09.10.2014
Leandre Ibar | Valls
Ramon Solé i Salesas, “Ramon de Nulles”, el casteller de més edat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va traspassar a Valls el passat 7 d’octubre, als 92 anys
[dropcap]F[/dropcap]ill de Nulles (Alt Camp), el poble que li va donar el seu renom casteller, va créixer en el si d’una família pagesa de conviccions progressistes i catalanistes. Als nou anys ja treballava com a pastor del ramat de bens del poble i va veure estroncada la seva joventut per la postguerra i la repressió franquista: el seu germà gran i el seu pare van ser empresonats (el germà va morir al penal de Burgos), amb la qual cosa es va haver de fer càrrec de la seva família amb només setze anys.Els castells van ser sempre la seva gran passió i passarà a la història com un dels 104 participants de la refundació de la Colla Vella, el 1947, en la qual també va prendre part un altre germà seu, Josep. Com els castellers d’antany, era conegut pel seu caràcter fort i sofert, però alhora per la seva humilitat i senzillesa. A causa de la seva constitució física, va ocupar sempre posicions en els pisos baixos dels castells, ja fos a la pinya, al folre o com a segon. La seva construcció més preuada va ser el quatre de vuit de la diada de Sant Fèlix de 1958, el primer descarregat per la Vella des de la reorganització, i en el qual va pujar de segon d’esquena a l’Ajuntament.
També va parar a segons altres grans construccions dels anys 50 i 60, com el tres de vuit carregat al Concurs de Tarragona de 1956, que va donar la victòria als rosats. Així mateix, va formar part dels primers folres del dos de vuit, el 1969.
Justament el Concurs de Tarragona d’enguany va ser la darrera actuació que va veure, des de casa i per televisió, dos dies abans de morir. Segons va explicar el seu fill Pere, casteller i ex president de la Colla Vella, en un emotiu discurs de record en el funeral, Ramon de Nulles va gaudir d’allò més amb la gran actuació de la seva colla i amb el castell de deu.
La cerimònia religiosa de comiat, que va tenir lloc el dia 8 d’octubre, va deixar petita l’església del Lledó de Valls a causa de la munió de familiars, amics i companys castellers que es van aplegar per dir-li l’últim adéu. La fotografia del carro gros de 1958 va ocupar un lloc preferencial en les esqueles de recordatori que es van repartir als assistents, juntament amb el poema de Salvador Espriu Nosaltres tots, castellers.
Ramon de Nulles deixa darrere seu una àmplia nissaga castellera, ja que, a més del seu fill, també vesteixen camisa rosada el seu gendre, dos néts, una néta i dos néts polítics.
