Dissabte, 27 novembre 2021

Un protocol al servei del món casteller

|

- Publicitat -

El 17 d’octubre la Comissió d’Equitat dels Castellers de Barcelona va presentar a la colla el primer protocol de prevenció, detecció i actuació contra l’abús sexual infantil del món casteller. S’ha elaborat de manera participativa, en trobades obertes i buscant la màxima representativitat dels col·lectius de la Colla i perfils professionals diversos.

El protocol neix com la primera versió d’una eina que ha de ser revisable amb el temps i adaptable a les particularitats de context de qualsevol entitat de cultura popular que treballi amb canalla i en vulgui fer ús. És per aquest motiu que es difon de manera oberta i ha estat immediatament cedit a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb l’objectiu d’obtenir-ne una versió neutra i que tota entitat en pugui afegir el detall del seu context, incrementant-ne la utilitat i fent-lo seu.

Publicitat

Les colles castelleres estan farcides d’elements enriquidors per a la canalla que hi participa, des de la tramesa cultural o l’educació en valors, a l’elevat nivell de diversitat social i intergeneracional que arrosseguen. L’aportació de tots aquest factors té un valor incalculable, però a la vegada suposa també la necessitat d’incloure una mirada crítica des de la prevenció que ens permeti garantir els drets dels infants i adolescents que acollim així com detectar-hi les potencials situacions de risc que se’n desprenen.

No es tracta de tornar-se alarmista i veure perill a tot arreu, sinó més aviat de ser conscients respecte quines actituds i maneres de fer poden resultar inadequades, tòxiques o, directament, una vulneració dels drets dels nostres menors d’edat.

El valor dels protocols ha de recaure en unificar la mirada de l’entitat vers la cura de la població que atén, ajudar-nos a prendre consciència de tots els prismes que ens conformen i potenciar una línia de creixement conjunt que contribueixi activament a que aquesta gran família que conformem sigui un lloc més sa, més segur i més constructiu per a totes les persones que creuin la porta dels nostres locals.

Presentació del Protocol dels Castellers de Barcelona

No cal haver viscut situacions de risc per prendre consciència de la necessitat d’un protocol. Precisament, és necessari tenir-ne per reduir el risc que apareguin. La utilitat del protocol tampoc recau en el document en sí, sinó en el procés d’interiorització per part del gruix de la colla. Ha de ser una guia d’estratègia per mantenir-nos alerta, sense convertir-se en un factor limitant per ningú.

D’aquesta manera, els protocols ens ajuden també a detectar necessitats dintre el nostre entorn, fent necessari sovint acompanyar-los d’un pla de formació que permeti, a qui ho necessiti, comprendre’n millor els principis i la finalitat de les estratègies proposades. Integrar tots els individus a la mirada col·lectiva resulta també enriquidor per al context i aporta l’anàlisi d’escenaris que podrien haver-nos passat per alt.

Tot i així, quan parlem de canalla, l’eina més important de la que podem disposar no és cap protocol, sinó la vinculació afectiva, educativa i positiva amb els infants i adolescents amb qui duem a terme la nostra tasca. Establir vincles de confiança és el principal factor que ens permetrà rebre informacions directes o indirectes, verbals o no, respecte qualsevol situació que s’estigui donant. És imprescindible dur a terme un treball de proximitat més enllà de la tasca estrictament tècnica, perquè no podem oblidar que abans de ser castellers som persones, que això implica moltes dimensions i que (sobretot quan parlem de menors d’edat) aquestes dimensions impliquen responsabilitats en el tracte i l’educació.

Lluny de convertir les nostres aficions en una tasca feixuga i plena d’exigències, cal que ens plantegem què ens agrada de la nostra entitat, què volem que transmeti a la gent que hi acudeix i què hi podem aportar al respecte. I per tant, que obrem amb consciència i coherència.

Cal que els protocols ens serveixin per actuar de manera equitativa amb tots els integrants de la nostra entitat i, per tant, que ens indiquin de quina manera hem d’actuar. Com és el cas del protocol contra l’Abús Sexual Infantil, la manera d’actuar és només una i recau en l’obligatorietat legal de notificar aquells successos que siguin potencialment constitutius de delicte. Malgrat en casos com aquests solen aparèixer dotzenes de dubtes, s’han d’establir mínims que ja són intransigibles en altres contextos. No podem dubtar del testimoni d’una persona afectada, no podem ometre la nostra responsabilitat vers les persones ateses. Hem de ser àgils, mantenir la confidencialitat de les persones afectades i, a la vegada, ser transparents amb els successos i com els estem gestionant.

Aquestes valoracions són extremadament delicades i en la immensa majoria de les ocasions no ens correspondrà a nosaltres realitzar-les. Per sort, segur que podem aconseguir el suport d’entitats especialitzades que ens ajudin a ser objectius, encertar la mirada i perfilar les nostres gestions: endavant, demanem ajuda si qualsevol tema se’ns escapa. Recordem que malgrat ens fem responsables de donar garanties, nosaltres també som part d’aquesta família, i el nostre criteri pot no ser sempre del tot objectiu.

Cal que actuem, pel bé d’absolutament tothom, per reduir al màxim i tant de bo algun dia eliminar aquestes vivències que tants perjudicis comporten a tots els nivells. Cal que actuem i que acompanyem. Perquè malauradament, seguim tenint persones afectades per aquestes situacions a casa nostra i, un cop fem el pas de d’admetre que a casa també hi tenim problemes, cal que aquestes persones comptin amb el recolzament de la persona o persones que designem per recordar que la nostra entitat segueix sent el seu espai.

És important que els protocols en recordin, en aquest sentit, que la cura no acaba un cop complerta la nostra responsabilitat legal d’actuar, sinó que comença molt abans, amb la vinculació i la formació preventiva, i acaba molt després, un cop la persona afectada no requereix més del nostre acompanyament. Tot aquest compromís ètic és el que ens ha de posar en ment la lectura del protocol i cal que l’interpretem així, i no com un document ple de lletres que queda oblidat a un calaix.

L’aparició d’un protocol contra l’Abús Sexual Infantil suposava un tema de primera necessitat per la seva inexistència, però no es pot obviar la necessitat de seguir ampliant l’aparició de protocols (com els que ja han creat altres entitats) que posin la mirada en altres aspectes d’igual rellevància com son les perspectives de gènere, la discriminació per ètnia, per orientació sexual o vers la diversitat funcional.

Tots aquests protocols plegats han de facilitar que, amb pas ferm, ens apropem a la imatge que dibuixem internament quan, amb el cap ben alt, ens posem la camisa i ens enfaixem per sortir a plaça.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.