Per Jordi Andreu
Colla Vella dels Xiquets de Valls | Imparables
Quan ajunten i uneixen les files com ho estan fent darrerament, quan el seu cap de colla accepta sortir primer, quan declara obertament que volen anar a guanyar, i a més a més assagen bé, la Vella és poc més que imbatible. Sobreposar-se (mentalment sobretot) a la caiguda del 3de 10fm explica el treball tècnic (perquè sense fer-lo ben fet el 4 sense folre no surt) que permet l’èxit assolit. Van saber entendre molt bé que anaven a fer la seva actuació, sense que la dels altres els afectés. En es mateixos instants que els Minyons estaven descarregant el 3de10fm, el seu folre i manilles estaven reunits al carreró de Santa Maria donant les últimes instruccions i conjurant-se pel seu atac al 10, sense importar-los què feien els malves. La passió que va transmetre la Vella és la de les grans ocasions, i que es recordarà ja per sempre en la història dels castells. Probablement ha sigut l’esclat d’alegria més gran que ha tingut la Vella en l’era moderna, amb el castell que més podia fer millor de pont amb els seus avantpassats. El 2de8sf quan podrien haver-se “conformat” amb el 2de9fm, demostra que l’ambició i la feina no han arribat encara al capdamunt de la capacitat dels de Manel Urbano. Enhorabona i gràcies!
Colla Joves Xiquets de Valls | Discrets
En una altra òrbita de l’actuació van resoldre el 2de9fm amb alguns detalls tècnics que em fan pensar que estan en una línia correcta. L’estabilitat del folre i manilles de sempre el seu punt feble m’ho fa intuir. Bon argument pel futur, però no el més immediat. Si fan confiança a aquesta nova manera de fer i d’assajar, en un mitjà termini podrien tenir arguments i solidesa per acostar-se al tercet que els acompanyava ahir a plaça, ara mateix inabastables per ells. Allò del pas enrere per després poder-ne fer més, més endavant. El dubte és si la colla sabrà creure, confiar-hi i portar bé aquesta travessa que s’albira. La Joves necessita posar-se al dia en la nova manera d’assajar i preparar els castells que s’ha imposat en el món casteller, que basa els seus èxits en la cultura d’assaig i no en la cultura del talent (que ja sabem que en tenen i molt). Si saben tenir paciència, s’ho creuen, i ajunten el treball a aquest talent, tornarem a gaudir molt amb ells.
Minyons de Terrassa | Superiors
I què fàcil que ho fan! Quan les altres colles requereixen de tota l’èpica per aconseguir el màxim, en ells fa la sensació que fan lo just i necessari, i sense patir gaire per aconseguir-los. La senzillesa del tronc i l’estabilitat del seus peus són tècnicament impecables. A més, van ser els que millor van entendre les seves circumstàncies de l’actuació. Ubicats en el pitjor lloc de la plaça, van saber separar-se de la façana per tenir més espai, facilitant el muntatge dels seus castells i allunyant-se tant físicament com mentalment de certa pressió nociva que provoca l’amuntegament dels seus castellers entre Vilafranca i la Joves sense carreró de sortida. Em van recordar als Minyons que ja van fer trontollar l’hegemonia vilafranquina en d’altres memorables 30 d’agost a principis del 2000 amb aquells 5de9f.
Castellers de Vilafranca | Incòmodes
Incòmodes…amb les seves circumstàncies i l’ordre de l’actuació. No van saber adaptar-s’hi. Tinc la sensació que van començar a sentir-se dèbils amb un castell que ni tan sols van intentar, el 4de9fag. D’acord que potser també haurien sortit igualment de 3de9fag, però la situació és que ni que haurien volgut, el tenien prou a punt segons es va veure en l’últim assaig. A això afegim que aquest és el seu castell de sortida històric, el van plantar bé els de la Vella. Crec que això, va començar a rebaixar la moral dels verds, la incapacitat, o millor dit, poques garanties per sortir del seu castell insígnia. A partir d’aquí, penso que l’error va ser no calcular bé el moment de tirar amunt primer i després desmuntar el primer 3 de 10fm, per les conseqüències que això portava. Una hora més d’espera fins a poder-hi tornar i amb els èxits que s’anaven succeint a un costat i a l’altre… hi ha dies en què l’actitud de combat ha de suplir les incomoditats que presenta el castell, i ahir no les van ensenyar quan calia en el primer intent. Evidentment van tenir resposta de grans, com el que són, tornant-hi i carregant-lo amb defectes estructurals importants, i després responent amb la torre de 8. Van fer els castells que van puntuar en el passat concurs, i aquest cop no els ha servit per ser els primers. Així que tocarà veure com es redrecen, perquè ho faran, i a esperar amb candeletes la trobada a Tarragona de verds i Vella el dia 20.
