S’ha mort Josep Sala, fundador i primer cap de colla dels Castellers de Barcelona

Aquesta passada nit ha mort Josep Sala i Mañé, membre fundador dels Castellers de Barcelona, als 82 anys. Sala va nèixer a Vilafranca del Penedès el 1938 i va començar la seva trajectòria castellera de ben petit com a enxaneta dels Castellers de Vilafranca. De fet el seu pare, Ramon Sala, va ser el segon cap de colla de la formació vilafranquina. Durant la seva etapa amb els verds també va participar als poms de dalt dels Nens del Vendrell.

Anys més tard la familia del Josep Sala es va traslladar a Barcelona, i el 1958 va fundar el Cos de Castellers de Ballets de Catalunya, que va desaparèixer cinc anys més tard. Es convertiria però, en l’embrió dels Castellers de Barcelona, entre els quals Sala i altres vilafranquins residents a la capital catalana van fundar el 1969.
En va ser el primer cap de colla de l’entitat, càrrec que va ocupar fins el 1976, i durant mitja temporada del 1986. Sota el seu lideratge es van anotar els primers castells de 7, com el 4de7 a la Diada de Sant Fèlix del 1971 (aleshores Trofeu Anxaneta de Plata), o el 4de7 amb l’agulla al Concurs de Castells del 1974.

També en la seva etapa com a cap de colla els barcelonins es van convertir, l’any 1972, en la primera i actualment única colla no vallenca en actuar a la Plaça del Blat, amb una meritòria clàssica de 7 al costat de la Colla Joves Xiquets de Valls, motiu de l’entrevista que el 2017 va fer aquest mitjà a Josep Sala.

L’any 1982 va ser el terç del primer pilar de 6 de la història dels vermells, carregat a Banyeres del Penedès, i el 2003, ja residint novament a Vilafranca, va ser administrador de la Festa Major.

En Sala va ajudar als Moixiganguers d’Igualada durant els primers passos de la colla, amb qui va mantenir una gran rel·lació al llarg dels anys. Admirat al món casteller, el 2015 va rebre el Premi a la Trajectòria per part de la Revista Castells, i aquell mateix any els Castellers de Barcelona van batejar amb el seu nom el pati d’assaig del nou local. El 2008 va rebre el premi Sant Martí que atorga el districte barceloní. La seva darrera aparició en una plaça v ser el passat 8 de març, presenciant l’actuació de les Castelleres de Barcelona, on van aconseguir el 7de7 femení, fet pel qual es va mostrar molt emocionat.

La família ha difòs aquest missatge de comiat de Josep Sala:

“Fa temps que penso que quan marxi d’aquest món, he de ser jo que m’acomiadi. En comptes de les esqueles habituals, prefereixo deixar escrites unes paraules adreçades als altres. Ben mirat, els escrits que veus de vegades, com si pugués llegir-los qui se n’ha anat, no tenen receptor.

Bé doncs, FAMÍLIA, AMICS, COMPANYS, CONEGUTS i DESCONEGUTS, el temps que hem conviscut ha estat bé. Potser una mica curt… De tota manera, com que en aquest món hi estem de pas, ja podíem comptar-hi que anirem passant.

Segur que m’hauran quedat coses per fer, perquè aquest món és tan ric i divers, i interessant, que no hi ha temps per tot el que ens pot atraure. Però vaja, déu n’hi dó, el que he pogut fer. Tot i que algunes coses, potser les faria d’una altra manera.

En general la valoració que faig del meu pas pel món és “DÉU N’HI DO”.