David Prats | El Vendrell
Els vendrellencs estrenen la torre de 7 i els dos castells bàsics de vuit a la primera actuació de la temporada. Sagals i Bordegassos també compleixen amb tres estructures de set pisos.
Molt bones sensacions de les tres colles participants, principalment, de la colla local. Els Nens del Vendrell s’han lluït aquest diumenge a la Plaça Vella amb motiu de la Diada d’inici de temporada. Els de Pere Rovira, que avui s’estrenava en el càrrec de cap de colla, han fet bo el magnífic 2015 i els ben bé dos mesos de preparació. Un debut rodó i amb flaire optimista amb vista un curs exigent. D’entrada, han atacat amb una torre de 7, que se’ls ha estirat un pèl a nivell de terços quan es retiraven els més menuts. A la segona ronda, també han hagut de suar amb un 3de8, que ha tingut uns segons complicats als pisos superiors en el moment que entrava la canalla. Tot i els nervis, la concentració del tronc ha permès que la baixada no esdevingués complicada. Com a colofó d’una gran estrena de temporada, els vendrellencs han bastit un 4de8 ben controlat. I ara què? Doncs, potser arribarà la torre de 8 a Vilanova, d’aquí a quinze dies. A dia d’avui, fonts de la colla, asseguren que, com l’any passat, hi ha opcions que arribi.
Els Bordegassos de Vilanova també han començat a caminar. Els de la camisa groc-terrós, que no han desplaçat massa camises al Vendrell, han pogut completar tres castells de set. Així, s’han apuntat el 3de7, un treballat 4de7 amb l’agulla i el 4de7.
L’altra colla convidada ha estat la dels Sagals d’Osona. Els de la camisa taronja han tornat a demostrar la seva solvència amb el 5de7, que ja han descarregat per tercer cop aquest 2016. A la segona ronda, han plantat un tranquil 3de7 amb l’agulla. Han tancat la diada amb un 4de7, que esperen poder apujar un pis més durant les properes setmanes.
A banda dels castells bastits, a la Plaça Vella també hem estat testimonis d’una agilitat i una responsabilitat màxima de les tres agrupacions a l’hora de muntar les pinyes. Hem estat exempts de temps morts i situacions innecessàries, com per exemple, la marxa de les assistències. Tot i no haver-hi cap hora de finalització establerta, les colles han anat per feina. 55 minuts de durada! Aquest és un exemple clar de respecte cap al públic, avui menys nombrós, a diferència de les diades de Santa Anna o Santa Teresa. Però, alerta! Fa tres temporades aquesta mateixa actuació va comptar també amb un cartell de tres colles i un programa menys exigent, però se’n va anar més enllà de les 3 de la tarda. Això es tradueix en una maduresa en l’assaig i la disciplina que s’imposa des de les tècniques. Sí això succeís sempre, no hauríem de lamentar el perquè les places es buiden.
