Columna

El repte d’agilitzar les diades castelleres

Si el ritme de les diades fos més àgil o si s’avancessin els seus horaris, evitaríem la imatge de places mig buides a partir de les dues del migdia, possiblement es generaria més afició i guanyaríem més castellers/es. El debat sobre la durada de les actuacions sempre està damunt la taula, i el repte per aconseguir agilitzar-les és assumible si hi ha bona voluntat. Convé no deixar de banda aquest aspecte perquè com a espectacle, els castells, sigui des de la plaça o la televisió en directe, són espectaculars, però encara hi ha marge de millora.

I sovint, la impuntualitat, una organització deficient, o un sistema de rondes determinat, a vegades incomprensible, juguen en contra d’aquest espectacle.

   

L’inici d’una diada mai ha de retardar-se “per culpa de les colles, que hem de tenir sempre les pinyes preparades”. La frase remarcada la pronunciava Joan Sala (excap de colla i expresident dels Xiquets de Tarragona) el passat dissabte a la Bisbal en el marc del Cicle de Conferències de temàtica castellera. Sala va presentar una acurada anàlisi amb claus per agilitzar les diades, que si bé són senzilles i la majoria són de sentit comú i prou conegudes, no sempre es treballen.

Sala també posar els exemples de les iniciatives d’aquelles places que han aplicat nous protocols amb l’objectiu de reduïr el temps de les diades, com les de Tarragona i Vilafranca, que ja fa anys s’esforçen en trobar noves fórmules, com també les que s’han introduït a Valls, la darrera, avançant 30 minuts l’inici de la Santa Úrsula passada, en un horari que no es movia des del 1940. Com deia el conferenciant, cal progressar i, sobretot, defugir del “sempre s’ha fet així”.

Els castells es fan per al públic i l’hem de cuidar i respectar, per això és necessari que tothom, colles, castellers i organitzadors, s’impliquin més. No hi ha pitjor escenari que el d’una diada lenta, desconnectada, i com deia abans, culminant-se amb la plaça mig buida. Si hi ha més disciplina i lògica tothom hi sortirà guanyant.

Tornant a la xerrada de la Bisbal, Sala argumentava els factors a millorar si es qüestionen aspectes com el de l’horari, l’emplaçament, el sistema de rondes o rituals d’entrada a plaça, on sovint es fan cercaviles o pilars amb poc sentit.

Joan Sala durant la conferència a la Bisbal

Sobre l’horari, va recalcar la necessitat d’adaptar-los segons l’època de l’any. I ho deia precisament a tocar de l’escenari d’una de les diades més dures del calendari, la del 15 d’agost a la Bisbal, on es fan castells sota unes temperatures gens aconsellables per a qualsevol activitat a l’aire lliure, i que en el seu moment ja vaig destacar en aquest article. En aquesta paradoxa, durant les intervencions del públic, el periodista Carles Esteve va aportar una dada molt significativa sobre el rendiment dels castellers: El 3de9f s’ha provat a la Bisbal i a l’Arboç en les mateixes ocasions, 65 en cadascuna (dues places properes en territori i en dates en què se celebren les respectives aquestes grans diades). Doncs bé, a la Bisbal només s’ha descarregat el 3de9f en 36 ocasions, a diferència dels 60 completats a l’Arboç. I si ampliem els resultats d’aquestes estadístiques les xifres sorprenen més:

3de9f a La Bisbal 36d 16c 10i 3id
3de9f a L’Arboç 60d 3c 0i 3id

Aquests són només alguns exemples tractats en una conferència molt útil i que ens recorda que cal seguir treballant per fer més atractives moltes de les cites del calendari. Al cap i a la fi, la bona salut del món casteller es mesurarà amb molts elements, i millorar les dinàmiques de les actuacions és un d’ells, ja sigui per guanyar adeptes o ja sigui per fidelitzar al màxim a tothom, públic i castellers.