Diumenge, 20 juny 2021

Un any amb les places castelleres buides

|

- Publicitat -

Avui es compleix un any sense lo nostre; sense castells a les places ni als patis d’assaig, i amb la sensació que ha passat una eternitat.
Malgrat que a Catalunya ja convivíem amb els primers casos confirmats de Covid-19, aquell 8 de març, el darrer diumenge de castells, destacaven els primers quatres de vuit de Sabadell i Gràcia (dos dels tres que es van assolir en tot el 2020, juntament amb el dels Castellers de Barcelona per Santa Eulàlia). També aquell dia, a Vilafranca coincidint amb el Dia de la Dona treballadora, les castelleres barcelonines ens regalarien el primer 7de7 femení.

Poc sospitàvem que en menys d’una setmana es paralitzaria tot amb l’inici de l’estat d’alarma decretat per l’Estat i que la temporada es paralitzaria allà.

L’endemà, 9 de març, la Coordinadora de Colles Castelleres anunciava contactes amb el Departament de Salut, sense desaconsellar en cap moment deixar d’assajar, només remitint-se a les indicacions sanitàries. Era evident que ningú s’esperava tot el que ens vindria. O potser sí. La doctora en virologia i castellera Ester Gea-Mallorquí, publicava el dimarts 10 de març un article a ElMónCasteller ple de sensatesa i zero alarmista, que desaconsellava la pràctica castellera per intentar contenir l’aleshores epidèmia. L’entitat que aglutina totes les colles feia una crida a la calma, però unes hores més tard de la publicació de l’article de l’Ester, reaccionava amb un comunicat “recomanant l’anul·lació, suspensió o ajornament de l’activitat castellera a l’espera de noves indicacions”.

Al mateix temps, en una roda de premsa presencial, els administradors de la festa major de Vilafranca confirmaven el cartell de colles escollides per actuar el 30 d’agost a gairebé sis mesos de la cita i sense que els passés pel cap, aleshores, en una possible suspensió de la diada.

De cop i volta ens vam veure tots tancats a casa i iniciàvem la nostra familiarització amb la mascareta, la distància social i el gel hidroalcohòlic. I mentre els optimistes presagiàvem una tornada a la tardor, entre ells els del Concurs de Castells que continuaria amb l’organització prevista del certamen, alguns situaven en l’horitzó del 2021 l’inici per recuperar l’activitat.

Amb l’entrada de l’estiu, els actes simbòlics a les places substituïen les diades castelleres més assenyalades del calendari. No va poder ser a Vilafranca del Penedès, on fins i tot el Procicat i Salut autoritzaven la realització d’uns pilars de 4 a “la plaça més castellera”, però la reunió de desenes de joves durant la cercavila improvisada pels carrers vilafranquins durant la vigília, va obligar anul·lar aquells pilars convenientment estudiats tant a la pinya com en el tronc.

Després, la baixada en la incidència de la pandèmia va convidar a somiar en un possible retorn. Diverses colles van apuntar a la possibilitat de reactivar l’activitat proposant un model d’assajos en grups limitats de castellers, tot i que la idea no va ser compartida per la majoria de formacions. Més tard, es proposaria la possibilitat de realitzar un pla pilot utilitzant els tests d’antígens abans i després dels assajos per la primavera vinent, opció que la Coordinadora descartava liderar.

Alguns caps de colla van exigir més a la Coordinadora perquè des de les institucions tinguessin en compte la situació de les colles i el seu paper dins de la societat. Una Coordinadora que crearia un grup de treball específic sobre la Covid-19 i que presentaria més tard un protocol amb recomanacions bàsiques per quan es torni a l’activitat després de la pandèmia. I recentment, hem sabut el resultat d’un treball centrat en les colles de la capital catalana, on 9 de cada 10 castellers afirmen que tornaran a l’activitat després de la pandèmia.

I és que un any després de l’aturada el gran temor és la possible pèrdua de massa i afició castellera, fins i tot la desaparició d’alguna colla. En tot aquest temps els dirigents de les formacions no han deixat de treballar en cap moment per aplanar el camí del retorn. Els espera un escenari nou que implicarà aplicar estratègies en tots els àmbits. Per començar, a nivell tècnic requerirà molts esforços, principalment els que afectaran als poms de dalt, que en molts casos partiran de zero. Després, tornar a moure la massa, convèncer que, quan es pugui, es farà amb total seguretat sanitària, i evidentment, tornar a dotar de vida social a les colles.

Ja hi haurà temps per calibrar el nivell tècnic assolit en la prepandèmia i perquè a poc a poc tornin a funcionar tots els engranatges: canalla, troncs, pinyes, folres… Tot i que es preveu que acabi sent un procés lent, gradual, una colla castellera és molt exemplificant sobre el que vol dir proposar-se assolir un repte de molta alçada i aconseguir-lo.

Un any després de l’inici de tot plegat, el retorn dels castells es manté incert. Ara només sabem que a nivell pandèmic estem millor que ara fa un any, i que en la campanya de vacunació hi ha l’esperança que en algun moment d’aquest 2021 s’avanci en alguna cosa, que per petita que sigui serà benvinguda.
Després, ja tindrem temps per saber quin serà el món casteller que ens trobarem. I que quan obrin els restaurants, les discoteques, els gimnasos, i puguem viatjar i tornar a fer vida més o menys normal, estic convençut que també tindreu moltes ganes de continuar fent lo nostre.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.