Dissabte, 30 maig 2020

Els canvis i l’evolució del pom de dalt al llarg del temps

|

+Notícies

El Concurs de Castells, present en un congrès internacional de comunicació i seguretat en esdeveniments

La directora castellera, Ester Roca, ha ofert una ponència enfocada a explicar la seguretat del Concurs com a esdeveniment i la seguretat pròpia de les colles castelleres

Els Castellers de Sants oferiran una xerrada virtual al voltant dels 15 anys de la introducció del seu casc

Els Castellers de Sants se sumen a les trobades virtuals de temàtica castellera i aquest dissabte n'estrenarà una al voltant de la seguretat al...

Els Castellers de Vilafranca organitzen la primera activitat social en temps de coronavirus

Des de la colla apunten que tant per aquesta activitat, com l'estada al restaurant, comptaran amb les mesures establertes pel govern per garantir la seguretat sanitària de tots els assistents

“Castells al Nord, diada de Sant Narcís”, enceta el Fòrum King Kong dels Minyons de Terrassa

El Fòrum dedicarà cinc trobades virtuals amb membres d'altres colles per tractar el fet casteller des de diversos punts de vista

Les actuacions castelleres. Elements per l’anàlisi i revisió (i III)

Aquest article es basa en la conferència “Les actuacions castelleres. Elements per l’anàlisi i revisió”, a càrrec de Joan Sala que va formar part del 22è Cicle de Conferències de Temàtica Castellera organitzada per la Societat Cultural i Creativa de La La Bisbal del Penedès.
16,259SeguidorsM'agrada
3,194SeguidorsSeguir
7,705SeguidorsSeguir

“… Per coronar el castell han de fer, només, “les tres passes”: peu dret a la faixa, peu esquerre a l’espatlla d’un dos, peu dret a l’espatlla de l’altre. Precisió quirúrgica per rematar la construcció. I llavors, en el moment més inestable, mentre fa de funàmbul per sobre de l’acotxador i davant seu només té el buit, ha d’aixecar la mà (….). L’aleta és el gest de la victòria, el cop de llança que venç el drac (…)”. Aquest magnífic fragment forma part del llibre Pit i Amunt! (Columna) amb el que el seu autor, Benet Iñigo, descriu el precís moment en què l’enxaneta es disposa a culminar una construcció i tot seguit dibuixa la icona castellera per excel·lència, l’aleta.

Aquesta tècnica però, no sempre s’ha fet igual. Si repassem la història des dels antecedents, veurem com evoluciona fins a l’aleta actual, en benefici de la seguretat. Ho explicarem a continuació de manera molt divulgativa, amb la intenció de quedar-nos amb els conceptes bàsics.

Publicitat

Com la Muixeranga

Si ens traslladem a finals del segle XVIII, amb el Ball de Valencians com antecedents dels castells, les construccions de 5 que s’aixecaven es coronaven tal com la Muixeranga d’Algemesí ha mantingut sempre. És a dir, el penúltim pis anomenat alçador, es desplegava amb l’enxaneta encongit damunt seu. Quan s’alçava l’enxaneta, aquest aixecava una cama i posava els braços en creu.

- Publicitat-

Entre les acaballes del XVIII i inicis del XIX, les estructures evolucionen i ja es parla de castells per diferenciar-los de la torre piramidal del ball de valencians i de les muixerangues, i es transformen en construccions amb diferents pisos i amb el mateix nombre de castellers per pis.
La manera de fer l’aleta canvia lleugerament durant un període, perquè l’enxaneta ja no alça la cama i en el moment de l’aleta no hi hauria contacte entre la mà de l’aixecador i la cama de l’enxaneta, tal com interpreta aquest gravat antic que va aparèixer en una marca de licors vallenc.

