Dissabte, 22 gener 2022

Comentaris a l’article “Els primers castells de 9 es van intentar sense folre”?

|

- Publicitat -

En Xavier Brotons, en el seu article publicat el dia 19 d’octubre, analitza diferents fonts en què arriba a la conclusió que no hi ha cap base documental sòlida que ens permeti afirmar que els primers castells de 9 de la història es fessin sense folre. I sembla donar suport a la teoria de Joan Bofarull que els primers castells de vuit devien portar folre i que posteriorment anirien eliminant aquest recurs.

Pel que fa a la manca d’una base documental sòlida hi estaria d’acord, bàsicament perquè és molt difícil trobar documentació prou concloent de com es feien els castells durant la primera meitat del s.XIX. Però justament per aquest motiu crec que alguns dels arguments que es presenten en l’article pateixen, en bona part, la mateixa limitació, però, en canvi, se’ls considera concloents.

Publicitat

El punt de partida d’aquesta qüestió és la crònica del Diari de Barcelona del 27 de setembre de 1851 on es relata la consecució del primer castell de nou documentat de la història, a càrrec de la Roser. La discussió se centra en la interpretació que diversos autors han fet del text, que no reproduiré aquí, ja que en Xavier Brotons en fa la transcripció al seu article. Tampoc entraré a exposar la meva interpretació sobre si algun d’aquells intents portaven folre o no. Però sí voldria assenyalar l’afirmació de Joan Bofarull quan assegura que mai abans d’aquell dia s’havia intentat el 3 de 9 sense folre:

“Una colla que encara no havia aconseguit cap castell de 9 pisos no és lògic que carregués el 3 de 9 sense folre [en el primer intent mai fet d’aquesta construcció]”.

La crònica del Diari de Barcelona no diu pas que mai abans no s’hagués intentat:

“Todo el pueblo prorumpió [sic] en un grito de entusiasmo aplaudiendo á los atletas que se hicieron memorables con lo que hasta el día había parecido imposible”.

Castells que fins fa pocs anys “habían parecido imposibles”, afortunadament, han esdevingut una realitat després d’haver-se intentat en nombroses ocasions amb anterioritat. Que semblessin impossibles no implica necessàriament que no s’intentessin.

La referència que fa Bofarull de Francesc Ballester (1920) “I dit any [1840] es carregà per primera volta, a Valls, el 3 de 8 aguantant les cames dels terços” demostraria, segons el mateix Bofarull, que “al principi, els castells de 8 pisos es feien amb folre, fins que es van atrevir a fer-los sense.”

Primer de tot he de dir que sovint sembla que a Francesc Ballester se li doni o tregui credibilitat depenent del tema que tracti. Per exemple, quan parla del 3 de 9 net diversos autors no consideren un argument prou concloent el que escriu sobre aquest castell tot i que el redactat sembla prou clar:

“allò que havia començat amb el pilar de tres acabà amb el tres de nou, net (…)
BRUT O NET: Els castells són nets o bruts segons sigui la manera de pujar-los. Hi ha, per exemple, el 3 de 9, en el qual no sols s’aguanten les cames dels segons, sinó que cal aguantar també les dels terços i per això cal fer un pis més a l’entorn de dits segons. Això no vol dir que de vegades no s’hagi fet net”.

Tornant al paràgraf de Ballester que cita Bofarull i que situaria el primer castell de 8 de la història (aguantant cames dels terços) el 1840, a Valls, hem de recordar que està documentat que els primers castells de 8 es van aconseguir el juliol de 1819, també a Valls tot i que el text de Ballester es presta a confusió, ja que no queda clar si parla del primer 3 de 8 de la història, o el primer 3 de 8 fet a Valls de la història.

Fins on jo sé, hi ha consens en aquesta data. Però aleshores sorgeix una pregunta: Si el 1840 es va aconseguir per primer cop “aguantant les cames dels terços”, com van fer-se els de 1819? Entenem que sense folre si donem per bona la hipòtesi que el de 1840 va ser el primer cop que es feia amb alguna mena de suport a segons. Si això és vàlid pels 3 de 8 de 1819/1940, també hauria de ser-ho en el cas dels 3 de 9 de 1851.

