Dilluns, 16 Setembre 2019

3de9f i 4de9f. Dificultat compartida?

Avaluar els castells pel seu grau de dificultat és un dels grans dilemes habituals del món casteller i que sempre crea diversitat d’opinions. Ningú no posa en dubte la diferència de dificultat entre un castell de gamma extra comparat amb un de la gamma de 8, però aquesta obvietat desapareix quan dins de la mateixa gamma s’han de diferenciar per factors com l’estructura, alçada, nombre de castellers o dificultat tècnica. Arribats a aquest punt, en la gran majoria de casos es fa ús de l’únic referent que existeix per saber si un castell està per sota o per sobre d’un altre: la taula de puntuacions del Concurs de Castells de Tarragona.

Tot i que un gran nombre de colles l’accepta com a barem de mesura per definir aquesta escala de dificultat, no per això està exempta de debat, com és el cas del 9de8 Vs. 2de9fm o com el que us volem exposar avui: 3de9f Vs. 4de9f.

   

Sempre s’ha dit que el 3de9f és més complicat de completar que el 4de9f, ja que només està format per 3 pilars, a diferència del 4 que té una rengla més, proporcionant-li més estabilitat. Fins aquí podem estar d’acord. Ara bé, quan sumem altres factors com els que comentàvem possiblement no estigui tan clar i pot donar peu a la reflexió.

Estadísticament, el 4de9f és menys sovintejat per totes les colles; En total s’intenta gairebé el doble de vegades més el 3de9f que el 4. Si seguim amb les estadístiques, el 3de9f arriba a veure l’aleta en un percentatge més elevat que el 4de9f, concretament el 71,5% es descarrega i l’11,6% dels intents es carrega, a diferència del 4de9f, que es descarrega el 69,9% dels intents i el 10,4% de les vegades queda en carregat. El 3de9f l’han coronat fins a 16 colles, a diferència del 4de9f que només ha vist l’aleta per part de 12 colles, i totes elles també han assolit el 3de9f en algun moment de la seva història. D’aquestes 12 formacions que han fet l’aleta al 4de9f, 8 van entrar en la categoria de 9 carregant o descarregant primerament el 3de9f.

(Dades: juny 2016)

Castell Descarregats Carregats Intents Int. desmuntats
3de9f 1090 176 128 127
4de9f 652 96 85 97

 

Si mirem les estructures amb un pis més, veiem que les posicions a la taula de punts s’inverteixen, passant el 4de10fm a estar més valorat que el 3de10fm. En canvi, amb un pis menys es mantenen les posicions segons la dificultat, el 3 es considera més difícil que el 4.

Amb aquestes dades a la mà hem volgut saber l’opinió de quatre castellers, 3 dels quals són caps de colla en l’actualitat: Toni Bach i Manel Urbano per una banda, dels Castellers de Vilafranca i Colla Vella dels Xiquets de Valls respectivament, dues de les formacions que més sovintegen els castells de 9 bàsics. D’altra banda Raimon Garriga, dels Castellers de la Vila de Gràcia, com a colla representant de les que els han assolit recentment, i, finalment, Guillem Comas, l’excap de colla dels Minyons de Terrassa, que ha dirigit l’única diada amb els dos castells de 10 descarregats. Als 4 els hem formulat un petit qüestionari per intentar esclarir (o no) una mica més el tema.

Quines diferències hi ha entre el 3 i el 4de9 amb folre? 

Toni Bach: “El 3 té una rengla menys, té més inestabilitat i fa que el pom de dalt li costi més aguantar-se”
Manel Urbano: “Trobar la qualitat d’un quart de 4de9f és més fàcil que en un 3de9f”
Raimon Garriga: “El 3 requereix un tronc més especialista però és més fàcil d’assajar si vas just de gent pels castells de nou. El 4 és menys tècnic i permet més canvis…”
Guillem Comas: “Él 4 és un castell que aguanta molt millor si està mal quadrat. En canvi el 3 costa més mantenir-lo amb males mides”

Per què es fan més intents de 3de9f que de 4de9f?

Toni Bach:”Això es veu de seguida amb les colles novelles que estan fent castells de 9, una de les coses que costa més és acumular una massa social que permeti fer castells més grans i més variats”
Manel Urbano: “Per què és més fàcil d’assajar i necessites menys gent”
Raimon Garriga: “Per fer un 3de9f fora de casa les colles en tenen prou amb 200 camises i una mica d’ajuda de la plaça. Pel quatre ja són 250”
Guillem Comas: “És més difícil d’assajar el 4 que el 3, per volum de gent. Tothom pensa que el 4 és més senzill, però pels Minyons ens ha costat més de lligar que no pas el 3”

En aquestes dues estructures existeixen diferències tècniques respecte als mateixos castells amb un pis menys, 3 i 4de8 i un pis més, 3 i 4de10fm?

