Dissabte, 30 maig 2020

«Aquest difícil castell que estem vivint també el descarregarem»

|

La canalla és el tresor més preuat de les colles. La crisi del coronavirus ha provocat una aturada total i, en conseqüència, també de l’activitat castellera. Els més petits i petites de la casa s’han vist obligats a canviar les seves rutines. Estudiar, jugar, parlar amb els amics i, fins i tot, assajar des de casa. Han passat 42 dies tancats però el pròxim dilluns tornaran a sortir de manera controlada. Així doncs, com s’ho fan els equips de canalla per mantenir la unió i cohesió del grup dels més petits de la colla?

“La cohesió de grup és una de les prioritats”

L’equip tècnic dels Castellers de Terrassa espera amb ganes el retrobament amb la seva canalla. Una de les premisses des de l’inici del confinament era mantenir la forma física. Per això, han organitzat una activitat diària de preparació física. A més de crear activitats lúdiques de dibuix, de jocs de rol o de taula virtual, així com, reunions setmanals per crear noves línies de futur. Xavi Salazar, cap de canalla, afirma que “la cohesió de grup és una de les prioritats”. De fet, ja és habitual que facin activitats presencials mensuals per tal d’estrènyer els lligams en una temporada normal.

Publicitat

A la Núria Parejo, dosos dels Castellers de Terrassa, se li fa pesat el confinament. Amb 14 anys la situació se’ls fa difícil, ja que és una etapa amb la qual volen estar amb els seus amics. A més, l’entristeix veure com les actuacions previstes van passant, i més en un any que la colla fa 40 anys. Durant el dia està bastant entretinguda amb els deures, que no en són pocs, a més dels entrenaments físic virtuals que els ha posat l’equip de canalla. També celebren videotrucades amb la resta de nens per amenitzar el confinament i jugar al torneig de parxís amb tota la colla. Es nota que troba a faltar la gent i els castells. Tot i això, la Núria té clar que “la canalla també espera amb ganes tornar a fer castells”.

La Llura García, enxaneta i dosos dels de la camisa blau turquesa, té 9 anys i està passant el confinament amb més tranquil·litat, però amb ganes de sortir. Passa el temps fent deures, i l’exercici físic de l’equip de canalla i ho combina amb veure pel·lícules i sèries. La Llura i el seu germà s’han creat el seu lloc a casa. Sí, han deixat volar la imaginació i s’han fet un sofà amb mantes i coixins a la galeria del balcó per tal de jugar amb ninos i escoltar música. També troben a faltar els seus companys i companyes de colla i té moltes ganes de pujar. Tot i això, envia un missatge de tranquil·litat i serenor al món casteller: “aviat podrem sortir i fer el què més ens agrada”.

L’enginy per passar el temps sobrepassa la imaginació dels més petits. Com és el cas de l’Helena Salvador, dosos dels de Terrassa, que ha montat una taula de ping-pong a la taula del menjador de casa seva. Tot i tenir molts deures, entrenaments, aprendre a cuinar i veure pel·lícules, els dies se’ls fan llargs. Per a ella, els castells són màgics i no entén una vida sense ells. “Si no fas castells, què fas?”, afirma amb un somriure tímid. Per això, envia un missatge d’ànims a tots els castellers i castelleres i afirma que “aquest gran i difícil castell que estem vivint també el descarregarem”.

“Aviat tornarem a les places”

Des que van parar els assajos, l’equip de canalla dels Castellers d’Altafulla ha preparat reptes d’entreteniment i han mantingut el contacte directe de manera constant. Fer un pilar, tocar el toc de castells, fer un pom o dibuixos de castells han estat algunes de les activitats pensades cada dimarts i cada divendres, dies que haurien d’assajar. Tot i això, treballar la cohesió de grup telemàticament se’ls fa més complicat, ha assegurat Maria Morell, cap de canalla. També comenta que, tot i tenir moltes ganes de fer castells, només portaven dos assajos i la rutina no s’havia establert i d’haver-se suspès més endavant, creu que els hauria afectat més.

D’altra canalla sembla que s’ho està passant d’allò més bé. És el cas de la Paula Fuentes. Té 9 anys i és enxaneta dels Castellers d’Altafulla. Dins la rutina de la resta, també fa deures, juga amb la família i veu la televisió, tot i que troba a faltar jugar amb els seus amics i sortir al carrer. Tot i això, ha aprofitat el temps per decorar les parets de casa seva amb quadres que ha pintat o ha cuinat pastissos i galetes per llepar-se’n els dits. La canalla dels de la camisa lila manté el contacte mitjançant videotrucades. Ella parla amb la seva companya i amiga Zoe, que també és enxaneta com ella. La Paula es mostra esperançada que aviat tornarem a les places i té moltes ganes de fer castells però, sobretot, d’estar amb la colla plegada.