En Xavier Brotons lliga el document de Ballester sobre el castell de vuit de 1840 amb el que escriu Jordi Morant al seu llibre “Història dels castells. Tarragona i les comarques castelleres”: Segons el programa de les festes de Sant Magí de 1877 «la Colla Vella intentará el soberbio y artístico castell “tres de vuit”, sense crosses ni mans als terços”». Aquest castell, segons Antonio Pío/Joan Virgili, fou aconseguit (“Món Casteller” vol.1). El 1877, aquest castell no suposaria res d’extraordinari. De fet, l’any anterior, mesos després que acabés la Tercera Guerra Carlina, les dues colles de Xiquets de Valls ja van descarregar el 3 de 9 per la festa major de Tarragona.
Més enrere encara, de principis de la dècada dels anys seixanta del s. XIX, existeixen les conegudes fotografies d’un 3 de 8 de la Roser a Valls (imatge 1, Mananges), de castells de 9 a Vilafranca (imatge 2, Unai Hmnos) i les d’un 3 de 7 net, també a Vilafranca (imatge 3).

Tornant al 3 de 8 “sense crosses ni mans als terços” de 1840, Xavier Brotons apunta que l’Àlex Cervelló subscriuria la hipòtesi de Joan Bofarull a partir d’una crònica de Sant Fèlix de 1844 en què el cronista destaca que aquell any s’havien fet coses “mai vistes”, entre elles el castell de vuit. Tenint en compte que a Vilafranca ja s’havia fet el castell de vuit el 1841 i 1842, Cervelló es pregunta si aquest sorprenent castell era el 3 de 8 sense folre i que aquesta particularitat fos la que el cronista volgués destacar. Però també podria tractar-se del primer cop que es feia d’aquesta manera a Vilafranca o que fos una altra estructura de castell de vuit (el 4 de 8?) inèdita fins aleshores.

Entenc que els arguments esgrimits per Xavier Brotons en el seu article, en bona part basats en les hipòtesis de Joan Bofarull, no permeten concloure que els primers castells de nou no s’haguessin intentat sense folre. Fins i tot en cas que això hagués estat així no tindria per què implicar que el 3 de 9 de 1852 tampoc s’hagués fet sense folre. A tot el que hem explicat anteriorment hauríem d’afegir-li la crònica de Mañé i Flaquer sobre l’actuació de 1852 a Torredembarra on s’especifica “limpio desde los segundos”, malgrat últimament s’hagi posat en dubte que Mañé hi entengués gaire de castells.

Tenint en compte tot el que s’ha exposat penso que no s’hauria de descartar la possibilitat que els suports sobre la pinya s’haguessin utilitzat en alguns casos més en funció de les necessitats d’una actuació en concret que no pas en funció d’un determinat castell i que ambdues maneres d’afrontar una mateixa construcció amb folre o sense podrien haver conviscut durant bona part del s. XIX. Potser donem per suposada una ortodòxia castellera en una època en què els castells i la manera de fer-los estaven en una fase evolutiva significativament allunyada encara de com els entenem avui (col·locació de l’enxaneta i de l’aixecador, dosos dels cinc, quatre amb el pilar en què el pilar pujava sencer per dins, maneres d’agafar les cames dels segons,…). Això podria explicar la relació que fa Ramon Roca en la seva crònica de la Santa Tecla de 1881 on, a part del 3 de 9 net (protagonista absolut de la majoria de debats castellers dels últims dos anys) i el 4 de 9 net hi apareixen uns aparentment sorprenents 4 de 9 “con ayudas”, 2 de 8 “limpios” i, especialment, uns
5 de 8 “limpios”.
Però això, com diu l’amic Xavier Brotons, són figues d’un altre paner.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.