Josep Bargalló | @JosepBargallo
Comissionat de la Biennal de Castells i Coordinador de l’ICE de la URV
“Els castells, Patrimoni de la Humanitat, reconeguts per la seva capacitat integradora, immersos en una època de plena expansió territorial, amb més colles, més i més grans construccions que mai, poden esdevenir una eina pedagògica, socialitzadora i competencial, útil, atractiva i innovadora..“
[dropcap]L[/dropcap]’any 1985 el Patronat Municipal de Castells de Tarragona editava Els castells a l’escola. Dossier d’informació bàsica i propostes de treball, una carpeta que incloïa un llibret, unes fitxes de treball i una casset, amb música de gralles, i que era la primera publicació de distribució oberta que intentava apropar el fet casteller a l’àmbit escolar (de primària) i en proposava activitats didàctiques sistematitzades. D’aleshores ençà, han anat apareixent moltes altres iniciatives d’aquest tipus, sovint desenvolupades a partir d’una colla o emmarcades en una població castellera. També des de l’àmbit més estrictament educatiu, com ara el Camp d’Aprenentatge de Tarragona (un servei del Departament d’Ensenyament de la Generalitat), que ha editat material divers (que es pot descarregar a la xarxa) i que té una maleta pedagògica específica, que enguany mateix la Coordinadora de Colles Castelleres ha posat a disposició de totes les colles.
[dropcap]E[/dropcap]s tracta, fonamentalment, d’un gruix important de propostes i activitats pensades majoritàriament per a primària i dirigides, tret d’algunes excepcions, als centres escolars de poblacions amb colla o una sòlida tradició castellera. Gairebé trenta anys després d’aquell primer dossier i amb la inclusió del treball per projectes i per competències bàsiques a l’àmbit escolar, la Coordinadora de Colles Castelleres, la Biennal de Castells (el programa de l’Ajuntament de Tarragona sorgit a partir del Concurs) i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (servei que té l’encàrrec del Departament d’Ensenyament per a la innovació pedagògica i la formació permanent del professorat no universitari) van signar, el proppassat 31 de juliol, un conveni que els comprometia a desenvolupar un projecte ambiciós. Un projecte que ha d’aplegar tant la recopilació i sistematització del tot el material donat a conèixer fins ara i totes les experiències a l’aula que s’han realitzat com la confecció de nou material, pensant bàsicament en el treball per projectes i competencial i obert a totes les matèries, cicles i etapes del sistema educatiu, des d’infantil i primària fins a secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
[dropcap]E[/dropcap]l projecte no vol caure en la simplificació de pretendre que el fet casteller esdevingui un tema més dels curricula, sinó que vol plantejar els castells i tot el que els envolta com una eina de contextualització cultural, social i territorial i com un instrument de comprensió de l’entorn i de realització d’activitats específiques de cada matèria, adaptant-se a les demandes curriculars. Des de la plàstica fins a les ciències socials, des de les matemàtiques fins a la llengua i la literatura, de l’educació física a les ciències de la salut, de la tecnologia a la comprensió lectora. De fet, és un projecte ambiciós i obert, especialment al professorat ja relacionat amb el fet casteller, de qualsevol matèria, de qualsevol etapa i de qualsevol indret del territori. Millor, de totes les matèries, de totes les etapes i de tots els indrets del territori, perquè els seus resultats haurien d’abastar totes les matèries i etapes i haurien d’arribar, amb la singularitat necessària, tant a aquell alumnat que viu directament o ben d’a prop el fet casteller com aquell que el coneix només mediàticament o simbòlicament.
[dropcap]L[/dropcap]a metodologia proposada s’adequa al Pla de Formació Permanent del Professorat del Departament d’Ensenyament: a partir d’una crida que efectuaran les institucions convocants, a mitjans de setembre, es constituiran Grups de Treball específics –inicialment per a les diverses etapes- que faran la seva feina de manera no presencial i que hauran de generar, de manera col·lectiva, el material, tant el recopilatori com el nou. La participació en aquests Grups de Treball, adscrits a l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV, comportarà, per al professorat en actiu, el reconeixement formatiu corresponent per part del Departament i el seu resultat serà validat pedagògicament pel mateix ICE i, pel que fa a les qüestions estrictament castelleres, per la Coordinadora, i serà donat a conèixer públicament, en els formats que calgui. El projecte es planteja sense límits: els Grups de Treball no tenen, d’entrada, cap limitació temporal –es crearan curs rere curs, mentre hi hagi professorat interessat i es generi nou material- ni tampoc de continguts. La voluntat, això sí, és que a finals del proper curs 2013-2014 ja es puguin fer públics els seus primers resultats.
[dropcap]E[/dropcap]ls castells, Patrimoni de la Humanitat, reconeguts per la seva capacitat integradora, immersos en una època de plena expansió territorial, amb més colles, més i més grans construccions que mai, poden esdevenir una eina pedagògica, socialitzadora i competencial, útil, atractiva i innovadora. De fet, ja ho són. Ara cal ampliar-ne l’abast de les experiències i estendre’n les possibilitats.