarga que ampla amb què els castellers se cenyeixen el cos per la cintura, donant-li diferents volts, que serveix per a protegir-los els ronyons i l'esquena i és un dels punts de suport dels peus a l'hora de bastir un castell.
Foto: Lins Griñó
També: tapaforats
Casteller de pinya que, sense aixecar els braços, ocupa un espai buit per compactar la pinya o per permetre la millor col·locació d'un mans al seu darrere.
Alçar, l'enxaneta, la mà en el moment de coronar un castell o un pilar.
Moment delicat de l'execució d'un pilar en què l'enxaneta es troba a l'esquena de l'últim pis abans de completar la construcció.
Caure, un castell, abans o després de carregar-se.
Col·laborar, els castellers o els afeccionats, en l'execució d'un castell tot col·locant-se a la pinya.
Foto: Lins Griñó
Hacer fuerza con la punta de los pies de manera similar a como se hace en el ballet.
Conjunt de castellers que reforcen la pinya d'un castell i que serveixen de suport als terços.
Posició en una pinya que omple el forat de la cantonada de manera que acaba tenint una forma triangular.
Castell que té una dificultat d'execució superior al 3 de 9 amb folre.
Fer un moviment de rotació respecte a l'eix de simetria.
Instrument de vent popular que consisteix en un tub de fusta de forma troncocònica, d'uns 35 cm de llargada, reforçat generalment amb dues argolles, que amplifica el so produït en bufar a través de l'inxa.
També: gralla de claus, gralla llarga
Gralla de nou forats melòdics i dues o més claus per a obrir i tapar els forats, que emet un so dolç i suau.
També: gralla curta
Gralla de set forats melòdics i dos de sonoritat, que emet un so sec i dur.
Persona que toca la gralla.
Foto: Lins Grinó
Castell que ha caigut després del toc de les gralles i abans de ser carregat.
Intent que, un cop comptabilitzat com a vàlid, es desmunta abans de ser carregat.
També: mans lateral
Mans que se situa darrere les crosses i, amb els braços estirats, subjecta les cuixes dels segons pels costats.
Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
Casteller de la pinya, del folre o de les manilles que treballa bàsicament amb les mans i amb els braços per apuntalar els castellers situats al pis immediatament superior.
Foto: Lins Grinó
També: matines
Cercavila tradicional amb grallers i timbalers que se celebra a primera hora del matí per a anunciar una festa i reunir els castellers.
Part del castell integrada pel pis de dosos, el pis d'aixecador i el pis d'enxaneta.
Foto: Lins Griñó