Toni Bach: “Les diferències hi són perquè hi ha molta més gent que requereix tenir un assaig o un treball que és el que et condiciona tirar abans el 3 que el 4. Si has de treballar un folre de 4de10fm necessites formar un número més de gent que ha d’estar preparada. Al 4 els dos dosos van oberts mentre que el 3 n’hi ha un de tancat, és un afegit que posa menys estabilitat, i quan travessa l’enxaneta ha d’estar preparat. Han de ser dosos més bons que un casteller de 4 i si les colles tinguessin més gent a l’assaig abans farien el 4de9f. No passa el mateix amb el 3. A més, s’entra primer pel 4de8 que la torre de 7. És més fàcil trobar 4 terços de 4de8 que dos de torre de 7”
Manel Urbano: “Sembla que la complexitat del 4de10fm hauria d’augmentar a nivell de pinya, folre i manilles, però el fet que l’estructura sigui més assequible (a nivell de 8 pisos), et pot donar una sèrie de facilitats a dalt de les manilles”
Raimon Garriga: “Desconec els castells de 10 tècnicament. I entre els castells de nou i el de vuit, si parlem del tronc no hi ha gran diferència tècnica, fora del fet que s’ha de formar un pis de troncs nou, el dels segons tapats. Pel que fa al 4 la posició dels terços del quatre de nou i la seva forma de treballar amb les mans és molt diferent de la de la pinya del 4de8, i és un aprenentatge que els costa de fer més que no pas amb el tres”
Guillem Comas: “En els castells de 10 els castellers s’agafen diferent. El treball a nivell tècnic individual de cada casteller és diferent. Al 4 s’agafen més a munt i es defensa més de pit i espatlles. En estructura de pinya són encaixos diferents però no és el que més destacaría”

El 3de9f o el 4de9f, quin és més difícil? A la taula de puntuació del Concurs creus que estan ben posicionats o s’haurien d’invertir l’ordre de valoració?

Toni Bach: “El 3, sempre ho he cregut. I quan li afegim una agulla encara queda més demostrat. El problema és quan passem als castells de 10.
El quatre requereix més gent (ja es veu en el 3de9f i el 4de9f). Aquest empat, que no és un tema tècnic, sinó una dificultat de treball, en els de 9 sembla que s’igualen, i a la que passes al 4de10 aquesta dificultat fa que aquest sigui més difícil que el 3de10. A dia d’avui estan ben posicionats. Al final, els castells que van amb folres i manilles són ajuts. A la que els treiem, si  imaginem uns hipotètics 4de10 o 3de10 amb folre sense manilles, tots veurem més difícil el 3 que el 4. La resposta la tens aquí, veuràs més possible fer el 4de10f abans per l’estabilitat que té i perquè assoliràs abans el 4de9 net que el 3de9 net.
Necessites tanta gent que aquell ajut que posem als castells t’acaba posant una dificultat a la taula, coordinar i sincronitzar tot allò  t’acaba suposant un problema”
Manel Urbano: “És més difícil el 3”
Raimon Garriga: “Crec que si tens habitualment el peu suficient per poder triar entre fer un o l’altre i els has pogut assajar amb igual comoditat a l’assaig (cosa que, que jo sàpiga no passa a cap colla) potser el quatre és un punt més segur de fer. Però com que la realitat no és aquesta i el volum d’assaig que acumula el 3 és molt superior al del 4, i com que la realitat a plaça així ho diu tant en nombre d’intents com en index de caigudes, doncs tot això em duu a considerar el 4de9f com a més dificil que el 3de9f.
En el fons debatre la posició del 3 i el 4 a la taula és debatre sobre per quina colla es puntua el castell: Si per la colla que té el castell assolidíssim o per la colla que el té com a castell frontera.
Per les colles que tenen molt apamats els castells de 9 potser el 4 és més fàcil, però per la colla que comença a fer castells de nou, el 4 és més difícil. Potser és que els castells no haurien de tenir un valor absolut, sinó també un valor condicionat per l’esforç que per una colla significa intentar-los”
Guillem Comas: Valorar amb punts és impossible i depèn de moltes coses, no sé quin ha de valdré més. Sí que pots mirar les estadístiques i veure els números d’una estructura i altra. No vull dir que el 4 ha de valdre més, però sí que els Minyons n’hem fet molts  menys”
   

Segueix-nos a les xarxes socials:

1 COMENTARI

  1. Coincideixo, per raons obvies, amb les opinions dels experts, els caps de colla consultats. Han donat unes opinions força objectives, sense condicionar-les a les possibilitats de la colla propia.
    Felicitats a tots ells per aquest exercici tant professional.

    Dit això, des de sempre he pensat que a la puntuació dels castells en cada actuació, li manca un aspecte, mes subjectiu però, des del meu punt de vista, absolutament necessari: L’aspecte estètic.
    Soc conscient de la dificultat de valorar l’estètica d’un castell ràpid, ferm, que no es mou gens, que es descarrega amb facilitat en comparació amb un altra que tremola tot, que es corona amb dificultat i que es descarrega pels pels.
    O també que no es descarrega però “pujava segur”, i cau quan es descarregava ben avall o quan l’enxaneta just posa peus.
    Com les sardanes, que no conta no més si acaben al’hora, si han contat bé, sino també l’estètica, l’elegància dels balladors. Els dansaires, no ho protesten mai.

    També val a dir, que no he cregut mai que els castells descarregats poguessin puntuar. Al meu entendre, un castell s’ha de descarregar per estar fet. I si no està fet… no està fet.
    Un altra cosa seria que es registressin com es fa ja amb els intents, desmuntats sense que arribin a fer llenya…

    Queda dit.

    I repeteixo les meves felicitacions als caps de colla entrevistats per la seva objectivitat.

FER UN COMENTARI

Escriu el teu comentari
El teu nom

Opinió

10 adjectius pel Sant Fèlix 2019

Article de Cugat Comas

La contrareforma

Article d'opinió de Cugat Comas