Benet Iñigo | Periodista de Rac1 i Casteller
La presència de castells en un anunci d’una entitat bancària és una història d’èxit. El món casteller té avui més prestigi social que mai, ha sabut exposar els seus valors i la immensa majoria de la població els reconeix. Tant, que criden l’atenció dels publicistes. Tant, perquè els vulgui fer seus qui menys s’ho mereix. Igual que els anuncis de les elèctriques s’omplen de paisatges verds, els bancs fan pinya. I a mi em fa mal als ulls.
Puc entendre els motius que han portat una colla a participar en l’anunci del BBVA; des de pagar el local a abaratir viatges per als castellers són arguments que pesen. I per alguns decantaran la balança. De fet, moltes colles han/hem fet actes amb la pinça al nas. Potser una diferència és que actuant amb camisa de colla compromets el prestigi de l’entitat, i actuant amb camisa d’assaig vols representar el món casteller. Hi ha d’haver fronteres? Qui i com les ha de posar?
No crec que la Coordinadora de Colles hagi de fiscalitzar tots i cadascuna de les activitats de les colles. La casuística pot ser tan variada, les sensibilitats tan diferents, que normativitzar és pràcticament impossible, un niu de picabaralles i greuges. Tampoc crec que se n’hagi de rentar les mans, com ha fet aquest dimarts en roda de premsa. Pot tenir opinió, pot recomanar. Bé va entomar amb valentia el debat de la publicitat a les camises i ha liderat amb encert altres qüestions espinoses. També és cert que la CCCC no ho pot controlar tot; i si el proper anunci el fan actors, i no cap colla castellera? Però alhora, qui sinó la Coordinadora i les mateixes colles han d’encarregar-se de preservar la bona imatge dels castells?
L’emissió de l’anunci ha aixecat polseguera dins el món casteller, on ja sabem que no costa gaire obrir polèmiques, però també fora. Quants comentaris de veïns i amics posant-se les mans al cap i acusant el banc de cinisme! Aquest cop l’entitat és el focus de les crítiques per apropiar-se dels valors castellers, però alerta que a poc a poc, aquest i altres usos no contaminin. L’èxit s’ha de saber gestionar o passa factura, i tractant amb segons qui, pot arribar amb interessos. Com a mínim cal que plantegem quins riscos estem disposats a assumir. Si més no, permeteu-me la ironia: Parlem?