Gravat de “Aguardientes y Licores Andrés Moncusí” de l’any 1883

De l’aixecador a l’acotxador

Es produeix un altre canvi important en la manera de coronar els castells, que se situa en una època a cavall del 1840 i el 1851, és a dir, entre la recuperació dels castells de 8 i l’arribada dels primers castells de 9 pisos. El fet de guanyar alçada va obligar-los a repensar la funció de l’aixecador. Aquest ja no aixecaria més a l’enxaneta, sinó que s’ajupava damunt dels dosos (com en la posició de l’acotxador actual). L’enxaneta, però, es posava dempeus els ronyons de l’acotxador, s’alçava i feia el moviment de l’aleta posant els braços en creu.
Així ho demostren les fotografies castelleres més antigues, ni més ni menys que en un 4de9 amb folre -impensable dur-lo a terme així avui dia-, alçat a Vilafranca del Penedès durant una Diada de Sant Fèlix de la dècada dels anys seixanta del segle XIX, o en un 3de7 net, també a la capital de l’Alt Penedès, datat en la mateixa època.

4de9f en una Diada de Sant Fèlix en la dècada dels anys 60 del segle XIX amb l’enxaneta posat damunt l’aixecador i 3de7 net, possiblement a la dècada dels 70 del s.XIX | Fons Vinseum

A banda d’aquestes fotografies històriques, aquesta antiga aleta es pot veure executar en unes imatges en moviment enregistrades el 1947 a Reus, durant la Diada de Sant Pere, i que la Muixerra de Valls va recrear com a divertiment a plaça després de la seva destacada actuació. El vídeo forma part del fons del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, que recentment les ha posat en valor ja que les ha documentat com les imatges en moviment més antigues on es veu coronar un castell amb una aleta ja desapareguda.

És fàcil imaginar que en les tres maneres de coronar els castells que hem explicat fins al moment, la mida i el pes de l’aixecador i acotxador era superior que el de l’enxaneta, al contrari de com es fa ara. Com també hauria de ser més potent el pis de dosos d’aleshores, tenint en compte l’equilibri que havien de mantenir per tal que allà dalt poguessin dur a terme aquella filigrana.

Segons la tradició escrita o el testimoni d’algunes fotografies, aquesta aleta es continuaria realitzant fins a mitjans dels seixanta o setanta del segle XIX. En èpoques de canvis -semblant al que estem vivint actualment amb la crisi sanitària del coronavirus- les colles del moment van creure convenient repensar-s’ho, sent conscients del perill que suposava aquella filigrana.

L’aleta actual

El canvi possiblement es va produir coincidint amb la represa de l’activitat castellera un cop finalitzada la Tercera Guerra Carlina, l’any 1876. És quan deixen de banda certes temeritats i aposten pel pom de dalt actual, que compta tres pisos, encara que ni l’acotxador ni l’enxaneta ja no es mantinguin drets.

Un pom de dalt dels Nens del Vendrell (fotografia d’Àlex Nebot, @alexxtr.casteller a Instagram)

Des d’aleshores, l’enxaneta travessa col·locant els seus peus damunt els dosos, intentant no tocar l’acotxador, que ara ja passa a ser el casteller més petit de cos de tot el castell. L’enxaneta ja no mou els dos braços, una mà la subjecta als braços dels dosos, que també són més petits, i amb l’altra dibuixa l’aleta estirant el braç, fent l’aleta, “el gest de la victòria”. I així fins als nostres dies.

- Publicitat-

1 comentari

  1. Això ja ho vaig explicar al llibre “L’origen dels castells” (2007), pàgines 147-149.

    En un article publicat a la revista “Cultura” (Valls, AAEET, 2015, 769, 12-15) vaig datar el gravat de l’aiguardent Moncusí l’any 1883, quan les colles castelleres ja utilitzaven el pom de dalt “modern”. Per tant, aquesta imatge no és útil per a documentar l’evolució de la tècnica castellera. Reconec que, l’any 2007, jo també el considerava vàlida.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.