“La temporada vinent tornarem amb més forces i ganes que mai”

La Naïs Cerón té 10 anys i es troba en el compàs d’enxaneta a dosos. Enguany, amb un sol assaig que havien fet els d’Altafulla, havia començat a tastar aquesta posició i ara, tal com afirma, “s’ha quedat amb les ganes de seguir”. El confinament se li està fent bastant llarg i avorrit i, entre d’altres, enyora sortir els divendres al vespre per anar a assajar. També passa el temps jugant amb la seva germana, fent esport, estudiant i fent dibuixos. El seu enginy l’ha portat a fer un drac amb ganxet i crear un idioma secret per comunicar-se amb una amiga sense que ningú s’assabenti. La Naïs enyora els castells però té la seguretat que “la temporada vinent tornarem amb més forces i ganes que mai”.

Mantenir la canalla més unida que mai, el repte del confinament

Els Castellers de Sabadell també es troben setmanalment per videoconferència per mantenir la unió de l’equip. Mímica, reptes o recordar actuacions són alguns dels exemples que empren per seguir en contacte. L’equip de canalla afirma que aquestes iniciatives els permet retrobar-se i compartir petits moments durant el confinament, fins i tot amb membres que estan vivint a l’altre extrem de l’oceà, com a Mèxic.

“Hem de gaudir dels castells encara que no fem actuacions”

La Neus té 11 anys, és enxaneta i dosos dels Saballuts, i també enyora els castells. Com la resta, es passa el dia fent deures, jugant a jocs, fent activitats que l’equip de canalla els ha preparat i practicant molt d’exercici. Sobretot, manté el contacte amb els seus amics i amigues de la colla, ja que els trobar a faltar, igual que els assajos, les diades i veure la colla, en general. La Neus té ganes de tornar a la normalitat però afirma que “hem de gaudir dels castells encara que no fem actuacions”.

La Carla dels Saballuts s’ho està passant d’allò més bé durant el confinament. Els tècnics de canalla els han organitzat activitats, com pintar alguns dels dibuixos de l’il·lustrador i company de la colla, Dani Cruz (el que il·lustra aquest article) i altres exercicis, de manera que, està prou entretinguda. També parla amb els seus amics i amigues de la colla, tot i que els troba molt a faltar. Tot i ser moments difícils, la Carla afirma que “no hem de deixar els castells enrere. Quan puguem, farem els assajos i les actuacions”.

Fer pinya contra la Covid-19

Igualada va ser el primer municipi de l’Estat en confinar-se a causa del brot. Per tant, els Moixiganguers porten un parell de dies més respecte a les altres colles. Per això, els minimoixis, la canalla, mantenen el contacte entre ells i amb la resta de la colla per sentir-se més units que mai, tal com ha comentat la Laura Just, cap de canalla dels Moixiganguers d’Igualada.

“Si fem cas del que ens diuen, d’aquí poc tornarem a voltar per les places”

L’Etna té 11 anys i és dosos dels igualadins. Ja s’ha acostumat a la rutina d’estar a casa. Cuina, llegeix, mira sèries i fa deures. Encara que s’hagi normalitzat, troba a faltar la família, els amics, els castells, la muntanya, jugar a hoquei o fer atletisme. Com veieu, una noia molt activa. Per sort, manté el contacte amb la resta de la canalla juntament amb els tècnics, o sense ells, per videoconferència, i s’expliquen com estan passant els seus dies de confinament. Des de l’equip tècnic els envien reptes d’allò més divertits i entretinguts, com yoga o zumba, però d’altres més pensats en els castells com l’entrenament físic. De tot se n’apren, ha comentat l’Etna i afegeix que “si fem cas del que ens diuen, d’aquí poc tornarem a voltar per les places”.

De la mateixa manera li passa a l’Ona, té 14 anys i és quinta dels Moixiganguers. Al principi també li va costar, es posava nerviosa i, fins i tot discutia amb la seva germana. Però, ara ja s’hi ha acostumat i aprofita el temps fent bastant exercici, cuinant, llegint i parlant amb els amics. Ella també participa en les trobades per videotrucada amb la resta de la canalla que comentava l’Etna. Aquests dies li han servit per reflexionar sobre la importància d’estar tots plegats i, sobretot, sobre allò que més els agrada, fer castells. “Forma part de les nostres vides i és una de les coses que més trobem a faltar, estar tots junts, i passar-nos-ho bé. Ajudar-nos grans i petits per poder aconseguir tots els nostres somnis. I això és el que hem de fer ara, estar units per poder combatre la Covid-19”.

L’Aina, aixecadora i enxaneta, té 7 anys i també enyora molts els castells, sobretot la torre i l’equip de canalla. Com la resta, manté el contacte amb els seus companys i companyes de colla i té moltes ganes de veure’ls.

Quan tot això s’acabi, els més valents tornaran a estar al peu del canó i dibuixar totes les aletes que han quedat pendents. No en tenen cap dubte, si fem cas, d’aquí poc tornarem a voltar per les places per descarregar aquest difícil castell.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.